Causalitat o casualitat?

En la discussió amb Deambular sobre el consum d’alcohol es va arribar a un punt on el tema que es podia entrellegir en els seus arguments era la força del atzar, que per a ell/ella era capaç de ‘crear’ moments màgics que li feien retornar la fe cap a la humanitat. I arran d’això m’he anat plantejant fins a quin punt era d’absurd aquest concepte/idea.

Les coses, els events, poden passar per casualitat o per causalitat. Si passa casualment tot està en mans de l’atzar i per tant a la hora d’actuar no puc predir quines seran les conseqüències dels meus actes (i que valgui la redundància), és a dir, podem fer el que volguem sense atendre a la responsabilitat ja que el resultat final pot ser qualsevol. Cosa completament absurda, ja que si escric un post el resultat final serà que hom el llegirà, si tiro una pedra el més probable és que caigui, si alço la mirada cap al cel el podré observar… i així infinitats de accions reaccions. D’altra banda l’empirista escosés David Hume ja va reflexionar sobre aquest argument en contra de l’atzar dient que no sempre és cert que on hi ha fum hi ha foc. Possiblement, però no se li pot atribuïr a la màgia de la humanitat el fet que durant tota una nit s’estigui parlant de Clown i que de cop apareix una pallassa política, és una mescla d’atzar i causalitat ja que si no haguèssim parlat de Clown durant la nit, la pallassa hagués aparegut igualment i la reacciò podria haver estat ‘Ostres! Jo he fet cursos de clown! Quina casualitat!’… i ja està! Ja tornem a tenir màgia humanitària atzarosa quan el que es faés més aviat cercar-li tres peus a un gat que només en té dos.

La majoria dels events que descrivim com a atzarosos o casuals no són res més que una relació causa efecte del que anem fent amb la nostra vida, és poc probable que demà acabi anant a la Lluna per que cap dels meus actes fins al dia d’avui han estat dirigits cap a aquest fi, en canvi és molt probable que em cansi de tot el meu entorn i marxi lluny de L’Hospitalet per que moltes de les meves experiències m’han portat a no voler estar en aquesta ciutat. Aleshores resulta absurd dir que és màgic un moment pel fet de ser casual, quan és molt fàcil de veure quines són les causes que han dut fins a allò, no és màgic acabar a la platja de la Barceloneta veien sortir el Sol amb dues persones més per que cada dia ho fan molts turistes i barcelonins que acaben allà la festa. Màgic seria que una nit sortis el Sol (com deia la cançó), tota la resta és una simple correlació d’events que van a tanta velocitat que quasi ni percebem.

Però no és pot afirmar del tot que tot és producte del destí. En alguns instants l’atzar juga amb el resultat que es pugui obtenir, però es dóna en causes de les nostres accions poc clares. O sigui, si viatjo a l’estranger pot passar qualsevol cosa, i és allà on entra l’atzar, encara que tot estarà dins d’uns límits poc màgics.

Metaforas inconexas

METAFORA: (del griego, meta: mas alla, fora: llevar) Tropo que consiste en trasladar el sentido recto de las palabras en otro figurado, en virtud de una comparacion tacita.

Azules cristales llenan el cielo de la esperanza, perdida.

Inconexiones físicas vuelan alrededor de mi conciencia, perdida.

Horas como segundos, minutos como dias el tiempo sigue allí, paciente.

Semicorxeras son mis pulsaciones cuando estoy a tu lado, amando

Mundos paralelos diferentes, rojo, verde, naranja, azul… llenan la realidad de relativismo, jodido

Locura racional escribe, piensa, actua, habla… observa mi desliz moral, odiada.

Azules físicos siguen mis pulsaciones, rojas, verdes, actua, habla…

Amante, perdido, paciente y jodido. Odiado, así sigue el todo, caminando.

galicia 2008

Aixo es un joc, cada metafora va ser escrita sense cap mena de sentit. El que proposo és que sigueu vosaltres els que em digueu que os recomanen aquestes paraules posades quasi a l’atzar.