Em diuen que estudii, que tingui un bon treball per formar una família amb nen, nena, gos i caseta d’estiu.
Em diuen que sempre somrigui, que mai em posi trist, seriós o enfadat.
Em diuen com fer les coses sense donar pas a la imaginació, que el cel sempre serà blau i mai lila.
Em diuen que la pluja no és bona, que la sequera no és perillosa, que el fred és terrible i la nit innombrable.
Em diuen que pagui els medicaments, la sanitat o l’educació mentre altres s’enriqueixen gràcies a ells, que no se’m passi pel cap manifestar-me i encara menys tenir pensaments crítics.
Em diuen obeeix, segueix les lleis sense pensar-t’ho, creu, viu el que t’oferim, consumeix, consumeix, consumeix com un més del ramat.
Em diuen que de l’art res se’n pot treure, que és un futur amb un final ben negre, que tot està fet i no val la pena intentar innovar, que millor cerqui una cosa més seria.
Em diuen que les llàgrimes són inútils, expressar els sentiments una pèrdua de temps, que és demostrar feblesa davant dels demés.
I jo els dic que no em dóna la gana fer-los cas.
Haig de reconèixer que sempre he estat un reaccionari…
Hombre! Ben dit!
Volia afegir una frase per fer-ho més cooperatiu, sobre la “obligació” de tenir vida social a totes hores i d’estar informats i connectats a tothom a qualsevol hora del dia (tot i que en realitat no és cert, només és una sensació), però no me n’he sortit… s’entén alguna cosa??? jejejej et deixo escriure a tu que ho fas millor!
Em diuen que tingui un mòbil d’última generació, perfil al facebook i explicar a tothom quants cops he anat al WC. (Una cosa així Aficionats?? jejeje)
Resumint, ens diuen massa coses, fas be en no fer-ne cas…
CLAR Q SI COLLONS!!
Fes el que et roti, i no deixis q la societat et digui com has de viure la TEVA VIDA!!!
SALUT!!
Si, una cosa així. 😉
Be… primer no esta malament tindra cultureta per puguer evaluar les coses i crearte una opinio propia, per aixo es bo estudiar tant el que propiament es conugut com estudiar com estudiar la vida mateixa, potser mes interesant i si es troba una feina o feineta que et trobis be i guanyis uns calerons sempre ajudan a poder fer el que t’agrada que vulguis o no algun diner et costara. Segon es millor somriure que tot el demes, aixo no vol dir que et puguis enfadar, pataleixar estar trist, pero millor una estoneta si es fa molt llarg es poden perdre horitzons. En tota la resta molt decord, molt decord… sempre que sigui amb coherencia clar.
Quin rotllo mes llarg he escrit, no?
I jo et dic que has fet un bon post. Que cadascú visqui (i busqui) la seva felicitat com li surti dels collons!!!
Bondiabonsol: estudiar es pot fer igual sense que hi hagi qualificacions pel mig, em refereixo que no cal una carrera per poder treballar, ni per tenir coneixements, de fet valores molt més l’escola un cop estàs fora.
Somriure està bé si et ve de gust, no serveix de gaire somriure tota l’estona si no vols fer-ho (a Un Mundo Feliz estan obligats a somriure sempre).
Feia temps que no escribia sobre tot en general, cosa que hauria de fer més sovint pq veig que és el que més agrada…
No ets un “reaccionari” ets un “revolucionari”, ja que vols canviar les coses, no acabar amb els que qüestionen l’ordre establert!
jo vinc d´una generació que ha intentat viure com tu vols però amb una educació molt forta de normes i responsabilitats, tot i així crec que el primer cop que vaig dir, jo soc així i prou, també vaig ser molt reaccionaria, endavant, intentem trencar horaris normes i ser persones amb criteri, no és facil anar contracorrent, ho ser per experiencia propia, tot i així no cambiaria res del que he fet.
Doncs que vols que et diguem??? jo crec que ho pintes tot una mica negre i tu ho vols tot blanc…. però hi han més tonalitats no¿?¿?¿? Amb això no dic que no estigui d’acord amb la reflexió, que ho estic, però ho pintes tan malament que em recordes al temps en els que…..”te cambio un conejo por una gallina” jejejeje