No al surrealista!

El surrealisme és un art, com la majoria de gent sap, que es basa en les investigacions que durant la època en que va sorgir es feien sobre l’inconscient i la psiquiatría en general. Per això se’l va anomenar, i es sol anomenar, l’art de l’inconscient. Pels mateixos anys aparegué el dadaisme al cabaret Voltaire, si no m’erro a Zurich, o sigui l’art de l’absurd. Arribats a aquest punt jo dic… Perquè el llenguatge ha decidit anomenat certes situacions, converses i events com a surrealistes? Posarem varis exemples:

En Pepet i la Marieta estan en un bar prenen unes cerveses quan un home que l’acaben de fer fora se’ls uneix a la conversa i a la nit en general, acabant els tres en un altre bar escoltant les penes del home. Això sol anomenar-se surrealista, doncs no! Jo li diria situació de borratxo que s’uneix a una conversa o <Joder! Aquest ja m’ha donat la nit!>

En Pepet, la Marieta, la Roser i en Juanitu anaven d’excursió al Pedraforca, a mig camí es troben amb uns altres excursionistes que semblen perduts. Els perduts estaven anant a fer el Kilimanjaro però per falta de pressupost van optar pel Pedraforca. Aixi que comencen a pujar tots en grup i a dalt els sorpren una ventada, comença a nevar i al tornar al bon temps, es troben al massís del Cadí. (D’acord, reconec que és poc probable que passi.) Surrealista? No, estrany.

fotografia de Conjuntbuit

En Pepet i la Marieta marxen a buscar bolets, tenen previst fer un camí circular per Campdevànol tot aturant-se a la meitat per dormir. Arriba la nit i ja han recollit uns quants bolets bons i uns altres de no tan bons, depenen de per a que es vulguin, i se n’adonen que fa fred i que no havien portat prou roba d’abric. Encenen un foc i al cap de pocs minuts els bombers, els forestals i els mossos es presenten pensant-se que era un incendi. Surrealista? No, insensats per encendre un foc en època d’alerta per incendis.

I per últim, el Pepet, la Marieta, la Roser i en Juanitu aprofiten la nit d’agost il·luminada per la Lluna plena per anar a banyar-se a unes bases prop d’Oliana. Durant la nit escolten veus i pasos entre les herbes altes i els pins petits, tots quatre començen a cridar i a fer bromes com <<Si sou els Mossos aqui tenim maria per a vosaltres!>> o << Un ós polar Marieta!>>. Al cap d’unes hores marxen a cercar el cotxe i es troben un 4×4 dels mossos d’esquadra preguntant si èrem nosaltres els que estavem a les bases i que la pròxima vegada possèssim una nota al cotxe avisant-los d’això. Surrealista? No, desinfromats.

És curiós que la majoria d’accions i situacions absurdes ens ho semblen quan ens passen i solen ser en un estat d’embriaguesa considerable. Tot i això des d’aquí proposo dues coses:

Una és que si heu tingut alguna experiència així l’expliqueu per així riure una miqueta entre tots.

L’altre és que a partir d’ara intentem recuperar el mot estrambòtic per explicar aquestes situacions, ja que penso que les defineix millor i no desautoritza el bell surrealisme.

Inspiració&Expiració

 

Quadre d'Oriol Borrell

 

 

Una ràfaga de vent va obrir la porta del bar de bat a bat, una figura femenina entrava sensualment. Com si s’hagués posat d’acord amb els músics del fons per formar una escena carregada de poesia melancòlica, ella es va apropar cap a la barra, amb el cap ben alt, però plena de tristesa. Una absenta, va demanar, de la més forta que tinguis. Les flames desfeien el sucre sobre la beguda bohemia, mentre ella continuava immersa en la foscor del que acabava de viure. D’un sol glop es va pendre la copa i, al veure que l’observava, va apropar-se cap a mi per explicar-me totes les seves penes… a mesura que la seva historia avançava, les seves pupil·les es feien més grans i les seves llàgrimes començaven a brotar, acariciant la seva cara fins a la barbeta.

Gota a gota, la barra s’anà omplint de llàgrimes, de mentides viscudes i errors de joventud, fins a crear un bassalt que, aquelles hores de la matinada, em recordaven un mar en calma impregnat de soledat.

____________________________________________________________________________________

Inspiració&Expiració intenta ajuntar l’art pictòric amb el líric. L’inspiració és el moment en que mires la obra, aquell moment en que pels ulls t’entra l’art recorrent tot el teu cos, com l’oxigen que respires, i l’extreus en forma de pensament, sentiment o, fins i tot, acció. Aquest projecte artístic l’estem preparant l’Oriol Borrel, un artista novell que vaig conèixer a través de la noia amb qui, per ara, comparteixo una relació; i jo. En uns mesos potser exposarem, si tot va bé, a la facultat de Filosofia dins del projecte de l’associacio Filosofia para Tod@s d’art itinerant.