Sobre el Ritme

Al llarg de la meva curta vida he dedicat moltes hores lliures a la percussió. Diuen que el ritme és quelcom inherent en l’ésser humà, sols hem de pensar que tenim dins nostre una claqueta quasi perfecte, el cor, que marca tota la resta del cos (com per exemple la respiració). Però com es pot descriure el ritme?

De tots els instruments que existeixen i existiran, els de percussió sempre han sigut els més llaminers. I amb llaminers em refereixo a que tothom es veu capacitat per tocar un tabal malgrat no tenir cap mena de noció, cosa que aplaudeixo encara que a mesura que hom comença a comprar altres instruments com ara els bongos, que necessiten una tècnica determinada per no fer-los malbé, ja no fa tanta gràcia. I per què no? A cas se us passaria pel cap tocar un violí sense saber ni com s’agafa l’arquet? … però tornem al ritme.

Tal com deia, tothom pot agafar i fer percussió. Per molt que ens creiem arrítmics segur que més d’un cop us heu trobat picant sobre la taula inconscientment. I aquí està el punt central i l’inici de la reflexió. És el ritme quelcom instintiu?

A l’inici del post deia que el propi cos humà té una claqueta, això fa que sense pensar estiguem constantment marcant un ritme i que el cos es mogui seguint els compassos del cor. Caminant vas a un pas marcat que s’accelera i desaccelera segons les necessitats impulsives de l’entorn. Per tant, sembla clara la resposta: si, és el ritme una cosa instintiva i primària.

Però potser no és així.

Al seguir un compàs et mous dins de l’àmbit de les matemàtiques, 120, 115, 100… tot són números que marquen la freqüència del tic-tac. A més, quan comences a tocar hi ha una sèrie que es va repetint, una base dins de la qual s’emmarca el que anomenaré “cançó”, i que si te la saltes fa perdre tot el sentit al que s’esta fent. Aleshores, això em porta a pensar que no només és el ritme instintiu, sinó que és lògic i sobretot ordenat. Encara que la percussió existia abans que les matemàtiques.

En fi, després d’aquesta breu reflexió que podria haver sigut molt més extensa i aprofundir molt més en les dues vessants del ritme, cal redirigir-la, com a final, cap a una altra banda. Cap a les sensacions de tocar un instrument de percussió.

De totes les experiències que he tingut al llarg de la meva vida, hi ha dues que sempre agrairé (entre altres): pujar d’alt d’un escenari i tocar un tabal. Pel que fa a la segona és una de les coses que recomanaria a tothom, ja que la llibertat que es sent al tenir unes baquetes a les mans i poder crear conjuntament amb altres persones una “cançó” et porta a oblidar per uns instants el pes de la rutina i les preocupacions. La satisfacció d’acabar una tabalada, on els errors han sigut mínims i amb gent de totes les edats que potser no s’haguessin conegut mai, és indescriptible… és com si fos el final d’una tragèdia àtica, una bacanal de sensacions.

El ritme és la unió perfecte de l’esperit dionisíac i apol·lini.

One comment on “Sobre el Ritme

  1. Jo soc arrítmic. Ho sé! Vaig tocar (per dir-ho d’alguna forma suau) la bateria en un frup durant una any y si… soc arrítmic!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s