Tot comença i tot acaba

Avui fa dos anys va començar aquesta aventura internauta i ha arribat el moment de posar-li eltoc final, una sepultura que doni pas a noves idees, a nous projectes i no em tingui obsessionat en la necessitat de renovar, pensar quelcom innovador per escriure.

El dia 14 d’Abril de 1931 es va proclamar la segona república espanyola… va ser aquesta la meva data d’inici, potser pel fet que per molt que hagi procurat evitar la política, sempre m’he considerat republicà. De fet m’atreviria a dir que una republica federal seria un bé per a Espanya.

93 paraules… que ja en són més… sóc ara una cosa… però tot es segueix movent… trastorn bipolar?… millor demà… societat de l’apatisme… … … m’encanten els punts suspensius.

!!!

Absurditats a banda, en aquests dos anys he pogut gaudir dels vostres comentaris, cosa que m’ha fet reflexionar i madurar meu pensament. Puc arribar a dir que Kant quan deia que l’escepticisme és necessari per poder madurar, tenia raó, malgrat que es va equivocar molt al dir que la maduresa era el criticisme. Així que dóno les gràcies a tots els lectors que durant dos anys m’heu anat seguint, i sobretot a l’Arqueòleg i al Miki.

Encara que això sigui un final, reconec que potser de tant en tan deixo a aquest blog en coma donar certes esperançes alas seus familiars de recuperar-se. O sigui que depenent de com alguna dia renovaré, i seguiré comentant als blogs on ja ho feia.

Feliç dia de la República a tothom, mori el Borbò. (Si, tinc molt clar que també hi ha republicans fatxes, però això ‘és igual)

7 comments on “Tot comença i tot acaba

  1. madebymiki ha dit:

    Quina putada!!, respecto molt la teva decisió, però seguiré passant per aquí amb l’esperança de trobar algun post nou.
    Aquest és un dels blogs més interessants (des
    de el meu punt de vista, és clar) que hi ha en català, i a més sempre m’ha atret això de “conjunt buit”, trobo que és molt bon títol, no com altres (estic pensant en el meu…).

    Doncs ja ho saps, una abraçada molt forta i sort company!!!

    Estic totalment d’acord amb que una república seria molt beneficiosa, i també amb la bellesa dels punts suspensius…

  2. madebymiki ha dit:

    Ah!, per cert, seguiràs a rupcultura??

  3. conjuntbuit ha dit:

    Si Miky, a Rupcultura seguiré… de fet crec que és el que m’ha agobiat, el fet d’haver de pensar un post per rupcultura i uns altres per al blog.

    Gràcies pels comentaris, espero que algun dia aquest blog retorni a la vida normal, o sigui que tingui una certa peridiocitat en les seves publicacions.

  4. madebymiki ha dit:

    Jo també estic al meu blog i col·laborant amb un altre, i la veritat és que per ganes que tinguis a un o altre afluixes. En el meu cas soc més egoista…

  5. Oh vaja! Odio quan un blog que he seguit durant anys decideix suicidar-se! En fi, encara que deixis la porta semioberta sé per experiència que un cop aparcat un blog more per sempre!

    Doncs res, ha estat un plaer llegir-te durant tot aquest temps, els cameos mutus q hem fet i tot! Ens veiem!!

  6. deambulant ha dit:

    ostres Conjuntbuit!!!

    k bèstia k desapareixis!!! …………………

    ay kina pena… almenys al teu últim post a l’únic filòsof que has citat es al meu amic…jeje! tinc ja ganes de xerrar amb tú!! espero una trucadeta aviat!!!

    un plaer els moments de discussió compartits akí!!

  7. Biel ha dit:

    Todo pasa y todo queda,
    pero lo nuestro es pasar.
    Caminante no hay camino,
    se hace camino al andar,
    al andar se hace camino
    ya al volver la vista atrás
    se ve la senda por la que
    no se ha de volver a pasar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s