L’altre dia al teatre on treballo va haver-hi un míting de CiU per a la gent de L’H i Cornellà, coneguts bastions de la convergència. Per sort no vaig haver d’assistir, malgrat l’aparició estelar d’en Pujol pare que va fer omplir les 215 localitats de jubilats ansiosos d’escoltar el seu heroi i tenir caramels gratis.
La qúestió, no obstant, no és aquesta. Les campanyes electorals basades en mítings són una farsa, un espectacle per als de casa, on es parla molt i no es convenç a ningú. És a dir, que són completament inútils i a sobre tenen molt més ressò mediàtic als mitjans que qualsevol debat. I el pitjor de tot és que gran part d’aquests actes estan subvencionats amb els nostres diners, quan a la majoria de la població no els interessa gens ni mica. Els mitings són un robatori consentit.
Per altra banda tenim els debats, com el d’ahir de TV3. És aquí on es veu per on aniran els trets, quins són els polítics més ben preparats i quins repeteixen constantment el mateix. Cocnlusió del debat d’ahir: CiU pot pactar amb PP i ERC, ICV pot pactar amb PSC o ERC, PSC diu que governarà sol, C’s vol pactar amb tot déu, el PP té la pitjor política que he vist en la mevca vida, en Joan Herrera és el qui vaig veure millor orador, el Montilla estava molt nerviós però cap al final va deixar anar una gran perla (Ara CiU i PP es barallen però acabaran pactant), Puigcercòs repetia tota l’estona el mateix (el pacte fiscal, Espanaya ens roba), el Mas parlava amb una gran seguretat que guanyarà i evitava qualsevol pregunta compromesa i el Ribera va mostrar-se moderat fins que va sortir el tema de la llengua.
Com a votant a favor del vot nul em sentia molt interessat per escoltar que proposaven i com es tiraven ganivetades a tort i dret. Curiós que els partits minoritaris eren els més atacats (PP amb l’economía, C’s amb la llengua i ICV amb les infraestructures), era com si els majoritaris tinguessin por de perdre vots cap a una banda i altra, mentre ERC sols rebia crítiques del PP. Una cosa que es va repetir des dels partits del Tripartit era clara i lògica: No es poden augmentar les ajudes i mantenir l’estat del benestar (si és que existeix) abaixant els impostos.
Total, que amb dues hores de debat vaig escoltar i valorar molt més els polítics que ens han de governar que no pas veient les notícies sobre els mítings que es fan dia rere dia. Més debats i menys actes per pujar l’autoestima dels caps de llista.
ø! 
1.- Tota la raó sobre els mitings. Què dirà un polític per convéncer a una munió de gent onejant les seves pròpies banderes??
2.- Qui és l’Espanaya aquesta que ens roba?? Com m’enteri me la carrego. jajaja
3.- Com sempre, la política en aquest país (i el sistema electoral) és completament injust. Perquè no he escoltat cap altre partit que no tingui cap respresentació al parlament avui en dia?? Només he pogut veure al Laporta, i només el vaig veure parlant del deute amb que havia deixat al Barça. On està la publicitat i la informació dels altres partits??
4.- El debat d’ahir semblava un circ. Avui la notícia estava en els minuts posteriors al debat i en la lluita verbal (llàstima, podria haver estat física) entre en Mas i en Montilla per trobar-se en un cara a cara. Patètic.
5.- I per últim, avançant-me a aquest cara a cara. Patètic que s’exclogui d’aquesta manera tots els altres partits polítics. Ens estem apropant perillosament a un bipartidisme semblant al de la resta d’espanya.
Doncs jo penso al revés pel que fa als debats. No serveixen per a gairebé res perquè el debat no és autèntic, ho porten tot guionitzat i es limiten a repetir el que ja se saben de memòria com lloros. Si els debats fossin de veritat, si fossin discussions obertes d’igual a igual sense portar res preparat més enllà de les teves idees i propostes passarien dues coses: no s’escoltarien tantes frases grandiloqüents i preparades i més d’un es quedaria completament desmuntat en pocs minuts.
Doncs jo acabo de tornar del míting d’ICV a Hospitalet i ja et puc assegurar que no ha estat cap farsa! He tingut la ocasió d’escoltar diversos sindicalistes explicant problemàtiques a les seves fàbriques i les propostes d’Herrera per combatre les retallades de la crisi.
Això si, prefereixo mil cops els debats!!