Malgrat que el meu company i amic Crític de Cine em digui que fa anys que passa, cosa que no nego pas, cada cop es fa més evident que hi ha una crisis de guionistes en el cinema nord-americà. Si fem un cop d’ull a la cartellera són molts els títols que tenen un número darrere seu o que són adaptacions de llibres o còmics. Què ha passat?
Ja fa uns quants anys que les notícies culturals parlaven de la vaga de guionistes a Hollywood. Cosa que afectava a les sèries i les pel·lícules. Aquell fet va portar a la paralització de molts projectes o a una menor qualitat dels guions a causa dels esquirols. Però la crisis actual no té relació amb una vaga, sinó en una altra qüestió, ja que són moltes les sèries de qualitat i poques les pel·lícules. S’ha de tenir en compte, però, que estic parlant i referint-me sempre a les grans empreses cinematogràfiques d’EUA, ho dic perquè en el sector alternatiu o europeu la cosa canvia.
I aquí està potser el quid de la qüestió, hi ha hagut una fuga de cervells creatius del cine a la televisió. Per què? Dins del meu punt de vista hi ha varies respostes:
– En primer lloc la pressió en el lloc de treball. Malgrat que a la televisió tens més números que al cap de dos capítols no puguis continuar treballant pels baixos resultats en audiència, mai se sap, potser en un altre país triomfa. En canvi en el cinema les productores necessiten assegurar-se uns mínims i si el guió no els agrada, tens poques possibilitats… els criteris de les sèries són molt més amplis i objectivables, en el cine no tant.
– La possibilitat d’anar canviant el guió sobre la marxa. Una sèrie et permet modificar algunes de les idees amb les que inicies el projecte, donant una certa llibertat de creació. Ho dic per experiència pròpia, un comença una cosa i potser no sap com acabarà. A més hi ha sempre una porta a allargar més o menys les temporades i fins i tot la sèrie.
– La creativitat. Fer un guió per una cosa que durarà tres hores com a màxim no et permet jugar tant que si tens hores i hores per endavant. Pots aprofundir en tots els personatges si vols, cosa que en les pel·lícules és molt complicat, encara que es fa i a vegades amb molt bons resultats. Aquí també hi ha l’excepció d’alguns directors.
– El rendiment que donen les sagues. Harry Potter, Crepúsculo, Spider Man, Iron Man… les indústries de Hollywood s’estan lucrant gràcies a les sagues. En el cas de les adaptacions dels llibres és una cosa que beneficia als escriptors i als productors. A vegades penso que hauria de deixar de fer micro-relats i dedicar-me a crear una saga de llibres per a adolescents. Aquest punt tant passa al cine com a la televisió, però en el cine és massa!!
– El descens desmesurat de públic als cinemes. Mentre a Internet i a la televisió el públic segueix igual o augmentant, als cines, com tots sabem, cada cop és menor i cada cop hi ha menys sales de projeccions. Què em serà més lucratiu?
ø! 
haurem d’anar a pams. El problema sobre la originalitat dels guions americans ve de lluny. Si mires les pel·lícules guanyadores dels Oscars des dels primers anys veuràs que moltíssimes són adaptacions com el ‘Hamlet’ de 1948 o ‘La volta al món en 80 dies’ de 1956. El que passa és que fa 40 anys no hi havia l’oferta cinematogràfica que hi ha avui en dia. Estem en un moment en el que s’estrenen gairebé 10 pel·lícules setmanals (parlant dels EEUU). Amb tanta pel·lícula és lògic que tirin de segones parts, preqüeles, adaptacions i remakes. El que està clar és que aquest tipus de pel·lícules tenen més possibilitats de triomfar a taquilla.
Els guions originals que ens trobem, són normalment tant poc originals (valgui la redundància) que no acostumen a cridar l’atenció a la cartellera. Estem cansats de veure la mateixa història romàntica, el mateix thriller previsible o la mateixa pel·li de por amb diferents protagonistes. Per això quan hi ha alguna cosa nova, triomfa
El tema del públic dóna per un post molt extens, ja que avui en dia ja no només compta la gent que entra al cinema a veure una pel·lícula. Hi han pàgines web que ofereixen cinema legal, de pagament, que s’estan extenent com la pòlvora. De fet, a partir d’ara tots els usuaris de la web de filmin.es que mirin una pel·lícula comptaran igual que els espectadors que han anat a les sales. Al cinema li falta obrir-se i adaptar-se a les noves tecnologies.