M’emancipo, sembla una bogeria, però bé, tant em fa… aquest és possiblement l’últim mes a casa dels meus pares, marxo de la comoditat que l’ampara de la familia ofereix per viure una nova experiència que m’ajudarà a seguir madurant. Marxo i encara no sé com m’ho faré per pagar el lloguer, el menjar, el consum d’energia i a més a més poder sortir algun dia. Però pels meus collons i els ovaris de la noia amb qui comparteixo una relació que ens emancipem.
Però aleshores ha de sorgir algun inconvenient, alguna nevada que paralitzi la nostra sortida com els avions de Barajas i els únics culpables són aquells que es pensen que som joves i, per tant, estúpits: Algunes persones més grans que nosaltres.
Tot anava correcte fins que un home ha hagut d’interposar-se entre la llogatera i nosaltres dient que dins les clàusules del contracte s’ha de pagar l’IBI (Impost sobre els Bens Immobiliaris)… De què collons va? Es pensa que per ser una parella jove no sabem que l’IBI l’ha de pagar el propietari del pis i no nosaltres? Quin benefici li comporta? A part d’això ha afegit clàusules mal escrites que ens fa parar bojos, com ara dir que estem obligats a passar l’IPREM perquè així ells poden desgrabar, quan en realitat el que estem obligats és a si passem l’IPREM, declarar-lo. Una altra persona gran que es pensa que ens mamem el dit és una empresaria que preten rebaixar 350 euros el que cobra la meva parella en negre només per fer-li un cotnracte que fa més de sis anys que li hauria d’haver fet… ‘és un favor que t’estic fent!’ li respon, aquesta dona el que es mereix és una bonica denúncia per estafar als treballadors i a la seguretat social.
I coses així són les que et fan adonar que algunes persones es creuen que som imbécils pel simple fet de ser més joves, que no tenim nocions bàsiques de com és la vida i que mai hem fet economía… els joves potser no tenim valors, però algunes persones de generacions anteriors a la nostra encara en té menys. Si hom encara pensa que no existeixen persones dolentes… s’ho hauria de fer mirar. La societat és cada cop més individualista, egoísta i esta malalta per un virus al que es pot anomenar sense cap mena de dubte capitalisme neoliberal ranci.
ø! 
Sembla que ja et topes amb la fastigosa realitat abans de sortir de la llar paterna.
No hi ha gent dolenta, algun fill de puta si que te’l trobaràs, però dolents no n’hi ha.
Que tingueu tota la sort del món i moltes felicitats!!
AIX L’AMOR!! L’amor és l’únic que us farà combatre totes aquestes dificultats, i sona una mica nyoyo però si esteu junts fins i tot sota un pont estarieu bé…només anyoraré les birres fins les tantes…o potser ara em sortiràn més cares…ànims i amb tota la il.lusió del món!!
Veig que els meves prediccions tarotistes ja es començen a complir… jejej
quines eren?
Aixxx!! Si es q no sé pq publico posts si després no m’els llegiu o els oblideu al cap de 3 sg!!
“Podré finalment emancipar-me?”
-> Tens tots els arcans a favor, però hauràs d’actuar amb prudència i paciència.
el comentari anterior no era meu glam! Es que a vegades es queda obert el meu wordpress… pensa que et vaig respondre i tot!!
perdó! vaig ser jo! això és perquè el Xavi em roba l’ordinador! i no me’n vaig a adonar, pq normalment està el meu nom