Sobre la democràcia

La democràcia és l’ideal de l’autogovern, ideal que marca la direcció a seguir, però que al mateix temps es perd en models que, paradoxalment, la refuten o l’emmalalteixen. L’autogovern és un ideal perquè sols és possible dins un petit nucli de persones, les assamblees serien una mostra d’això, com més ampli és el quorum, més difícil és aconseguir pendre decisions per unanimitat, decisions amb les quals tothom estigui més o menys d’acord, fet que porta inevitablement a les assemblees a acabant decidint per votació popular, o sigui, acaben dins del model liberal de democràcia. El fet que la democràcia sigui un ideal inassolible és el seu problema de base, però n’hi ha d’altres.

La democràcia liberal, la més estesa en Europa i Occident, és un model ple de problemes que s’ometeixen pel bé del poder. Els ciutadants estan perdent les ganes de votar, de participar en el que diuen la festa de la democràcia, al veure que la seva veu està silenciada durant el periòde en que no utilitzen el seu únic dret a participar en les decisions de l’estat, el vot. Els sistemes que tenen els ciutadants per controlar el poder polític són o inexistents o massa complicats per dur-los a terme per la burocràcia, fet que cansa al poble al veure que les seves problemàtiques queden oblidades per discussions entre govern i oposició, o estan immerses en un espiral sense fi de passejos per despatxos, oficines, passadissos… un sentiment de soledat enfront les institucions de sobte envolta al ciutadà. La burocràcia ha portat a la democràcia liberal ha ser la perfecte tiranía, on les opinions són escoltades pels mitjans però ignorades pels representants, aquells que en un principi haurien de ser els que es preocupen per la veu del poble que els ha otorgat el poder. I és la tiranía perfecte perquè la burocràcia no ha de rendir comptes a ningú i perquè ningú és el responsable visible d’ella, és l’anomenada per Hannah Arendt, la Tiranía del ningú. I una tiranía mai serà una democràcia.

Per altra banda, l’evolució de les societats de l’informació han creat un nou problema de la democràcia. En contra del que es pensava, les telecomunicacions han alimentat l’individualisme i l’obscurantisme informatiu en comptes d’aportar més llum al saber. La societat de l’informació és la societat de l’opinió, on tothom pot dir, reflexionar i escriure sobre qualsevol cosa sigui vàlida o no, sigui democràtica o no. Aquesta llibertat sembla en aparença el més democràtic que existeix, però no. No perquè en l’actualitat allò vàlid no és allò més ben raonat, sinò allò que dialècticament està més defensat, el nostre present és el present de la doxa.

I davant d’aquest panorama apareix el en el ciutadà, com si el reflex de l’interior del metro en el vidre que dóna al fosc túnel fos, el sentiment d’apatía, la sensació que per molt que intenti fer, aconseguiria el mateix resultat assegut en el sofà mirant per la televisió com la societat se’n va al fons del pou, com la democràcia en la que viu és pura gestió, com l’ideal d’autogovern és un miratge inassolible i que per molt que li pesi, no hi ha res a fer.

És el final de la modernitat, de l’ideal de l’Il·lustració, i l’inici d’un nou temps on tots els ideals han caigut podrits d’esperar ser recollits per una humanitat malalta d’anhelar coses intangibles. És l’inici de la poshistòria.

2 comments on “Sobre la democràcia

  1. Crític de cine ha dit:

    la democràcia pura i dura és una utopia, sí. Però es podrien prendre mesures per tractar de fer-la més assolible. El cas més clar és Suïssa, on es fan uns quants referèndums l’any per tal que els cituadans puguin prendre decisions importants pel país.
    Aquí ja ens costa aconseguir que permetin fer un referèndum…

  2. això dels referèndums està bé
    perquè això de les assemblees generals que tots decidim entre tots… és utópic utópic…
    si jo he perdut la il·lusió, i mira que anava a votar obligant al meu pare també perquè per mi és molt important…
    però no li veig el què,… el que està al poder no fa res, el que s’ha promès no es compleix, tot és ambigu, no tenen ideals, i el de l’oposició només critica sense col·laborar… tot plegat … desconfiança, desmotivació…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s