Sobre Cuidar les Amistats

L’amistat és un fràgil bonsai. Proverbi xinés.

– Hauries de cuidar més les teves amistats.

No he acabat mai d’entendre aquest comentari, per moltes voltes que li doni. Forma curiosa d’introduir la reflexió entorn a la concepció actual de l’amistat, per què carai s’han de cuidar? Què vol dir cuidar? Comença la filosofia de la contradicció…

Primera part. Suposo que aixó de cuidar amistats ha sorgit a partir de la sobrecàrrega de xarxes socials. Molts cops he dit que si no tens facebook o tuitter o WatsApp sembla que no existeixis per la resta de la gent. O sigui que per cuidar amistats, i fins i tot per lligar, necessites d’aquestes o sembles un fantasma. Què se n’ha fet del trobar-se casualment amb la gent? Si saps on estan les teves amistats pots anar-les a cercar… aquí el problema que tinc jo és que els meus horaris són un caos, a part que això no ho poso en pràctica tampoc. Potser es referien a aixó. Malgrat tot, trobo que el terme cuidar és el problema de la qüestió, no m’agrada, sona a una obligació moral que tots hem de tenir, una moral plenament capitalista.

Si, capitalista.

Una amistat sempre la tindràs al teu costat a no ser que la trenquis en bocins per tonteries, malentesos o un conflicte sense solució possible. He estat setmanes sense parlar amb alguns dels meus amics i ho continuen essent. Per què m’haig de veure obligat a haver de quedar amb ells cada cap de setmana o dos cops al dia? És molt millor veure’s quan tots podem i gaudir del plaer de l’amistat que no pas degradar-lo pel sobre 俍 d’aquest. Clar que si visqués amb ells seria fantàstic i no me’n cansaria mai. No sé… Pensar l’amistat com a un fràgil bonsai que cal estar a tota hora pendent d’ell, atenent-lo, és pensar-la de forma superficial. Com si no tingués fonaments allò que en un principi ens uneix, com si el que importés és l’haver de mantenir el contacte contínuament, haver de fer moltes coses junts, que tinguéssim els mateixos gustos… en fi: com si fos una parella. Fi de la segona part.

Cal comprendre que en el rerefons de tot hi ha la concepció de l’amistat com a una necessitat i no pas com a plaer. El poder trobar-te en relacions amb els altres com a unió i no com a conflicte fa l’existència molt més agradable, molt bonic. Però això només fa que exemplificar la necessitat de l’altre per poder expressar els sentiments i conflictes, com si fos un psicòleg que et coneix. Però l’altre ha de ser aquell amb qui poder crear, projectar una forma de vida alternativa a l’actual.

Una simple conversa en el tren que a simple vista pot semblar conflictiva pot acabar extraient els problemes de la societat i pensar algunes possibles formes de resoldre’ls. O imaginar horroritzats el possible futur.

P.D.: El proverbi no és xinés… m’ho he inventat.

11 comments on “Sobre Cuidar les Amistats

  1. Crític de cine ha dit:

    Una reflexió purament Conjunt Buit!!!

  2. Fa hores que he llegit el post i em costa molt expressar el que sento o penso, fins i tot he pensat fer un contrapost!!! És un tema complicat el que has tocat en aquest cas, i crec que no hi ha una opinió única.

    Primer de tot crec que hi ha molts tipus d’amistats, aquelles que et trobes molt de tan en tan, però que no per això són menys especials, les que comparteixes aficions i aleshores veus més sovint, les que tens més a prop i busques més… Per tant, no es pot dir que sigui estrictament necessari saber d’una amistat tots els dies, perquè l’important és el sentiment i no el fet.

    Però per altra banda crec que s’han de cuidar les amistats, per plaer i per necessitat, tot i que entenc que la necessitat de cadascú és diferent, hi ha persones més solitàries i hi ha persones que necessiten expressar el que senten en tot moment o sentir-se acompanyat, ja saps qui sóc jo, no? Sento un plaer extraordinari quan puc escoltar, puc ser escoltada, quan em tenen en compte,…. Diferenciar plaer de necessitat en aquest sentit m’és molt difícil.

    Penso que s’han de cuidar perquè a vegades m’ha passat que de tan distanciament l’amistat s’ha enfeblit. És perquè realment no hi havia uns fonaments prou forts o ha estat el distanciament i per no haver cuidat l’amistat? No ho sé, trobo que en segons quins casos és perquè una de les dues persones o ambdues no ha cuidat proy l’amistat.

