Localistes vs Cantonalistes

Any 96 després del desglaçament dels pols. Tota Barcelona esta inundada excepte L’Hospitalet, que va ser la única ciutat de l’àrea metropolitana que se li va passar pel cap posar uns murs de contenció que paralitzassin l’avançament de les aigües, potser perquè era la única que no tenia platja ni turisme, gràcies a la idea del tirà Corbacho II.

La ciutat esta envoltada d’aigua, només es veu a la llunyania els pics de la serralada de Collserola, ara anomenada les Illes dels Repetidors, i les quatre punxes de la Sagrada Familia. La mort de l’emperadora Marín III ha sumit la ciutat en el caos. Desde Bellvitge s’ha alçat una rebel·lió cantonalista contra els burgesos localistes del barri Centre, els cantons rebels estan farts de la centralització del poder i els pocs serveis al llarg de la rambla, sobretot dels cinemes, els teatres, auditoris i la cultura en general. Ha començat la guerra.

Armats fins les dents els localistes reclamen que L’Hospitalet torni a formar part de la resta del reich d’Europa, mentre que els cantonalistes defensen un ciutat forta, independent de la resta del món i socialista, únic front capaç de lluitar contra el malvat Führer, el clon de Sarkozy-Berlusconi, un engendre ultrafeixista que domina quasi tot el món, excepte Rumania, estat-camp de concentració per excel·lència. Al comandament de les forces rebels hi ha l’X, un actor alcohòlic i vividor que li ha tocat manar per ser un viciat dels jocs d’estratégia i que espera ansiosament l’arribada de les ajudes d’Islàndia, la seva única aliada. A l’altre costat hi ha en B, un tenaç i calculador estratega, un xic conservador a la hora de preparar les batalles, que ha aconseguit el suport del Führer.

Després d’anys de petites incursions al Centre, els rebels preparen la última gran acció. Les forces estan minvades, els ànims també, però aquest pla serà el definitiu, o acaben amb els localistes o moriran amb el cap ben alt. Són les dotze del migdia d’un gris dia de tardor, la pluja cau sense parar, el fred cala els ossos dels pobres rebels, que armats amb pals, tapes de clavaguera, canonades de ferro i tot el que han pogut trobar, es dirigeixen cap a la mort segura. La por es fa cada cop més present, com més s’apropen cap a l’ajuntament de L’Hospitalet, el gran quartel general dels opressors. La plaça de l’ajuntament esta deserta, diverses trinxeres es reparteixen al llarg d’ella, lluny queden els crits alegres dels nens jugant mentre els iaios els vigilen, l’únic que es sent és la respiració entretallada dels cantons, un xic desesperançats. Al veure-ho, l’X es posa al capdavant i intenta animar com pot a les seves tropes… ningú l’enten perquè va tan borratxo que se li creuen les paraules, però almenys ho ha intentat pensa la resta. Un gran tro dona pas a la batalla.

Els cossos van caient omplint la plaça de morts, es fa impossible avançar més de quatre metres sense perdre a cap company, però cada cop estan més a prop, cada cop es sent més la victòria. Però de sobte, des sota les pedres han començat a sortir localistes, envoltant als pocs cantons… la batalla ja esta perduda quan de cop i volta apareix en Glam, el comandant islandés, amb un exèrcit d’homosexuals alliberats de Rumania molt cabrejats i amb ganes de venjança. La irrupció d’aquests fa alçar l’ànim dels pocs rebels que ferotjament han començat a repartir cops a les tropes d’en B. Al final la revolta surt victoriosa, però tots lamenten la mort de l’X, que ha patit un coma etíl·lic en la celebració de la victòria.

Almenys L’Hospitalet continuaria sent lliure durant un breu periòde de temps.

5 comments on “Localistes vs Cantonalistes

  1. Crític de cine ha dit:

    No m’ha agradat!! Has ficat als localistes com els dolents!!! jajaja
    Un estratega un xic conservador?? No sé perquè, em xiulaven les orelles mentre llegia… I un actor alcohòlic i vividor?? No et xiulaven a tu?? jajajaja Encara ric. Va, canviaré d’opinió. M’agrada.

  2. madebymiki ha dit:

    Però que t’has pres avui???

    He flipat amb en Glam, el comandant islandés!???, amb un exèrcit d’homosexuals alliberats de Rumania… collons, on era en Glam al principi de la batalla quan se’l necessitava?, aquest “tio” és un aprofitat, sembla l’Aràbia Saudita que li va declarar la guerra a Hitler quan els russos ja havien conquerit Berlin!!!.

    Podries fer-ne una peli, rotllo Mel Gibson amb aquest naturalment interpretant al Glam, je,je,je…

  3. Esperat que Joan Cruz i José Corbacho no llegeixin el teu post i en facin una nova peli made in Hospiwood!
    Tot i que igual se’ls hi escapa un xic el pressupost en efectes especials…

  4. Per cert m’ha encantat el meu paper!! Estaria disposat a interpretar-me a mi mateix, o bé a deixar a Jonathan Rys Meyers a fer-ho, sempre i quant passés uns dies per casa meva per instruïr-lo!

  5. conjuntbuit ha dit:

    Crític: No m’estranya que et xiulin les orelles….

    Miky: No m’he pres res per fer el post… nomes un café al balco…

    Glam: a vore si no m roben la idea… si algun dia faig un curt d’aixó et prenc els actors predisposats a fer de tu….

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s