Fa dies que dono voltes a una qüestió bastant supèrflua i banal, però tenia ganes de compartir la reflexió. Tot gira al voltant de la diferenciació entre ser intel·ligent i ser observador, perquè considero que moltes vegades es confon l’ús de cada paraula.
– Què intel·ligent que ets!
Quants cops hem escoltat aquesta frase a la nostra vida? Ja sigui cap a nosaltres o als demés. Però potser no es volien referir a la capacitat intel·lectual de la persona, sinó que la cosa va per una altra banda, a saber, l’observació. Els primers científics i pensadors basaven el coneixement en l’observació de la naturalesa i utilitzaven la lògica com a mitjà per extreure conclusions. I tenir el coneixement sobre com són les coses o com funcionen està relacionat amb la intel·ligència o amb la manca de capacitat d’observar dels demés? Personalment em decanto per la segona opció.
Si alces la mirada cap al cel i hi ha uns núvols sospitosos i dius potser plourà, i plou, encara hi ha gent que et mira estranyada preguntant-te com ho sabies. Aquí entrem en un terreny fangós, ja que la relació causa-conseqüència no esta del tot clara solament amb la mera observació, però l’experiència ens dóna molt. I d’aquí bé el potser.
Intel·ligent és aquell capaç de fer logaritmes complicats o fer teories sobre el funcionament del món utilitzant la raó, no aquell que pot predir fenòmens naturals o establir relacions lògiques a partir de veure amb una mica de profunditat el que l’envolta.
No sé, potser m’equivoco perquè no sóc ni una cosa ni l’altre.
i la diferència entre la persona intel·ligent i la persona llesta?
és un tema complicat que implica molts factors. Potser la persona intel·ligent és aquella capaç d’observar els fenòmens que l’envolten i sap aprofitar-los i interioritzar-los per tal d’utilitzar-los quan més li convinguin.
Crec crític que la persona que aprofita els elements és, tot contestant a l’ester, la llesta… potser per la connotació negativa que se li dóna en l’argot més simplista (si fos intel·ligent potser sabria la paraula perfecte).
Jo estic d’acord amb el crític i crec que el diccionari també;
“INTEL·LIGÈNCIA: Facultat o capacitat de l’home per a comprendre el món de les relacions i prendre’n consciència, per a resoldre situacions noves mitjançant unes respostes també noves o per a aprendre a fer-ho”
EL que posa el diccionari i l’ús que se’n fa potser dista una mica.
Des de el meu punt de vista, intel·ligent és aquell que sap entendre el món i mostra una curiositat constant. Per tant m’inclino pel que sap interpretar els núvols, tampoc és el meu cas…