Odio el Nadal.

L’entorn em té ofuscat, la vista sembla renèixer, com feia temps que no observaba així! A mesura que avanço pels carrers engalanats de llums, ella escodrinya sense parar, fent-me adonar de les contínues contradiccions que es donen al meu voltant. El terra segueix moll per les pluges caigudes pel matí, les bombetes s’hi reflexen entre els passos de la multitud que intenta comprar regals que en poc temps acabaran a la brossa, les botigues reclamen compradors, i els compradors reclamen preus baixos, mentre que només sento dins meu la penosa necessitat d’observar sense parar.

El pols de la ciutat és aparentment alegre. La brillantor dels aparadors superen a les estrelles, la gent força somriures nadalencs -‘S’ha de fer bona cara que és Nadal!’- pensen i es repeteixen una vegada i una altra, fins i tot donen la sensació que els temors de setmanes anteriors a perdre el treball han desaparegut. Però no, només són falses aparences d’una màscara que caurà després de Cap d’Any. I per desgràcia els meus ho copsen i m’omplo d’empatía, de tristesa per aquells que davant meu no poden amagar les seves llàgrimes.

En realitat el pols ciutadà està trist i contradictori, persones que s’esforcen a consumir perque és el que els toca, perquè són les dates. Els llums els enganyen, els porten a comprar, com si fos una obligació, com si encara que haguessin d’estrènyer el cinturó molt més del que han fet fins aleshores no els importés. Però els afecta, les seves mirades d’ovelles escarriades davant el llop de la gana de Gener són impossibles d’amagar. Compro, però només perque és Nadal, quina necessitat tinc a tenir una TV plana de plasma?- em transmet la mirada d’un home que aparenta felicitat.

És una falsa felicitat la que impregna el carrer, una falsetat que desapareixerà en pocs dies, com aquella infantil passió per a una joguina que un cop es té entre les mans no te n’adones de la seva completa inutilitat. Però per desgràcia teva veus que el màrketing ja ha fet correctament la seva feina i una nova andròmina t’ha engatussat.

Aleshores penso, si la meva felicitat s’hagués de mesurar pel que sento durant aquestes dates, sóc una persona completament depressiva. I un raig s’esperança s’obre lentament quan comprovo que encara hi ha gent capaç d’ajudar els altres a canvi de no-res, un raig que em fa reflexionar… i si algun dia la falsa solidaritat que per Nadal tothom vol demostrar grandiloqüentment acabés sent quelcom real? Caldria una de les festes més hipòcrites de l’any?

Però no, és massa dificil pensar tal cosa… per això i mentrestant, per molt greu que li sàpiga a la gent del meu entorn, dubto poder gaudir del MALEÏT NADAL!

6 comments on “Odio el Nadal.

  1. llegeixo al facebook alhora la publicació d’aquest post i q tu et trobes al event “Pastorets”… ehhh bé…

  2. conjuntbuit ha dit:

    És feina… pensa que treballo en el teatre, i al igual que soc ateu (si ho reconec) he vist tres misses rocieras per collons, puc odiar el nadal i haver d’estar veient els “magnífics” pastorets

  3. Carlota ha dit:

    L’altre dia vaig estar parlant amb un operari de la “tmb” i em va explicar que durant aquestes dates es tira més gent a les víes que durant la resta de l’any.
    Curiosa data, que te efectes tan poderosos. A ningú el deixa indiferent. Alguns esperen, altres ràbien, d’altres s’ensorren, alguns descansen… Sembla que sigui alguna cosa poderosa, no?

  4. ahse ha dit:

    A mi tampoc no em fa gracia aquesta festa. Pero la gent es rara, la majoria sembla tenir el cap per a qualsevol altra cosa que no pas per pensar. El perque d’aixo mai no el podre entendre…

  5. RS ha dit:

    El Nadal l’hem transformat en el que és, per necessitat d’un sistema (del que en formem part tots) que li cal del consum per reproduir-se. Si el Nadal s’hagués quedat en una festa religiosa o popular potser no seria el que és però la felicitat seria a la millor més genuïna. De totes formes, si s’hagué quedat en això, en una festa religiosa o popular també sortirien els defensors de la laïcitat malentesa i cosmopolites recalcitrants dient que el que cal fer és eliminar tota aquesta rèmora del passati fer el millor, consumir, i estaríem igual, o no.

  6. ieeep!
    Quan tornis del teu exili antinadalenc digam si les prediccions tarotistes que et vaig fer l’any apssat s’han acomplert pliis!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s