De Passeig

El sol de la primavera banya els carrers de la ciutat, l’alegria en les cares de la gent ressonen a festa major, encara no oblidada… a la plaça de la vil·la, els infants juguen amunt i avall, llunyanes semblen les tardes fredes quan es corre darrere una pilota… a la rambla els avis i les iaies xerren asseguts en els bancs, les terrasses dels bars estan a vessar de famílies i amics que de tant en tant saluden als passejants.

És Dimarts 23 d’Abril, les roses en les mans de les noies m’ho recorden… jo ni tindré llibre ni donaré rosa… però m’és igual, sempre m’ha encuriosit aquesta festa, sobretot el fet que no sigui festiu… en la memòria sorgeix com un flaix el record que abans si que ho era, o potser ho vaig somiar?

Els somriures que omplen cada cantonada em fa pensar… potser si que porto massa temps tancat en un gran pessimisme, però ser pessimista no vol dir necessariament que no apreciï el que m’envolta, més aviat és ser conscient que les coses no van en bona direcció, però que malgrat tot som un poble capaç de gaudir de dies com el d’ahir.

Durant les Festes de Primavera, l’Hospitalet ha deixat de banda els problemes, abarrotant el carrer…. aleshores dins meu floreix amb força un sentiment que poques vegades sento, com una mescla d’emoció per compartir experiències amb els veïns, majoritàriament desconeguts, i d’orgull de viure en aquesta ciutat que tants cops he maleït. És llavors quan entenc aquella escultura que anomenen Acollidora. Som el que som, tot un món per descobrir i estimar… per molt que la resta de Catalunya no ho vulgui saber, o es vulgui deixar endur pels estereotips… fins i tot els “garrulos” es posen sota el foc dels diables!

Somric… sobretot quan penso com en som d’estranys que la nostra porta del infern poca relació té amb la mitologia cristiana, i molta amb la grecoromana. A quin altre lloc es podria donar això? No en tinc ni idea, però m’encanta.

Enfilo les meves últimes passes cap al meu pis. El sol de la primavera il·lumina els edificis i els arbres, moments d’aquells en els que m’aturo per trobar un punt de bellesa en el que m’envolta, moments d’aquells en que un es fixa en coses que mai hi havia parat atenció. Una fotografia seria incapaç de fer-vos entendre-ho, ni la millor de les descripcions… les verdes fulles de les magnòlies, quasi immutables als canvis del temps, són com les festes majors, un petit respir d’alegria en l’angoixa de la vida diària.

6 comments on “De Passeig

  1. Home, com m’alegra sentir això!! Feia massa temps que llegíem entrades massa grises… M’alegro que hagis pogut gaudir les festes i de la ciutat, i m’alegro que ahir fos un bell dia. Jo vaig anar a Barcelona (primera vegada en la meva vida) i gairebé em moro d’un infart! Gairebé no vaig veure cap llibre!! Només caps i aixelles!!

  2. Crític de cine ha dit:

    Visca les Festes de Primavera. Això ha estat un petit tast dels quatre dies que ens esperen al juny!!!

  3. bondiabonsol ha dit:

    Com diu aficionatalsenders tambe m’alegra veuret mes alegra. Sera la primavera que la sang altera. A mes hi han dos coses que a un el fan sentirse mes… amunt?

    Les Festes de Primavera, concentrades, amb molta gent al carrer, amb un correfoc on cada vegada s’implica mes penya, amb els teus companys i/o amics compartin aquets dies intensos

    Dos, tot seguit un dia com el de Sant Jordi que sense ser-ho es dels mes festius que tenim a casa nostre, una cosa rara, rara, rara.

    Aixi de raros som els d’aqui, una gent que els hi agrada posarse sota les espurnes de la pirotecnia

    Raros raros

  4. LR ha dit:

    Ohhh! Sembla que ha entrat una mica de llum en aquesta ànima pesimista. Només dir-te que és un plaer compartir aquests petits moments amb tú. I, no t’equivoquis, no és Sant Jordi qui ha aconseguit aquest sentiment a dins teu, si no “las locas cuarentonas”, que queden amb tu els dissabtes al matí, jejejeje.

  5. conjuntbuit ha dit:

    Veure les coses amb pessimisme no vol dir que no estigui content a vegades, ni que gaudeixi amb tot el que faig…

  6. bondiabonsol ha dit:

    Per mí es la millor diada les persones que més estimo gaudeixen de tot el que jo els he donat amor als llibres a les flors a la vida a la cultura nostra si tens tota la raó esra festa a L´H perque un governant li va agradar que ho fos tu eras petit, i els avis duien els seus nets a comprar el llibre i a les atraccións, això ultim mai t´ha cautivat però els llibres sí. Gracies per el brot de que o tot es dolent, m´agrada quan somrius i les baquetes sonen amb força a l´aire i al tabal….

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s