Sobre el Temps

La societat del progrés ha provat sempre controlar tota la naturalesa, mesurar-ho tot matemàticament per tal de poder fer-ne un ús. Però realment tot és tant objectiu com sembla?

Metres, grams, hectàrees, minuts, newtons… són moltes les unitats de mesura, cadascuna per a una cosa diferent, algunes s’ajunten com els kilòmetres-hora, d’altres són un pèl abstractes d’entendre per a molts… però segons sembla totes existeixen, malgrat ser una creació de l’ésser humà, en la Naturalesa. Cosa, això últim, que no em crec… el coneixement és producte del propi intel·lecte humà, ens permet fer moltes coses, avançar en alguns aspectes de la nostra vida, podem comprendre alguns fenòmens naturals, podem tenir l’espai més o menys controlat gràcies al metre, però les sensacions que es tenen fan d’allò objectiu quelcom completament subjectiu.

Dos exemples clars són el temps i l’espai.

Com a persona que camina he experimentat com varia la percepció de l’espai. El primer cop que es fa una excursió o un camí quasi sempre es fa llarg, com si al ser un lloc desconegut la nostra ment captés cada passa d’entorn recollint informació. En canvi la segona vegada ja no es té tant aquesta sensació, i a la tercera o quarta tot va molt més ràpid. I això passa ja sigui en un kilòmetre com en quinze… més d’una vegada se m’ha fet més llarg anar de l’estació de tren de Terrassa al parc de Vallparadís que pujar fins a Sant Geroni des del monestir de Montserrat quan realment he trigat menys a fer lo primer. I és que al caminar, tal com he exposat anteriorment, no només hi entra l’espai, sinó que també el temps. I potser aquest és el factor que et fa creure que has trigat més o menys.

Què dir del temps que no s’hagi dit? Segurament res. Des de sempre que el temps ha estat una obsessió per a pensadors i savis. Moltes de les teories que ha fet l’idealisme posen el temps com a quelcom creat per una divinitat atemporal, són d’aquelles coses absurdes de l’idealisme platònic que s’ha retroalimentat amb les religions. En aquesta entrada no penso fer un assaig sinó intentar fer entendre que malgrat que puguem dir “ha passat una hora” mai seran iguals la hora d’ara que amb la d’abans. De què ha servit posar unitats de mesura al temps? De molt i de res.

Ens ha servit per posar horaris, rutina al cap i a la fi… cosa que ens ha portat a ser éssers preprogramats des de ben petits. A l’escola ja ens ensenyen que cada hora té una feina a fer, és com si tinguéssim por al possible caos que podria ser viure sense rellotges. Però en l’antiguitat es vivia així, tan horrorós era? La llibertat de poder escollir la teva activitat segons et sembli s’ha perdut. Qui sap, potser el migdia no és un bon moment per fer segons què, però ara hi ha persones que s’hi veuen obligades gràcies als horaris. Hom recorda com d’horrible era fer classe a les tres de la tarda al Juny o al Setembre amb el Sol entrant per la finestra tot convidant a fer una migdiada?

Planificar-se serveix per ser molt ordenat, però això ens fa perdre un xic d’espontaneïtat en alguns moments. Les cares allargades en el metro de primera hora i les cares de cansades de les set de la tarda ens donen a entendre que tenim un problema amb aquesta planificació.

En fi, després de tot aquest rotllo només afegir que sóc d’aquells que sempre arriba a l’hora i s’enfada quan la resta arriba tard… A vegades sóc tan contradictori!

7 comments on “Sobre el Temps

  1. bondiabonsol ha dit:

    Molt correcte que ens hem marcat uns horaris que de vegades no acompanyan al que relament t’agradaria fer. No es tant dolent si es mira positivament, si ho fas negativament es engoixant. No tot es dolent si prens una medicacio que segons els estudis fets el seu efecte important es cada hora (per dir algu) es important saber que ha pasat una hora, no? I altre cosa no ens enganyem: en l’antiguetat tambe es regien pels horaris, no com ara, pero tambe. I si es cert que en caminates sem fa mes curt el tornar que al anar, perque ser el que queda. Potser son masa llargs els meus comentaris. M’ho tindre que fer mirar, je je

  2. Ruka ha dit:

    De sempra l´home ha necessitat horaris no amb mesures com ara , però el Sol la LLuna la claror la foscor marcavem llevar-se o descansar, fred i calor sortir més tard quan el sol ja escalfava o més aviat i parar quan el sol apretava molt, en resum vida de pagès, natural, però no podem para l´evolució i es el que tenim….a mí m´ho dirás que plantegen treballar comercialment 24 hores al día ,Mercat lliure d´horaris…

  3. conjuntbuit ha dit:

    Aquí està Ruka la qüestió. que se n’ha fet del quedem desprès de dinar?? Quan és després de dinar per molts??? Les 13h, les 14h o les 15h?? Els horaris ens han trencat molt el dinamisme de la llengua i de l’acció. Tal com diu el primer comentari abans els horaris es regien per altres coses i segur que la vida de pagés segueix essent així, peró la induistrialització ens ha fet molt de mal a tots.
    Sembla estrany que em llevi a les 13h i vagi a dormir a les 3 del matí. El progrés no ho entén que trenqui així els horaris i quí està el problema… no sóc lliure de fer els horaris que vulgui? Tant perjudicial per la societat és que sigui hom més nocturn que diürn?

  4. Rubén ha dit:

    No sé si seré jo o no, però, estic totalment d’acord amb tu!!! Si no ho he entés malament et vols referir al la manipulació a la que estem sotmesos, en la que ens diuen el que hem de fer a tota hora, que no podem fer el que ens be de gust quan volem…. Ens ho fan fer tot com si siguéssim titelles quan a ells els be de gust…. però també això ens fa viure dins d’un ordre, sigui o no el correcte, però un ordre al cap i a la fi.

  5. Rubén ha dit:

    ho hem escrit quasi al mateix temps 🙂

  6. Qui no entèn que t’envagis a dormir a les 3 del matí i t’aixequis a la 13h del migdia és el teu sistema biològic, no la societat ni el progrès. Hi ha molta gent que té torn de nit i ha de fer horaris diferents, però el nostre cervell està preparat per dormir quan és fosc i estar atent quan surt el sol. Molta gent q

  7. (perdó, he clicat enter sense voler), molta gent que no segueix aquests horaris biològics pateix problemes de salut o psicològics com per exemple, mal humor, insomni, cansament, … etc I un dels primers remeis que es proposa per a gent que pateix insomni és seguir horaris estrictes i precisament de poca durada d’estar al llit, és a dir, anar a dormir sempre a la mateixa hora (evidentment quan és fosc) i aguantar tan sols de 4 a 6 h al llit i cada dia igual fins a aconseguir dormir. També es fa servir el sistema de seguir horaris rígids per a infants amb poques capacitats socials i problemes d’aprenentatge que sovint tenen a veure amb la capacitat de concentració.

    Jo no sóc un model a seguir en quan a horaris i organització (tot el contrari, tot i que m’agradaria), però penso que el sistema biològic està dissenyat per seguir unes pautes i que la societat, en conseqüència, també.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s