Sobre tenir fills

Un fill pot ser una benedicció, sempre que el vulguis tenir, clar….

Abans de res, avisar que el que aquí digui ningú que estigui embarassada o hagi tingut una criatura fa poc s’ho prengui com una ofensa. Sé que alguns dels arguments que exposaré poden ser una mica radicals, però la discussió sempre pot ser enriquidora. Fet aquest petit avís per a navegants, començaré la meva exposició.

Per què no vull tenir fills/es?

És una pregunta que m’han fet i m’he fet últimament. L’argumentació pot anar per dues vessants, l’una seria en termes econòmics, potser la més senzilla d’exposar, l’altre seria per altres raons que poden portar a un debat posterior que pot ser interessant, o no. Però en tot això hi ha un petit problema de subjectivitat, no tinc parella i per tant plantejar-me tenir descendència essent solter sembla una mica paradoxal, malgrat que sempre hi ha l’opció de l’adopció, clar… bé, deixem de deambular.

A la sèrie americana “Como conocí a vuestra madre” hi ha un capítol on un dels personatges, no direm quin per si de cas fem spoiler, se n’alegrava de ser estèril, ja que considerava que tenir fills seria un desavantatge per a la seva carrera professional. No ve a ser el meu cas, ja que la meva carrera professional és més aviat un passeig professional, potser becaina i tot. No obstant, la qüestió de fons en el plantejament de la sèrie és que tenir fills pot ser un problema per a la nostra economia pròpia. És evident que els pressupostos es disparen quan som “beneïts” amb la paternitat-maternitat. En primer lloc hi ha el menjar, la roba que s’ha de canviar cada dos per tres, el cotxet, la trona… més endavant l’escola, el metge, molt més menjar, molta més roba… i arribem a l’adolescència: la setmanada, el mòbil, l’ordinador, encara més roba i menjar… i si es dóna el cas, la universitat, que si ara tingués un fill ja dono per fet que els estudis superiors de públics en tindran poc. Però la cosa no acaba aquí… si vaig poder emancipar-me, amb prous feines, cap als 23 anys, no vull pensar a quina edat ho farien els meus fills. Cosa que pot arribar a significar que els que ens emanciparíem seriem la meva parella i jo del nostre fill, quan aquest ja tingués quaranta anys! Actualment, tenint en compte que poder estalviar se’m fa complicat, només em faltaria ser responsable d’una criatura. De fet, aquesta visió que si no es té una feina estable i que dóna prous ingressos és una raó de pes per decidir-se a tenir o no descendència, és un argument que molta gent que si que ho vol, els fa tirar enrere.

Ara entrem al fangar del terreny subjectiu, a aquella pintura abstracta plena de colors que és el món de l’opinió.

Al meu parer hi ha una altra cosa molt més important que els factors econòmics, ho he dit alguna vegada en aquest bloc i en alguna que altra conversa. El món actual no és el millor lloc on créixer, com puc sentir-me bé moralment sabent-ho? No és un acte d’egoisme? Està molt bé dir: Vull tenir un fill! Però és una cosa a pensar. Segur que vols que la teva filla creixi en aquest ambient de frustració, de decepció i d’un creixent malestar? Jo no. No m’agrada gens pensar que un recent nascut visqui en aquest sistema cada cop més i més neoliberal, on el capitalisme s’està tornant molt més agressiu amb el pas del temps i les diferencies entre classes socials acabaran sent abismals. S’ha arribat a un punt on la tecnologia i el progrés ofega les relacions socials deixant-les al contacte a través d’una pantalla. I això sense tenir en compte que la caiguda de la qualitat del sistema educatiu i sanitari és inevitable, que la vida en general està degenerant cap a una hostilitat fruit del individualisme i que segurament les generacions que estan naixent ara mateix viuran una guerra a gran escala que res tindrà a envejar a les dues grans guerres del segle passat. La misèria moral, l’empobriment social i la llei del més fort econòmicament parlant serà el seu món. És el que voleu pels vostres fills i filles?

Misèria moral dius? Però senyor… tu no et consideres en certa mesura immoral? Correcte. Però un cop s’ha arribat a establir el relativisme entre tots nosaltres no hi ha morals ni immorals, sinó amorals. Què vol dir això? Que s’ha arribat al punt en el qual l’afirmació: si no m’afecta directament a mi, m’és igual; s’ha establert com a màxima moral. Indiferència en el que passa en el nostre entorn. El immoral és aquell que critica i transforma els valors que, en el nostre cas, ens dóna el cristianisme, que, per exemple, veu en la caritat un paternalisme cap als pobres com si donar uns diners cada un cert temps als més desafavorits fos la nostra redempció, en comptes d’intentar lluitar per a que aquestes persones puguin tenir l’oportunitat d’arribar al nostre nivell social, ser quasi pobres… I aquesta misèria moral porta a l’empobriment social, si només em preocupo per mi i com a molt pels del meu voltant (amics, família), el que passi amb els desnonats, els aturats o els que no es poden permetre pagar una mútua m’importaran ben poc. Mentre els meus drets segueixin intocables o poc modificats, em seran completament indiferents les injustícies socials que es produeixin. La tercera part és una qüestió de les relacions de poder del sistema que ja he exposat més d’una vegada i que cada cop es fa més evident, sinó mireu el “30 minuts” sobre la factura de la llum o el capítol de “Salvados” sobre les elèctriques o els bancs.

