Brams.

El 1990 va neixer al bergueda un grup de musica punk i rock catala que em va marcar part de la preadolescencia i adolscencia…. es deia Brams.

Aquesta gent tenia lletres de caire independentista, cosa que ara no comparteixo, i d’altres més critiques o a favor de la festa, que encara segueixo compartint. Era un grup, com tots, que va començar amb uns ritmes i unes lletres bastant radicals, pero que amb el pas del temps i amb les ansies de vendre més i poder viure de la musica, van anant perdent. Els seus ultims discos fan pena i potser per aixo es van separar.

No es pot viure de la musica si no et vens a les discografiques majoritaries? La cultura musical del pais ha d’estar sempre en mans d’aquesta gent i de la SGAE?

be, per il·lustrar aquest petit post volia posar una video, pero tots els que sortien eren de caire nyonyo-indepe… poso la lletra per si algu li interessa:

Goigs a Sant Hilari

Re
Reunits per inèrcia, junts per vocació,
ens plantegem el repte de l´alcoholització,
Sol La	 Re
tots torrats és la nostra preocupació.

Com cada divendres cal sortir de nit
i agafar una merda fins dilluns al matí
i llavors ens plantejarem seguir.

Sol La
I NO EN VOLEM PAS CAP
Re
QUE NO VAGI BORRATXO
I NO EN VOLEM PAS CAP
QUE VAGI SERÉ

Som uns grans alcohòlics, ho reconeixem,
no ens fa cap vergonya i ens en vanagloriem,
perquè creiem, ja que és un bon plantejament.

Proposo l´alcoholèmia, total i col•lectiva
serà la merda pòstuma i la definitiva
i amb sentit de papa reivindicativa.

Que Sant Heribert beneeixi aquest concert,
que Santa Modesta beneeixi aquesta festa,
que Sant Guillem beneeixi tot el vi que beurem.

Que Sant Agapit ens porti fins el llit,
que Santa Ciriaca ens consoli la ressaca,
tingueu pietat de mi, aquesta nit vaig torrat.

Re Sol 
SANT HILARI, SANT HILARI,
La Re
FILL DE PUTA QUI NO SE L´ACABI. 

Esperant el gran dia amb anhel, la gran batalla… demano disculpes pel nivell pero els examens son primordials.