3 Micro Relats de Transports

Unes paraules s’arrosseguen entre els peus i les bosses del metro agonitzant , cerquen la sortida sense gaire sort, i els caps cots dels viatgers són incapaços de captar tal moment, massa capficats en els seus pensaments. Una escletxa del terra sembla l’escapatòria més satisfactòria, malgrat ser la pitjor opció… unes paraules es queden oblidades enmig de la foscor del túnel entre Vallcarca i Penitents.

Per la finestra s’escapen les històries cap al perfecte horitzó del Mediterrani, històries d’alegria, de tranquil·litat, d’aventures diverses. A l’altre costat el drama es fa palpable, històries de desnonaments, de cases per llogar, de comerços ben tancats i abandonats. Els passatgers d’una banda somriuen absorts, els de l’altra cerquen algun altre punt on dirigir la mirada. En breus ningú mirarà les finestres, en breus instants la foscor de Barcelona els atraparà fins al proper trajecte.

Una nit intensa- pensa hom tot embriagat, agafat a la barra del bus nit per no caure. El conductor agafa la rotonda de plaça Espanya a tota castanya, com si es cregués que condueix un cotxe que fa el Paris-Dakar. Una parella al fons gaudeix dels petons fugaços d’una vetllada que l’endemà maleiran, ni es coneixen ni sembla ser que allò sembli ser res més que una nit de sexe salvatge. Al matí tots proven de recordar com han arribat a casa, menys el conductor que somia que ha guanyat el raid.