El llenguatge universal

Molt de temps enrere un oftalmòleg polac va crear l’esperanto amb l’esperança de que es convertís en la llengua universal de la humanitat. Per desgràcia l’anglés va començar a guanyar pes en la societat occidental i es va anar ensenyant com a segona (o tercera) llengua en la amjoria dels països, en decriment de la creació del Dr. Ludovic Lazarus Zamenhof. Ha estat una llàstima, ja que l’esperanto és un llenguatge completament nou i, per tant, excempt de connotacions imperialistes.

Actualment sembla que l’anglés ha de ser la llengua del món, però jo penso que hi ha un llengutatge capaç de trencar amb això. Un llenguatge que no entén de traduccions perquè no varia segons l’estat en el que es parla (bé, exceptuant als espanyols que sempre hem de donar la nota). Aquest és el llenguatge dels signes, és a dir, el que parlen els sords muts. En que en baso per afirmar això?

El llenguatge dels signes és no verbal, i com a tal no dóna pas a possibles diferències entre idiomes. No té connotacions liberals ni comunistes, ja que és necessari per a un grup de persones i aquestes poden tenir ideologies, però no influenciaran en els símbols que utilitzin. Permet que dues persones de països diferents s’entenguin a la perfecció sense necessitat d’apendre l’idioma de l’altre. No es sentirien les discussions, ja que no es parla i per tant la violencia verbal desapareixeria, cosa que ens estalviaria bastantes baralles.

Trobo que seria interessant començar a apostar per a aquest llenguatge per tal de que tots puguem entendre’ns perfectament sense un idioma imposat i arribar a aconseguir fer realitat el somni del Doctor Ludovic.

Writting

081204

MY BEST FRIEND 

My best friend and me meet in a pub of Tiennen; it was the last year with in school travel. She is always near me when I need some moral help.

She has something especial, with her the world is different and I can do things that I will never thought to do. With her I’m always cheerful. She is very attractive, her hair is blonde and she has lips that I could pass all my live kissing. Her body is brown, and she has something that takes me and change my way of life. She goes all the sites with me.

She wears a grey dress and a white scarf. Sometimes she uses a cap, but when she is with me, I always put off her cap, and all her clothes. If she isn’t with me, I count the time that fault to return near her somewhere.

But I know where I can meet her, in a pub, where I can site with my friends and buy her, because she is a beer, she is a Hoegaarden.

Inspirated in “Cançó d’amor” of Brams.

En record a la professora d’anglés de segon de batxillerat, gràcies a ella vaig deixar d’escriure bones redaccions en anglés… com ja vaig comentar fa molt de temps, hi ha professors que no es mereixen ser-ho, ja que et tallen les ales de la imaginació per coses estúpides…

En fi, així va l’educació espanyola… d’aqui un temps una altre redacció en anglés suspesa per no sé quines raons…