Jo ho tinc molt clar, o moltes coses canvien o mai portaré una persona nova a aquest món que cada cop em té més decepcionat. I em sap greu perquè cada vegada més veig molt difícil la possibilitat del canvi. I malgrat que per molt que la possibilitat del canvi sigui, malauradament, una utopia, la lluita continuarà, almenys pels nounats dels meus familiars, amics i companys, que han caigut en aquest error “beneït” o més ben dit, “beneit”.

6 comments on “Sobre tenir fills

  1. Jo me n’alegro de no poder-ne tenir biològicament i que fer-ho legalment sigui un laberint impossible. Molt millor jugar amb els nebodets un cop al més i no canviar panyals!
    Jo al·lucino amb la gent que s’aventura a tenir un fill amb la situació actual. Qui sap si el podran portar mai a una escola quan es privatitzi l’educació. li podran donar de menjar? I una casa? El podran curar en una sanitat privada o retalladíssima? Em sembla una aposta a cegues!

  2. Crític de cine ha dit:

    Doncs jo m’oposo tant al teu post com al comentari de l’Arqueòleg!!! És cert que tenir un fill surt car, i en la situació de inestabilitat econòmica cal tenir-ho molt clar abans d’aventurar-se.
    Però que em parlis de tot aquest compendi de moralitats i de crisi de valors no em val. Senzillament perquè el nostre suposat fill o filla, rebria l’educació que nosaltres els donaríem. Nostra és la decisió sobre si educar-los amb màximes neoliberals o ensenyar-lo a entendre aquestes màximes i a tenir un esperit crític vers el que passa al seu voltant.
    El sistema educatiu? Sí, està molt tocat. Però això no impedeix que molts mestres continuin educant en uns valors que lluiten en contra d’aquest estat d’egoïsme que ens envaeix. I fins i tot això ho poso en dubte, perquè cada cop veig més famílies que s’ajuden entre elles, gent que es planta davant de cases per evitar desnonaments, campanyes de recollides d’aliments estratosfèriques, i un llarg etcètera.
    Així que crec que l’única cosa que hauria de plantejar-se en el moment de tenir un fill o una filla és la situació econòmica per poder donar a la criatura un bon nivell de vida. La roba, el menjar, l’habitatge es paguen. L’educació que li poguem donar és gratuïta.

  3. LR ha dit:

    En primer lloc haig de dir que tenir un fill és una opció personal i/o de parella. Es tan bona opció tenir-ho com no fer-ho. La qüestió és ser conseqüent amb la decisió, i sobre tot no tenir fills perquè toca.
    Dit això, no estic d’acord ni amb tu ni amb Arqueòleg. Tot està argumentat basat en un futur, que per altra banda no coneixem. Jo soc una defensora rotunda de que no existeix “la llamada de la maternidad/paternidad” i no crec en absolut aquella que diu que només tenir el seu fill als braços després del part va començar a estimar-lo i va oblidar de cop tot el patiment.
    Decidir tenir un fill no suposa posar en una balança els pros i els contres (s’extingiria l’humanitat). Per suposat guanyen els contres: por econòmicament, por al futur que li espera i ens espera, por a saber educar, por a tenir recursos socials suficients… i així una llarga llista inacabable.
    Tenir un fill ens implica a nosaltres, no a la societat que de fet em construït nosaltres, nosaltres l’hem fet consumista i nosaltres hem decidit empobrir-nos socialment.
    La implicació amb aquell nou nascut i la nostra responsabilitat és donar-li eines per canviar allò que no vol i mantenir el que estima. Feina molt llarga i on mai tenim la seguretat d’estar encertant.
    Aquesta visió del món actual que compartim, insolidari, individual, empobrit i retallat, és la visió que tenen els nostres fills? Potser no. Els hi estem ensenyant la realitat del present? No poden comparar amb el que hi havia abans, perquè o no ho han viscut o no han estat conscients.
    El tema econòmic realment es vital, però és cert que nosaltres volem el millor, més car i fantàstic per al nostre nadó i comencem a construir la nostra vida familiar amb unes càrregues econòmiques desfasades. Es necessari tant? I la resposta és no. La càrrega econòmica extraordinària comença a l’adolescència, però què hem ensenyat als nostres fills durant tots aquests anys, que és millor tenir la roba de marca que ens imposa la societat, l’últim mòbil del mercat…, o que és millor deixar això de banda i anar un diumenge a la muntanya a mullar-nos els peus a un riu, o anar una tarda amb uns amics a prendre una cervesa?
    Amb el tema de l’educació, és un altre tema espinós, per totes les retallades que s’estan produint. Coincideixo amb Crític de cine en que hi ha molts mestres que continuen amb la seva lluita diària, però els pares d’avui dia estem deixant tota la responsabilitat de l’educació a l’escola i a casa eduquem en el “todo vale”. Potser hem de començar a mirar-nos el melic i fer una auto-reflexió de tot el que hem de millorar. Les noves generacions són el reflex del que nosaltres els mostrem. Si volem nens i nenes, i adolescents amb esperit crític, solidaris, bones persones, hem de començar per nosaltres mateixos.
    En fi, no contesto amb l’esperit de que canvieu la vostra opinió de tenir fills o no, si no més aviat pensant en que teniu una argumentació futurista (no tenim una bola màgica). La percepció meva es que heu decidit que no pot haver canvi i que ens conformem en el que ens toca viure. Hem de pensar en el que volem canviar, benefici col·lectiu, però per canviar això, hem de començar pels ciments, que som nosaltres mateixos i els nostres fills, encara que ells decidiran en algun moment per ells mateixos,i potser no estan d’acord amb nosaltres.

