Ca n’Arus

M’he passat quasi una setmana cercant i recopilant tota la informacio sobre un edifici historic del barri centre que van rehabilitar fara cosa d’un any o dos… estic parlant de Ca n’Arus, una masia a tocar de la rambla Just Oliveres i l’avinguda Carrilet.

Tot va sorgir fa uns dies, eren les cinc de la matinada i els excessos de la nit tamabalejaven el meu cos. Aleshores, aquell edifici que sempre havia estat amb les llums obertes sense ningú a dins em va començar a cridar l’atenció, veia moviment a dins! No podia ser, des de que els paletes havien marxat un cop acabades les obres no havia vist ningú purulant per alla. Vaig apropar-me per observar els inquilins. La sorpresa va ser major quan a dins hi havia… una familia d’homus erectus preparant l’esmorzar! Que hi passava alla dins? Quin us i a qui li havia donat al local l’ajuntament?

Al mati següent vaig decidir posar-me a treballar sobre el tema. Em dirigí a l’antiga masia amb peus de plom, potser algu sabia el que jo sabia i no estava interessat en que continues investigant. A l’arribar les portes restaven tancades i les llums les havien apagat, aixi que vaig pensar en esperar-me a la nit. Les hores passaven i el sol començà a decaure fins donar el control del cel a la lluna, era l’instant perfecte per saltar el mur. Ja estava dalt del mur, només havia de saltar, pero avans de fer-ho vaig optar per mirar el jardi que tenia davant… un cop d’aire em va tirar mur avall, amb la sort de caure sobre un gran matoll de marihuana. Vaig aixecar la vista… on caram estava? On estava el mur?

Els colors canvien segons la postura que agafi, si estic a baix, colors mes calids, si em poso més amunt, son mes freds… en aquest lloc no hi ha temps, no hi ha un espai fix, hi ha els paletes, uns senyors amb roba estranya, d’altres amb d’epoca, dinosaures, gossos sense amo, evolucions d’especies conegudes… No hi ha camins, ni pedres, ni voreres… (giro el cap) hi ha pedres, voreres i camins, edificis i places dures… (miro al cel) hi ha una xarxa d’estrelles i planetes massa propers, una altra plena de figures estrambotiques… (miro al terra) camino sobre aigües i terres, herbes i fermentats i en certs instants sobre un buit on no puc penetrar…

No se com vaig sortir d’alla, tampoc que hi havia passat i que era aquell lloc… l’unic que recordo es veure un senyor semblant al nostre estimat ex-alcalde parlant amb una colla d’immigrants sobre l’intent d’utilitzar aquell aparell en proves a escala nacional i aixi assegurar que mai mes hi hagi votants no socialistes… Aixo ha passat realment?