De la Diversió al Vici

Extracte del “Diari d’una abstinència”, escrit per un bon amic meu.

030113

16’25h

De la diversió al vici, o els passos cap a un incipient però perillós alcoholisme:

1. Una persona al inici associa el consum d’alcohol amb la diversió els caps de setmana, és quelcom que tothom accepta i que la majoria fa.
2. Entre setmana aquesta persona comença a fer activitats lúdiques i  socials per la nit. Al principi una o dues, més endavant cada nit de la setmana.
3. La persona, innocentment, fa una analogia: Si és una activitat lúdica nocturna puc prendre una cervesa per assaig. Analogia que passa de ser una a dues, tres…
4. En un moment donat, aquesta persona ja comença a sentir l’estranya necessitat de, en arribar a casa, prendre una última copa, com si fos quelcom que li permet desconnectar de l’activitat. Pobre il·lús!
5. El que al principi era un acte lúdic es comença a convertir en rutina, hi hagi o no activitat la persona pensa que si no beu, no pot dormir tranquil. Aquesta sensació ve donada per varies nits anant al llit sobri i passar-se llargues hores mirant el sostre pensatiu.
6. Una sèrie d’esdeveniments i contradiccions internes que no paren de sacsejar-lo fan que el pas 5 es comenci a exagerar. La persona creu que només bevent es pot evadir de la realitat.
7. La persona només pensa en quan es prendrà la primera del dia. Al principi, mig conscient del problema, s’imposa una hora a partir de la qual començar a beure, però això només fa créixer dins seu un monstre.
8. Arriba un punt en el que l’alcohol domina la persona, que creu falsament que ebri, i només així, és capaç de ser creatiu.
9. La persona ja és presa de l’alcohol fins al punt que afecta tan les seves relacions socials com les laborals. Està completament dominat pel verí, per la droga, i sembla incapaç de viure ni un sol moment sobri. És una ànima errant, que només surt de casa per comprar cerveses i per reunions vàries… “apalancat” al sofà només consumeix televisió i beu fins que el cos li diu prou. El seu cos comença a avisar-lo que això no és bo per a la persona, però ofega les sensacions amb una llauna rere l’altra.
10. Una nit, dues, tres… com havia arribat al llit? Què n’he fet dels diners? Els pocs instants de sobrietat s’omplen de qüestions que no pot respondre fins que arriba un punt decisiu, la pregunta clau que sacseja la seva consciència com un tro: Deixo l’alcohol de soca-rel o me’n prenc una altra?

Evidentment la meva elecció ha sigut la primera per tal d’esbrinar el per què i el com he arribat a aquest punt.

Contra l’alcohol

Aquest mes de juliol que de dies en porta pocs he decidit deixar de beure alcohol, en certa mesura perque portava masses dies consumint cerveses sense parar, en certa mesura per descansar el fetge despres d’anys de beure.

És un projecte difícil ja que el consum està tan estés i tan ben acceotat que tothom s’estranya quan ho comento… “Perquè per vacances?” “Però si és cap de setmana” ” Una copeta no et farà res” “I això per a que et servirà?”… després d’un cap de setmana on he vist fins on pot arribar la gent quan va embriagada i amb altres substàncies al cos, crec que ho deixaré rotundament per sempre. Bé, a un copeta de vi no m’hi negaré, però s’ha acabat les cerveses per la tarda i la nit, els cubates, les ampolles de vi senceres per sopar…. prou! Ja no vull continuar donant diners a l’estat amb una droga tan permesa i que tan mal pot arribar a fer. Radical, em diràn algunes persones, doncs si, però ho trobo necessari.

I perque estic en contra? Per que el consum esta molt estés i ningú cau en el fet de que és una droga. Per que no li trobo sentit al beure, igual que quan feia les coses sense anar embriagat tampoc li trobava el sentit… necessito tornar a tenir un que pel qual pensar i reflexionar, des de fa un parell de mesos la meva capacitat intelectual ha decaigut i això ho haig de recuperar, li donava les culpes a aquesta decadència al munt de projectes que tenia, però no, l’alcohol és el veritable culpable.

Així doncs, des d’avui ja ho tinc decidit, s’ha acabat d’una vegada per totes aquesta merda de substància que ennuvola el cervell i embruta el cos apagant la seva energia lentament.

Somnis etílics a la vora del Segre

Ombres, alcohol i més ombres…

música, sordera, fum…

Què més desitja la humanitat? Sexe indecent, sensacions estranyes… oblidar.

enyorança, tu… què voldràs? no ho sé… pero et voldria aci, al meu costat…

Cotxes i llops, pobles mariners al mig de la muntanya i gent coneguda dins un autocar… Perill, violència marítima, tensió i nervis, destrucció… una porta, la salvació?

Pel·lícula d’acció que un grup de persones observa. Tu ets allà, tota estirada. Parlem i marxem a una habitació. A fora els habitants del poblet surten a caçar, és el dia de la mort dels llops, eren un perill massa gran…

L’habitació s’ha tornat càlida, alegre dansaire. Cada moviment desprém un nou so que l’omple i cada rialla un color completament desconegut…

somnis etílics a la vora del Segre…

Coll de Nargo, 110807