  4. Ruka ha dit:

    Hola: Tenir fills es una decisió molt important, en el meu cas vaig ser molt conscient del que feia i d´això fa trenta anys, primer perque compartia aquesta decisió amb la persona que estimava i estimo més cada dia, era un projecte comú, el meu professor de pedagogia a Puericultura hem va dir els fills els tens perquè tu vols no son teus son part de la Societat i el teu deure es educarlos i prepararlos per ella, nosaltres crec que ho hem fet, a casa en una capsa tinc guardats els meus diaris del temps dels embarassos i els parts, sembla mentida però llavors ja teniem la mateixa sensació de que aquest món no funcionava, tot i així soc mare conscient de que he educat tres fills molt diferents que tots aportaran coses a la societat, i estic d´acord amb critic de cine, no fa falta tantes coses per EDUCAR el més important es tenir clar com vols fer-ho, els recursos son eines
    que tens cada dia quan surt el sol, som humans no calen tantes coses banals que han anat sorgint, fruit de la societat del consum.
    Tan sols una reflexió: El món sempra ha estat igual, depen d´on neixis i en el moment que ho facis, i de ben segur que els que neixen amb ” grans capitals” no tenen tantes emocions humanes
    abraçades, paraules, rialles, llagrimes, i bona nits o bondia dels que t´estimen.
    Una mare amb tota consciencia.

  5. uncami ha dit:

    Hola, he passat per aquí i si em permeteu, comento…
    Trobo que el món sí que va a pitjor i que la desigualtat guanya la partida a marxes forçades. Crec, però, que cadascú amb les seves possibilitats té eines per canviar el món. Educar en les emocions, en la empatia, en l’ amor, en la tendresa és una petita passa cap a un món millor.
    Així intentem educar els nostres 2 fills…si ens en sortim o no, això ja és una altra història..
    Per cert, comentar a LR que sóc testimoni que la meva dona va oblidar el patiment del part a les 2-3 hores (el que fins aquell moment era MAI MÉS!!! NO M’ ENGANYES MÉS!!! va passar a ser PERÒ HA ESTAT MOLT BONIC, OI ???? PERÒ…MIRA-TE’L!!!!)
    Ah, sí i també que jo sí que vaig sentir una espècie de “crida de la paternitat”…no ho sabria descriure..de fet, fins ara no m’ he plantejat quin sentiment era aquell…i es curiós perquè em sembla que tenia que veure amb ganes d’ ensenyar…
    I per acabar, arqueòleg i conjuntbuit…com dic, la situació està molt fotuda i que si no li podràs donar de menjar, evidentment no t’hi posis…però només puc descriure de moment la meva experiència amb els meus fills com “esgotadora i meravellosa”

    Enhorabona pel blog i per la constància!

  6. conjuntbuit ha dit:

    Gràcies a tots pels comentaris, sobretot aquells de persones amb fills… i si, educar eduquem tots i els valors que podem aportar als nostres fills i filles són el que pot fer canviar el món. I si, nosaltres hem de lluitar perquè no es trobin en tal mal estat.
    Malgrat això, em reafirmo en la posició que el futur es veu molt negre LR. Potser la gràcia del futur temps enrere era que era incert, però la història ja no es mourà res… passarà el temps i el capitalisme més salvatge no s’haurà superat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s