Regals

Durant uns dies no aconsegueixo entendre la utilitat que tenen els regals, ho trobo una cosa absurda que la gent valori les amistats per coses materials que es donen quasi obligatòriament. Mai he demanat a ningú que em regali res, quan dic mai em refereixo des de que tinc un ús de la raó coherent amb el que penso. Aquest any, pel meu aniversari no vaig rebre res i estic la mar de feliç per que per fi els meus amics ho han entés. No necessito que se’m demostri el fervor amigal a base de regals, si no de bones converses, confiança i aconteixements.

Moralment no em veig obligat a actuar com em dicta lo socialment ben vist, les meves màximes no entendran aquesta necessitat imposada i que no sé qui se la va inventar. Si algú pensa alguna vegada en regalar-me quelcom, que sigui original i que vagi més enllà del materialisme purament simbólic que t’obliga a retornar-li tard o d’hora. Que em regali la mort… així podré agrair-li tota la vida.