    Per últim m’agradaria dir que això de cuidar les amistats és de fa molts segles, que són com una planta que s’han de regar de tant en tant, havia sentit, m’agradava molt aquesta metàfora. I això no té res a veure amb les noves tecnologies, de fet les noves tecnologies han fet tot el contrari: fer veure que s’han de tenir molts amics, confondre coneguts amb amics, fer veure que sempre has de saber què fan els teus amics en tot moment perquè realment siguin amics,… tot fals… però en canvi han provocat més discusssions i distanciaments crec que reencontres.

    No sé si puc parlar gaire del tema, perquè sóc especialista en perdre amic pel camí, potser la por de perdre’n més em fa estar convençuda que cal cuidar-los. Potser hi ha gent que no els cal fer tants esforços, perquè no passen tant desapercebuts… no sé.

    Finalment, m’ha sortit massa llarg i no sé si molt coherent. Per mi és un tema del que hi penso i em preocupo dia a dia.

  3. conjuntbuit ha dit:

    En primer lloc cal diferenciar entre el terme solitari i que a voltes t’agradi estar sol. Solitari és un ermità. Una persona que és socialment activa en les seves activitats no és solitària.

    Per altra banda representes clarament aquesta unió de plaer i necessitat. Tens diferents graus d’amistat perquè tens diferents graus de necessitat cap a aquestes persones. Durant segles ha existit l’amistat, però pots demostrar això de cuidar-les?

    És evident que en l’actualitat l’ús de les xarxes socials són necessàries per mantenir certes amistats. Precisament aquest és el quid de la qüestió, has de cuidar les amistats i per això cal que utilitzis el facebook o el watsApp, i és aquesta noció la que critico fermament al considerar-ho capitalista: Necessitat-Manteniment-Obligació.

    Considero que la teva posició expressa una certa manera allò que dius al penúltim paràgraf: La por a la pèrdua t’obliga a cuidar, però si és una pèrdua per aquesta causa serà que potser no eren amistats. Com pot hom dir que deixa de ser amic teu perquè no l’has cuidat prou? No sona un xic estúpid i absurd?

    Si no és coherent… que ve a ser una divagació… benvinguda a la filosofia de la contradicció!

  4. Em va sortit massa personal el comentari no? No volia entrar-hi però ja que ens hem posat en plan sessió psicològica, la continuo!

    Crec fermament que les noves xarxes socials no són necessaries per mantenir una amistat, de fet, constato que des de que tinc whatsapp he quedat més amb les persones que no en tenen que amb les que en tenen. Perquè les xarxes aquestes el que fan més és fomentar la falsedat que no les veritables amistats. Aleshores és quan la gent confón les amistats de veritat, les que estan quan ho necessites i les que no et deixen de banda amb les que no ho són.

    Després, crec que això de cuidar les amistats és un tema de fa molt de temps, perquè hi ha frases fetes i expressions de molt abans que aquestes xarxes socials apareguessin. De fet, el whatsapp o el facebook confón el terme cuidar amb el terme contillejar, estar assabentat a tota hora del que fan els demés etc. Pots estar molt actiu en les xarxes socials i sentir-te igualment sol.

    I pel que fa a l’últim parràgraf, si, una amistat que es perd perquè no l’he cuidada potser no era una amistat que valia la pena, no ho sé, mai se sabrà, potser han estat les circumstàncies, però si més no, penso que em quedarà la conciència tranquil·la que jo he fet tot el possible per no perdre-la. No sé si se m’entén.

    M’és molt difícil el tema, i per no extendre’m he generalitzat una mica, i aleshores algunes coses poden sonar malament. Em disculpo a priori.

  5. També s’hauria de discutir què vol dir cuidar… trucar? preguntar com estàs? quedar? satisfer les necessitats socials de l’altre? donar alegries? compartir penes? ser sincer? preocupar-se per l’altre? aconseguir omplir a l’altre persona?… no sé, cada persona un món, i cada relació també!

