L’Oreneta

Diuen que al caure la Lluna rere les muntanyes de la serralada del litoral s’escolta el so d’una oreneta donant la benvinguda al dia següent. Just després, alça el seu vol elegant sobre els caps de la gent que va o torna de treballar tot dirigint-se cap als núvols a la recerca de la pluja. Però fa massa temps que no hi ha cap rastre d’aquests. Inquieta, l’oreneta torna al seu niu i tot posant-se en els seu racó de pensar, comença a cercar solucions a la sequera.

Un bon dia va rebre la visita del seu amic falcó. Ell també semblava preocupat per la sequera. Així que van decidir anar cap als Pirineus a veure si aconseguien descobrir alguna cosa. D’aquesta manera va ser com van desplegar les seves petites ales i començaren a volar i volar sense gairebé descans. Un cop van deixar enrere Barcelona, van travessar Collserola… aquella serralada que de cara al mar és escarpada i amb poca vegetació, però que la seva vessant nord és completament a la inversa. Allà van sentir el cant del pit-roig. Van baixar a buscar-lo. El pit-roig estava sota l’ombra d’un pi assedegat, els tolls d’aigua, les rieres i rierols, les fonts i tot s’havien assecat. Una minsa espurna podia ser l’inici d’una catàstrofe pel bosc. El pit-roig no els podia acompanyar, massa petit per tan llarga distància, les seves ales no ho suportarien, però malgrat això els va donar el màxim d’ànims possibles a l’oreneta i al falcó.

Les dues aus aventureres van reiniciar el seu viatge.

A l’alçada de Manresa una imponent cigonya els deturà. No podien passar per allà els digué. La resposta a la lògica pregunta que van fer l’oreneta i el falcó, va ser que els forans no tenien dret a passar per aquella zona perquè creien que les cigonyes eren les millors de tot el món animal, i que per tant en el seu territori d’alts campanars no hi tenien accés. Aleshores van haver de recular fins a trobar-se amb la imponent serralada de Montserrat. A prop del Cavall Bernat van trobar un pi on cantava alegrement un rossinyol. L’oreneta li va preguntar si sabia com arribar als frondosos boscos del nord. El rossinyol li respongué tot cantant que ell fa temps que ho volia saber, però va descobrir que l’extensió del territori de les cigonyes avarca quasi tota la zona oest. Amb una mirada trista per les males noticies, el falcó va preguntar-li al rossinyol si els volia acompanyar. D’un bot va començar a cantar: Una Oreneta un bon matí, junt amb un falcó el seu amic, al veure les fonts seques van partir, per cercar els núvols del Cadí.

Van volar cap a l’est, fins arribar al mar Mediterrani. Al veure les platges de sorra daurada acariciades per la brisa i les onades van començar a resseguir la costa cap al nord, tot esperant no trobar-se amb cap més cigonya. Van passar pel Maresme, per Lloret, i a Tossa de Mar van fer una pausa dins del castell que vigila l’entrada a la platja. Mentre queia el Sol rere el mar miraven embadalides com unes gavines perseguien els vaixells pesquers o inclús es llançaven a l’aigua des dels precipicis a pescar. Quins ocells més valents, pensaven l’oreneta i el rossinyol mentre el falcó se’ls mirava tot estranyat, que mai m’han vista caçar aquest parell? Es preguntava.

Els tres van anar a parlar el matí següent amb les gavines, havien de creuar els aiguamolls del Empordà i les cigonyes estaven allà. Les gavines van acceptar encantades, feia temps que volien brega però no tenien cap excusa. I ajudar a uns petits ocells a acabar amb la sequera era perfecte. La batalla va ser terrible, les cigonyes eren poques en comparació amb totes les gavines que venien de tota la costa, però l’envergadura i el coneixement de la zona feien molt. Malgrat tot les gavines van anar acorralant les cigonyes fins que aquestes van fugir cap a una altra banda. Encara que van ser nombroses les baixes, les gavines satisfetes van celebrar la victòria i van convidar als tres ocells a la festa, però aquests tenien pressa… havien passat molts dies des de que van partir de Barcelona. S’acomiadaren i prosseguiren el camí.

