Diari de supervivència urbana…

Nova secció per començar el mes de Març, potser cada inici de mes tractaré un tema de supervivència urbana. Què vol dir això? Doncs donaré consells, uns millors que d’altres, per poder suportar aquelles petites coses torracollons que es viu dia a dia a la ciutat.

CAPÍTOL 1R: Hola coneixes a Inspiración?

Plaça de Catalunya, Rambla Just Oliveres, Plaça Universitat… qualsevol lloc transitable, una tarda entre setmana, uns nois i unes noies armats amb carpetes impedint el pas als vianants. Què volen? una firma, dades bancàries, en fi, que paguis.

Et miren des de lluny, els fas mala cara? Marxes corrents? Què pots respondre?

– Hola coneixes a greenpeace?

– Si, però estic en una època nihilista i només crec en mi mateix, de fet si fos per mi preferirira que tot se n’anés a la merda… crec que això seria el millor per a la naturalesa.

– Hola coneixes a Inspiración?

-A aquella musa que ve quan li surt dels ovaris i em desgracia el son? Si hi tan! Si la trobes, digues-li que torni perquè haig de renovar el blog!

– Hola tens més de 21 anys? Treballes?

– Si i no, gràcies per recordar-m’ho…

– Hola!

– Ho sento tinc molta pressa!

– Jo també! (resposta que et fa)

– Doncs si també tens pressa no em molestis!

– Hola!

– …

– Hola!?

– …

– (Al quart hola) Què no veus que sóc mut!!!

Altres respostes:

– Tinc un exàmen! Je ne suis pas d’ici! I don’t speak spanish! Al de més avall ja li he dit que em deixeu en pau d’una puta vegada! Ja dono diners a tres ONG més!

Tot i que el més senzill és portar la música a tota castanya a les orelles i passar d’ells encara que et barrin el pas, cosa que crec que seria denunciable i tot! Tanta llei del civisme i no regulen a aquests pobres explotats!

Nota final: No aneu mai a la parada de metro de la L1 de plaça Catalunya un dia de pluja, és horroròs!

2 comments on “Diari de supervivència urbana…

  1. madebymiki ha dit:

    Es que ara resulta que ens toca a nosaltres ser solidaris, ecològics, responsables… Som uns privilegiats.

    Jo treballo a una botiga amb la porta ben oberta, i la veritat ja no se que dir a tantes demandes de solidaritat i males cares que rebo a diari.

  2. Jo els defujo veloçment! La caritat es una forma de netejar-se la conciència, jo ja pago prous imposos pq l’estat rdistribueixi la riquesa, doni diners a cooperació i creii benestar social!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s