  6. conjuntbuit ha dit:

    Si hem d’entrar en el relativisme anem malament.
    Dius al primer comentari que no hi ha una sola opinió. No és cert, el que hi ha són formes d’entendre la vida. La teva la considero en la linia del que és la moral que durant segles té la societat. També fa segles que hi ha capitalisme i ha alimentat això… a més quines frases fetes?? Per què no les dius?? Si no dones exemples és un comentari buit de contingut.
    Jo plantejo una alternativa a la qüestió cuidar-mantenir. Les preguntes retòriques del final tenen una resposta, truco perquè vull no perquè estic obligat un cop per setmana a saber com està l’altre, de què pot servir aquesta trucada si no m’ho vol dir?
    La teva frase final no dona pas a la discussió, el relativisme és molt complicat de discutir sense semblar dogmàtic o imposador.

  7. Crec que ets una mica dur, no he posat exemples per no extendre’m, pensava que se sobreentenia. Les preguntes no eren retòriques, són dubtes de veritat i per això sorgeix el relativisme, per això dic que no hi ha una única solució o opinió perquè ni jo mateixa ho tinc clar. Ningú diu que sigui obligatori trucar un cop per setmana ni res semblant, només que preguntar als amics de tant en tant com estan no està malament, perquè el distanciament pot ser una causa de la pèrdua de l’amistat (del sentiment). Si no t’ho vol dir és que no és prou el teu amic, un amic és aquell qui li tens confiança i sinceritat. Una persona necessita expressar els seus sentiments (bons o dolents) i ho fa amb els amics. Reitero que hi ha gent que veus un cop a l’any i que són tan amics com els que veus un cop per setmana, són sentiments, no hi ha lleis ni normes, afortunadament.

  8. Carry_on ha dit:

    Sincerament, desde el meu punt de vista, i la meva experiecia personal, una amistat de veritat es precisament aquella q no et veus obligat a cuidar. Simplement flueix sense la necessitat de forçar res.

  9. Ectòrix ha dit:

    Veig que ha despertat una discussió emotiva prou intensa, aquest post. Jo no acostumo a parlar d’aquestes coses, però també té interès.
    M’acosto més a la posició de Conjunt que no a la d’Aficionats. Però també penso que, malgrat que les amistats de debò no s’han de cuidar expressament necessàriament, pot ser perfectament que es “perdin”, però potser no tant perquè la relació s’ha fet feble, sinó perquè hi ha etapes en la vida en què podem tenir amics que no ho siguin per sempre, només durants uns anys, per exemple, segons les circumstàncies, i en aquell temps han estat amics de debò. Una cosa semblant a compartir o no coses amb un amic: a vegades, com que dos bons amics es coneixen molt, saben que millor és per la seva amistat no fer alguna cosa que a priorir consideraríem bona per al manteniment de l’amistat. No sé si m’explico… però tot això depèn de cada relació, de cada caràcter, de cada drama personal.
    Sigui com sigui, es diu qe d’amics de debò se’n tenen pocs, és evident, fins i tot un dia vaig llegir un estudi d’aquells psicològics que deia que el millor pel benestar emocional era tenir uns 5 amics (de debò), i, de fet, si ens hi fixem bé les nostres relacions personals de manera natural ja tendeixen cap a aquesta xifra.

    Hi ha una frase de Franklin que diu: “Un germà pot no ser un amic, però un amic sempre serà un germà”. Per això l’amistat perdurarà encara que hom no es vegi, per això a vegades els germans poden estimar-se perfectament i relacionar-se, però no tenir una vinculació ben personal.

  10. Ruka ha dit:

    Aixo de l’amistat “verdadera” es una cosa molt abstracte. Avui moriries per mi dema no hem saludaes pel carrer. Perque? No se sap, un malentes (moltes vegades arribades desde l’exterior), un cambi de la meva actitut per diferens coses (feina, sexual, fisica, estat d’anim…) es repeteixo molt problematica i mai s’arribara a un compler acord. Trobo que com exemple d’un bon amic serien el pares (pares que estiman al seus fills evidentment que hi ha de tot a la “viña del señor”): en tot moment, hora, lloc, etc… deixaran tot el que estan fent per socorra (ajudar) als seus fills, malgrat que no s’aixin vist en setmanes, o inclus mesos o anys. Una amistat barrejada amb amor, potser es aixo l’amistat estimar a l’altre.

  11. bondiabonsol ha dit:

    Hola, nomes clarificar que el comentari de Ruka es meu, no hem vaig fixar qui firmaba

    Siau

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s