La Filosofia a Batxillerat

Aquest cap de setmana he estat d’excursió amb infants i un grup de monitors i monitores, dels quals tres en breus tindran la selectivitat. Aquest aprofitaven el temps lliure per estudiar i preparar una de les pitjor èpoques d’exàmens de la vida de l’estudiant. Entre les matèries, Història de la Filosofia. Dels resums que duia una de les monitores vaig recordar com s’explicava de malament alguns autors.

– Ei, em pots ajudar amb Nietszsche?

– Cap problema… ufff, tot això de l’etern retorn està fatal!

– És el resum del llibre…

– Doncs és una molt mala lectura. […]

– Crec que passaré a estudiar una altra cosa.

Aquest diàleg es va donar el dissabte per la tarda i de cop em van venir records del batxillerat. Records d’una matèria que en alguns moments no arribava a entendre el que s’explicava: La Història de la Filosofia.

Entenc perfectament que en un curs no hi hagi temps d’ensenyar i mostrar com va avançant el pensament des de l’escola de Milet a Habbermas o Vattimo, però almenys els sis o set autors on es pretén aprofundir haurien d’estar ben explicats. Posaré dos exemples que més tard durant la carrera he vist com de malament m’havien ensenyat: Aristòtil i Nietzsche.

El cas d’Aristòtil potser és només problema del professor que tenia. Durant tot el curs vaig suspendre l’examen d’aquest pensador macedoni al no entendre el funcionament del primer motor immòbil. Cada cop que se’m preguntava què en pensava d’això responia que no entenia com quelcom immòbil pogués produir moviment. En cap moment vaig obtenir la resposta, només un 0 en aquella pregunta. Després arribes a la facultat i t’expliquen la metafísica aristotèlica dient-te que el motor immòbil és intel·ligència pura, i que la resta de cercles i matèria es mouen per si soles per tal d’arribar fins a aquesta intel·ligència pura. És a dir: al ser quelcom “immaterial” no es mou i és la resta qui es mou al voler arribar a ser com el motor immòbil. Tan costava dir-me això i no deixar-me amb el dubte durant tot un curs?

Pel que fa a Nietzsche tot ve donat pels llibres de text. El pensament d’aquest s’ha d’explicar amb una mica de base històrica. No es pot entendre a Nietzsche ni Marx sense passar per Hegel, i no es pot parlar de Hegel sense passar per Kant. El final de la modernitat no es pot entendre de cap manera si no es parla de la modernitat (es sol passar de l’inici: Descartes i Hume; al final obviant la Il·lustració i el romanticisme). Primer error.

Per altra banda el resum que es fa de Nietzsche sol fer-se complicat d’entendre per la falta de correlació que se li dona al seu pensament. És a dir els temes principals s’enumeren i s’expliquen com si no tinguessin relació entre ells. Segon error. A partir del “Naixement de la Tragèdia” és d’on Nietzsche comença a reflexionar sobre la ètica i la moral judeo-crisitana, la crítica que fa a Sòcrates-Plató porta a parlar de la figura del camell. La crítica que fa al nihilisme modern porta a parlar del lleó. L’intent de tornar a redreçar la balança entre l’esperit apol·lini i el dionisíac porta a la transvaloració de valors, a la figura del nen com a nihilisme constructiu. I l’últim error que hi ha és fe creure als estudiants de batxillerat que l’Etern Retorn vol dir que Nietzsche creu en el destí i s’aferra a ell, cosa que dista molt si es té en compte que l’utilitza com a metàfora per fer veure que de vida només hi ha una i cal apreciar-la. I no vaig llegir-me l’apartat de la voluntat de poder per por, la veritat.

Aquí només he il·lustrat un parell d’exemples, encara que si entréssim en la resta de filòsofs segurament la llista de problemes i errors aniria en augment. Amb això només volia fer denotar el fet que en el batxillerat hi ha errors en les matèries, ja que segurament no només passa en filosofia, que més valdria canviar per tal de tenir una educació de major qualitat. Una cosa és simplificar el temari per fer-lo més entenedor i l’altre modificar-lo.

7 comments on “La Filosofia a Batxillerat

  1. Si m’haguessin respost la teva explicació sobre el motor immòbil (concepte que crec que no he donat mai a classe) igualment m’haguès quedat sense entendre-ho. Molt valorable de part teva que entenguis aquests conceptes tan abstractes! Jo necessito coses senzilles 2+2=4, el meu cervell és així de simple…

  2. Crític de cine ha dit:

    1. Estudiar de colònies!!!!???? no ho faria mai. Tot i que entenc que la selectivitat és un pas important, però no passa res per deixar els llibres un parell de dies i alleugerar la ment.

    2. Que ningú intenti explicar al nostre Conjunt Buit qui era NIetzsche i com pensava, per favor!!!

    3. Està clar que series un gran mestre de batxillerat. Però tal i com estan les coses per educació, millor replantejat-ho

  3. conjuntbuit ha dit:

    Aficionats: El problema del motor immòbil és que una cosa immòbil per lògica no pot produïr moviment. En canvi si et diuen que la matèria es mou per amor a la intel·ligència la cosa varia una mica.

    Crític: 1.- Això em vaig preguntar jo, però són joves i molt nerviosos.
    2.- I menys ara! Fa quatre anys potser…
    3.- Mai m’ho he plantejat pq cada any sonen rumors que treuran Filosofia i Història de la filosofia del batxillerat. A més, després d’escoltar que hi havia gent de dret i psicologia fen el CAP de Filosofia, malament anem…

  4. Em segueix sent difícil d’entendre que la matèria es pugui moure per amor a la intel·ligència, la frase més que fer-me aclarir dubtes em sembla bastant abstracta, suposo que m’ho miro amb massa rigor científic i que m’ho hauria de plantejar d’una manera més metafòrica o… filosófica, clar! Què ingènua! Ara hi acabo de caure!

  5. conjuntbuit ha dit:

    Aficionats, per començar t’has de posar en la pell d’aquells grecs que no entenien perquè el cel es movia, ni les coses, ni la matèria. O sigui que t’has de treure tot el pensament Occidental-cientificista actual, aleshores entres en un món on les lleis causals canviem en certa manera.
    A més Aristòtil es pot llegir en clau materialista perquè fa una crítica a l’idealisme platònic i va ser un dels primers savis en fer taxonomies de les espècies.
    Qualsevol cosa metafísica és abstracta, sinó no seria metafísica.

  6. Ectòrix ha dit:

    La teva experiència amb la filosofia i el batxillerat no dista gaire del que segur que molta gent ha viscut. Jo vaig tenir un bon professor, per sort, però evidentment el temps era el que era i els autors limitats, per tant també hi havia problemes. Amb Nietzsche pel m’heu gust en hi vam aturar massa poc, tot i que sí que indicava el recorregut històric, ja que no ens saltàvem Kant, ni idealisme ni romanticisme.
    Espero i desitjo que no treguin Filosofia, seria mortal. Però bé, ja sabem que en els temps en què vivim no interessa que la gent sàpiga pensar, sinó que aprenguin mecànicament a fer el que els toca.

  7. conjuntbuit ha dit:

    De fet Ectorix ahir teniem una discussió amb un amic que fa antropoligia sobre el llibre de filosofia del seu germà petit i les aberracions que segueixen havent. A més s’exclamava que s’expliqués tot des d’una vessant analítica (cosa que a mi no m’estranya perquè és la visió americana de la filosofia, i el que se suposa que es pot investigar més)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s