Sobre “Mestres” de TV3

Ja tenim aquí un nou cameo, en aquest cas del Crític de Cine, amic que no es dedica només a mirar pel·lícules tot el dia com algú es pot pensar. En aquest cas ens presenta una crítica sobre la nova sèrie de TV3 “Mestres” des de la visió del professional. Desitjo que us agradi!

Fa uns dies, TV3 ‘la nostra’ va estrenar un programa dedicat íntegrament als ‘MESTRES’. Un programa on mestres, alumnes, escriptors/es, actor i actrius i d’altres personatges reconeguts llencen missatges positius a la societat sobre la tasca que realitzem els docents arreu de Catalunya. Sincerament, penso que és una estratègia més del govern per fer ‘de les seves’. Per què? Anem a pams.

On és la part negativa de ser mestre?

Qualsevol que vegi el programa acaba pensant que ser mestre és una feina meravellosa a temps complert. Que ens passem les vuit hores que estem dins l’escola gaudint i emocionant-nos, que no hi ha temps per fer feines feixugues, per assistir a llargues reunions o per patir conflictes amb alumnes, familiars o altres mestres. És cert que les parts positives superen de carrer les negatives a l’escola, però reflectir només les positives és un acte de demagògia.

El problema és que quan els alts càrrecs del departament vegin el resultat, podran veure unes escoles sòlides, sense fractures, on tot és perfecte i, per tant, no calen grans inversions. Per favor, fotem-li als polítics la veritat de les escoles als morros, perquè la imatge del programa contrasta massa amb les recents manifestacions i mostres de rebuig cap a la gestió del govern.

Casos concrets

El programa es nodreix de casos específics de persones amb noms i cognoms que deixen entrar les càmeres a la seva aula. I què ens ensenyen? Doncs 5 minuts en total de les cinc o sis hores que els alumnes es passen dins l’aula. Res de conflictes, res d’alumnes amb necessitats educatives, ràtios reduïdes,… No us ensenyen com no podem atendre un alumne de forma individualitzada perquè no disposem de recursos humans suficients; com queden 24 alumnes desatesos perquè algun infant no ha pogut aguantar les seves necessitats vitals i se l’ha de canviar o com mestres de secundària són menyspreats per alumnes i famílies. No us expliquen que la intenció del departament és reduir plantilla i augmentar les ràtios l’any vinent.

No dubto de la professionalitat de les persones que hi surten. Tot al contrari; tenen tota la meva admiració. Però de ben segur que durant tot el dia que els va estar gravant van sorgir coses negatives que ‘no quedaven bé en el muntatge final’ segons la direcció del programa. I això em planteja la següent pregunta.

Per què un programa dedicat als mestres ARA?

Diran que ho fan perquè la societat vegi la importància de la tasca docent i es recuperi la valoració que els mestres tenien fins fa un anys. Jo no m’ho crec. Quina casualitat que aparegui un programa d’aquestes característiques alhora que s’anuncien retallades i canvis en el sistema educatiu. Aquest programa el considero una ensabonada descomunal cap als mestres perquè estiguem contents i per donar una excusa més a la societat per dir allò de ‘No et queixis, que ets mestre’

M’agradaria que la gent, en veure aquest programa recuperi la fe i la confiança en els mestres d’arreu, però em penso que la reacció serà la contraria. I el govern ja hi compta amb això.

6 comments on “Sobre “Mestres” de TV3

  1. LRR ha dit:

    No he vist, aquest programa i per tant no ho puc valorar. Dit això, amb tota la resta, totalment d’acord. Potser quan es parla de la gent que veurà aquest programa i pensarà que la vida de mestre és la vida que tots voldriem, no són pares que estan patint aquestes retallades a les carns dels seus fills. De fet, el mestre no ho té fàcil, no hi ha suport de l’administració, i no hi ha massa suport de les famílies (ja ens ho trobarem). Els mestres hauran d’ensenyar als nostres fills i filles el temari que marca el departament. Això no vol dir que tots els alumnes acabin el curs amb aquest objectiu assolit, ja que pel camí es quedaran molts amb alguna necessitat especial, diferent o puntual, per la que ja no hi haurà temps ni personal que pugui atendre-la. Per altra banda, reflexiono, “el mestre només ensenya temari?” La resposta evident és que fins ara, no. A partir d’ara, es deixaran de banda altres coses, també o inclús més importants. Els coneixements es poden assolir al llarg de tota una vida, la formació com a persona, no.
    Malgrat tot, (parlo de l’escola dels meus fills), hi ha mestres que veient aquestes necessitats han optar per utilitzar part del seu temps (hora de dinar) per atendre aquests alumnes que tenen algun tipus de necessitat puntual. Fins quan serà sostenible això? Com ho podem aturar? Ara per ara, mestres i pares anem en paral·lel. Potser ha arribat l’hora d’anar tots pel mateix camí i dir fins aquí hem arribat.

  2. Crític de cine ha dit:

    Què bé LRR! (sospito qui ets, jeje) M’argrada la teva reflexió i, sobretot, la valoro molt venint d’una família i no d’un docent. Com tu dius, els coneixements es poden aprendre al llarg de tota la vida; per sort ens trobem en la societat de la informació i qualsevol aprenentatge es pot realitzar en cinc minuts a través de la viquipèdia. Del que tracta l’escola, penso jo, és d’ensenyar als alumnes a adaptar-se al món què viuen; a aprendre estratègies per viure, aprendre i ser feliç. Amb un currículum tant atapeït de coneixements i els horaris cada cop més ajustats, com podem fer front a aquesta necessitat vital? Podem dedicar les nostres hores de dinar, sí, però no ens oblidem que som persones, que necessitem temps de descans per poder orientar bé a l’aula, perquè no m’imagino vuit hores non-stop de docència.
    Gràcies per l’aportació, insisteixo, valuosa.

  3. MadeByMiki ha dit:

    A Ecolnomia.tk també s’ha parlat d’aquest tema, no puc estar més d’acord amb tot el que dieu, ja cansen el programes “panfletaris” a TV3…

  4. conjuntbuit ha dit:

    Fa temps que no veig tv3, i això que abans era la única cadena que veia. Això si, el 3/24 em va bé per saber que passa aproximadament al món.

    Molt interessant el post i les intervencions. El pitjor de tot és que hi haurà gent que pensa justament el que s’esta criticant.

  5. Anna Garcés ha dit:

    No hi estic gens d’acord. Amb una sola vegada que mireu el programa us en podeu adonar que no té res a veure amb el que descriviu: tot són escoles públiques, la majoria de barris o del cinturó, i els mestres són crítics i avançats. El programa és interessant i d’orientació pedagògicament molt avançada, i en els casos d’alguns mestres que conec que hi surten, no son precisament amics del departament. En fi, no cal que em creieu: mireu-lo.

  6. Crític de cine ha dit:

    En cap moment s’ha comentat que siguin escoles privades i d’alt ‘standing’ les que surten al programa ni s’ha criticat la feina dels mestres que hi apareixen. Tot el contrari. Tampoc es fa referència a cap amiguisme entre el departament i els professionals que hi surten. No trobo cap comentari, tampoc, que digui res d’això. Del que tracta el post és d’explicar com em vaig sentir, com a mestre, en veure l’estrena del programa: ensabonat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s