Del mite al logos, del logos a la doxa.

PER QUÈ ES DIU QUE LA FILOSOFIA NO SERVEIX PER A RES?

La pregunta té mala llet, però també és producte del que des de fa un temps es dóna en la nostra cultura occidental, el final de l’imperialisme del logos per donar pas a la democràtica-liberal doxa. Igual que fa milers d’anys els grecs i altres cultures van començar a passar d’utilitzar el mite com a explicació i fonament de la naturalesa a utilitzar la raó, la ciència, la reflexió i la observació; actualment els valors de la raó s’estan perdent, per quina causa?

Una de les grans causes que es sol utilitzar com a explicació i fonament de l’aparició del relativisme actual és la segona guerra mundial i les dues bombes nuclears. Si la raó ens ha fet capaços d’això, per què confiem en ella? Si el progrés científic ens porta a l’autodestrucció, no serà que no és tan positiu? Segons sembla l’època de les grans filosofies que fonamentaven la ciència s’ha acabat, ja que s’ha vist que el coneixement del logos ens porta a ser iguals que les societats mítiques però amb armament més potent.

Una de les altres causes és la partició del saber en branques que alhora es parteixen en branques, que són partides per altres branques… aquest canvi de la concepció del saber, on hi ha més especialització en un camp sense molta necessitat de saber d’una altra branca, ens ha fet progressar, però a canvi de què? De perdre una visió global del que es fa, partint els discursos i afavorint l’aparició d’opinions molt diverses. Si quan un parla de física en general, ja hi ha divisió entre clàssics i quàntics, imagineu en les diferents branques de la física! Hi ha objectivitat en certs fonaments de la ciencia, però això no vol dir que ara mateix tota la comunitat científica estigui d’acord amb quins són els mètodes per a obtenir el coneixement de la naturalesa. La llàstima és que abans potser es podia parlar d’empiristes i racionals, però, tal com he dit, la multiplicació de branques del saber fa multiplicar els discursos diferents i sense necessitat de que tinguin un sentit amb els altres discursos, ja que per aquella investigació ja va bé pensar en d’una manera i no d’una altra.

La tercera causa és el capitalisme i el liberalisme democràtic. Aquest dos sistemes que lliguen tan a la perfecció, basen la seva potencia en el canvi, en la versatilitat, i en crear discussions sota una disfressa de valors necessaris per a l’home com són la lliure associació, la llibertat d’expressió, la propietat privada i la lliure circulació. I és sobre aquest entorn on giren els debats, on el que acabarà tenint la raò serà aquell que millor s’hagi expressat.

El sofista Gorgies estaria la mar de content amb el panorama que tenim per endevant, finalment ell ha guanyat a Sòcrates, finalment la doxa ha enderrocat al logos.

Darwin i la teoria de l’evolucio

Segons la teoria de les especies, va haver-hi un progres que va fer avançar i evolucionar la materia. Bé, aixo és la teoria molt resumida, ho tinc en compte… ara passaré a dir quin es el problema d’aixo, i no és la qüestió de quan va passar el mico a ser “home inteligent”.

La materia inanimada anava mutant, creant nous tipus de materials i materials que eren fruit de la mescla entre altres materials, i aixi esglaonadament fins que un dia l’esglao va passar la materia d’inanimada a animada. Heus aqui el problema! Com la materia sense vida passa a ser materia amb vida?

Aquest es l’esglaó perdut de Darwin. Dono per fet que ja hi ha resposta des del fonament darwinia de que la materia evoluciona gradualment… hem de suposar que aquest cientific no creia en la vida mes enlla de la Terra.

Per aquells que diuen que el relativisme pot ser de dretes nomes li dire que Darwin defensava la diferencia entre les races (en termes fisiologics, com dir que una dona i un home son diferents) i que els nostres estimats americans van fer una lectura xenofoba d’aixo, l’anomenat darwinisime social… per que vegis que no nomes els filosofs son carn de la mala interpretacio.