El Mono

L’abstinència és un mono en zel perseguint-te.

L’Annam era un pobre pastor de Judea, cada dia treia a pasturar el seu “ramat” d’una ovella, si sols tenia una ovella, cosa que el tenia tot el dia preocupat al veure que no podia aconseguir res de res amb aquell trist ramat. Cada nit un cop estirat al llit els pensaments corrien sense parar, insomni ple d’idees que el dia següent havia oblidat, insomni d’agonia al veure’s incapaç de trobar solució al seu estat. Un bon dia, desesperat i amb unes ulleres que arrossegava pel bosc, va decidir trobar solució al seu problema.

Passejant pel mercat va trobar en un fosc carreró una botiga d’aspecte intrigant, estava ple d’objectes i materials que mai havia vist fins aleshores. Et puc ajudar?- li va preguntar el dependent. L’Annam va respondre que volia dormir, que feia setmanes que no es reconciliava amb els somnis i quan ho aconseguia era hora de llevar-se. El dependent va cercar sota el mostrador, va mirar a banda i banda, tot assegurant-se que no hi havia mirades inquisitives.

– Prenent una dosis d’això cada nit podràs descansar i oblidar tots els problemes. Com veig que no t’ho creus et dono una mostra i ja tornaràs a per més.

El pastor va tornar incrèdul cap a casa, es va seure a la taula mirant aquell narcòtic durant uns moments, va agafar un got d’aigua tot afegint-li una cullerada d’aquella cosa. S’ho va beure d’un sol glop. Al cap d’uns minuts el seu cap va començar a volar, l’Annam mirava la llar de foc tot embriagat, no podia separar la vista de les flames juganeres fins que amb un sobreesforç va aixecarse i se n’anà cap al llit mig marejat. En breus respiracions ja estava dormint. D’aquesta manera va ser com l’Annam acabava de caure en un camí sense retorn.

Amb el pas de les setmanes una dosis es va convertir en dues, tres, quatre… les visites a aquella botiga eren cada cop més freqüents. El pastor era esclau dels narcòtics i no veia forma de sortir-ne. Un matí es llevà enmig d’un paratge desconegut, envoltat de palmeres rodejades d’un desert infinit era incapaç de recordar com havia arribat a aquell lloc. Per sort no estava sol i podia tornar cap al seu poble. A casa seva reflexionava sobre què li passava i com fer-li front, però sense cap força de voluntat va tornar a caure a la temptació d’embriagar-se. Cada nit, mentre el sostre donava voltes es jurava a ell mateix
que el dia següent no ho faria més, òbviament al arribar la tarda les promeses eren trencades. Els horaris es perdien en records borrosos, els dies passaven com un conte buit d’obligacions, lentament aquell pobre pastor sols era aquell pobre deambulant. Els narcòtics que comprava anaven minvant de qualitat, mer mirall de la seva capacitat econòmica, cosa que feia degradar molt més ràpid tant cos com personalitat.

Finalment, cansat de les mirades preocupades de família i amistats va omplir-se de voluntat i va començar a deixar-ho. El primer dia va passar sense problemes, però al caure la nit la tempesta de pensaments va tornar, quan el sol ja sortia va començar a somiar en un mono en zel que el perseguia allà on anés, definició de perseguir? Pujava altes muntanyes, nadava pel mar blau, escalava arbres, es llançava a piscines de fems, es camuflava entre esbarzers… no hi havia manera, el mono sempre estava allà, com si el seu desig fos que es dirigís cap a la maleïda botiga.

Entre suors i crits va obrir els ulls, havia sigut un somni- es repetia sens parar. Al girar la mirada cap a la porta va comprovar horroritzat que el mono estava allà. D’una revolada s’alçà, agafà un ganivet de tallar pernil i matà al mono. Respirant profundament tot ple de sang es dutxà, es va posar a plorar desesperadament, s’apropà a l’armari nerviosament i al veure que ja no tenia res per evadir-se va anar corrents a la botiga, estava tancada. La bogeria corria
per la seva sang, no sabia què fer… quelcom va estirar-li la roba, era el mono oferint-li una dosis.

L’Annam sols tenia dues opcions, pensava, suïcidar-se per acabar amb tot el patiment o satisfer al mono en zel i fer-lo desaparèixer de la seva vida…

4 comments on “El Mono

  1. Crític de cine ha dit:

    Veig fragments d’autobiografia i de ‘Trainspotting’ en aquest relat. jajajaja

  2. Espero que el comentari d’en Crític, com a mínim la primera part, no sigui encertat… :S quin mal rollo d’història… com a històiria de ciéncia ficció està molt bé.

  3. conjuntbuit ha dit:

    És un comentari, aficionats, encertat en el que és l’insomni casual que tinc de tant en tant… una desccripció de com em sento quan probo de dormir i no puc, però no vol dir que la resta sigui així.
    Molt ben vist lo de Trainspotting critic!!

  4. Ruka ha dit:

    Veig que tens necesitat de crear un bon relat les teves experiencies al bloc i els comentaris son una bona eina de treball per anar agafant empenta, insomnis , hores perdudes abans de agafar el son sempre observant parlant poc , agafat de la má tan sols quan tu volies ,sempra has esta així
    Creatiu, pam pam pam parapam pam pam sobre la taula del menjador de casa…..

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s