Bombardejos

Revisant les fotografies que tenia per les carpetes n’he trobat una de Camprodon força interessant que m’ha portat a pensar en fer un relat sobre temps passats, que no pas millors…

Eren els vols del 1936 al poble de Camprodon, al Ripollès. La Joana vivia en un mas proper al centre de la vil·la feliçment amb la seva família. Pels matins ajudava a la seva mare a les tasques de la casa, mentre els seus germans anaven al camp. Per les tardes passejava pel poble tot resseguint el camí de les fonts. Es passava hores davant del pont absorta en els seus pensaments tot mirant el pas del riu.

Un dia de Juliol va decidir sortir a caminar fins a Beget, necessitava estar sola, un neguit creixia dins seu i no podia entendre’l, com si anés a succeir quelcom al seu entorn que canviaria completament la seva vida. Un cop a Beget va anar a veure un bon amic seu. Ell estava assegut al costat de la ràdio astorat. La Joana no entenia res. Ell es va girar amb els ulls fora de lloc.

– Ja ha passat.- va dir lentament.

– El què?

– Joana, s’ha acabat.

– Què ha començat? Què ha acabat?

Ell va aproximar-se a la ràdio i va pujar el volum. El periodista parlava molt ràpid, nerviós, quasi no se l’entenia, però d’entre les paraules que la Joana va esgarrapar dues van fer-la estremir: Alzamiento Nacional, malgrat no saber ben bé que era allò. El seu amic li va explicar en un to molt seriós que volia dir mentre les llàgrimes començaven a saltar.

– Però això ha passat molt lluny! Tranquil Robert.

– No veus que tard o d’hora arribaran fins aquí, i aleshores pam! Adéu a les nostres llibertats.

– Però qui voldria venir fins aquí dalt?

– Faran el que calgui per defensar la unitat d’Espanya.

– I què fem?

– De moment preparar-nos.

Uns mesos més tard el Robert va marxar cap al front d’Aragó, sota la promesa a la Joana que l’escriuria sempre que pogués i que tornaria. Però no va ser així… van passar els anys i la Joana es llevava cada matí tot desitjant trobar dins la bústia alguna notícia del Robert, sense gaire sort. Cansada de patir sense parar, de no poder dormir ni una sola nit, la Joana va marxar cap a Beget. Cada passa que feia dubtava en tornar cap a Camprodon, atemorida per afrontar la possible realitat, que ell havia mort al front. Mai se l’hi havia fet tant llarg aquell camí. La vegetació havia amagat el sender, fent encara més difícil el caminar. Ni una ànima, ni un animal, ni un sol so… un tètric silenci acompanyava la seva respiració. Un silenci que de sobte es va trencar pel pas d’uns avions. De seguida es va llançar a terra a la recerca d’un amagatall pel sotabosc.

Continua llegint

My holydays

This holydays I did a lot of things. At the end ofa July I went with my friends to Perles, there we did excursions and we went to swim on two rivers, it was really good! At night my friends and me played with table games and after we went to sleep very early, because we are a good childrens.

Later, at August, I went with a girl friend to Camprodon. There we walked a lot! We did a excursion of 16 km!! In Camprodon it rains every afternoon, but it didn’t be bad because I read a lot hearing the rain xocant with our tent. It was a good week, and really quiet.

At 15th of August started the Gracia’s party, I visited the streets with my friends doing a ‘correbars’ drinking wather in every bar hearing a txaranga group. I enjoyed it a lot. At 21th of August I went to Benasque for did the Aneto, the mountain most tall of the Pirineés (3404 m).

My holydays finished at 23th of August because I started to study a lot for the exams of Setember. I didn’t spend a lot of money but I did a lot of things and I’m really happy  because at first I only had to do the Aneto.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.