Al cap de poc sobrevolaven el Cap de Creus. El falcó, que havia estat molts anys enrere no entenia com s’havia construït tant en aquella zona plena d’encant. A partir d’allà van dirigir-se cap a la serra de l’Albera, el final marítim dels Pirineus, per virar cap a l’esquerra, cap a l’oest per tal de complir el seu objectiu, trobar els núvols de la pluja. Les suaus temperatures de la costa els abandonaren per trobar-se amb un clima més extrem, molta calor durant el dia i fred per la nit. Olot, Ripoll, Puigcerdà… ja s’acostaven! Però un cop a la Seu d’Urgell no van trobar ni rastre dels núvols. Així que van continuar fins arribar a Aigües Tortes.

Els núvols reposaven sobre la multitud d’estanys d’alta muntanya, protegits del vent del nord. L’oreneta va descendir fins a ells i els preguntà què feien allà amagats. Ells van respondre que estaven cansats i avorrits de fer sempre el mateix: Néixer a la costa, deixar-se arrossegar pel vent, anar creixent fina arribar al Nord i després anar-se desfent a mesura que es dirigeixen de nou al mar. A més no els agradava gens que mai plogués al gust de tothom, si trigaven massa perquè ho feien, si creixien molt i durant dies no parava de ploure perquè no paraven ja… i sobretot odiaven la ciutat de Barcelona, un lloc que no era capaç d’entendre la importància que tenia la pluja per netejar l’aire irrespirable i el subsòl.

L’oreneta es posà a pensar una bona resposta. Però no sabia què dir. El falcó va provar sort tot dient que no fessin cas del que pensaven els humans, la resposta del núvols va ser que no suportaven la dèria dels humans a predir els seus moviments i que pels seus nassos d’allà no es mourien. El rossinyol els va cantar una cançó tot intentant animar-los, però el fred havia malmès les seves cordes vocals i va desafinar com si fos un colom. Al final va aparèixer el pit-roig de Collserola, i amb un filet de veu va explicar als núvols que la resta de la Naturalesa, des de l’animal més petit al més gran els necessitava, que els humans no tenen dret a queixar-se d’allò que els dóna vida, que l’aigua és un dels recursos més valuosos, i que eren uns egoistes perquè només pensaven en ells mateixos, o sigui que es comportaven com a aquells que odiaven.

Els núvols, sorpresos de veure que d’una cosa tan petita sortissin tals arguments van decidir sortir del seu amagatall i omplir tots els racons de Catalunya de dies i dies de pluja. Cada gota que queia a l’erm sòl era rebuda com un tresor d’incalculable tresor. I dels quatre ocells que se’n va fer? Ningú sap on van anar l’oreneta, el falcó, el pit-roig i el rossinyol… algunes llegendes diuen que els va agradar tant veure món que continuaren resseguint els Pirineus fins a veure l’Atlàntic, d’altres diuen que tornaren tots cap a casa seva a descansar.

5 comments on “L’Oreneta

  1. Crític de cine ha dit:

    Quin recorregut per la geografia catalana!! Podrien haver parat en un petit poblet que hi ha prop de la Seu d’Urgell. Tú ja m’entens…

  2. conjuntbuit ha dit:

    Aquest blog ha estat tans cops en aquest poblet!! Segons el cercador unes 5!

  3. Original relat! I com diu el crític bon repàs de la geografia i l’ornitologia catalana… només m’ha sobtat que les gavines estiguessin al costat dels “bons”, per mi són com rates voladores, com els coloms… brutes i lladregotes! Així que no les veig gaire bones companyes… jejeje

  4. conjuntbuit ha dit:

    Això és perquè les recordes aquí a la ciutat, però quan estan al seu estat natural la cosa canvia, veure les gavines pescar és quelcom més digne que el que fan els coloms per aquí… i tot fent aquest comentari penso: Vaig fer un relat de coloms, ara d’orenetes i altres ocells… potser si que hauria d’haver estudiat ornitologia!!

  5. Encara estas a temps, tan sols has de treure’t el títul d’anellador! És molta pràctica de camp, però no és cap carrera… és passió!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s