El llenguatge universal

Molt de temps enrere un oftalmòleg polac va crear l’esperanto amb l’esperança de que es convertís en la llengua universal de la humanitat. Per desgràcia l’anglés va començar a guanyar pes en la societat occidental i es va anar ensenyant com a segona (o tercera) llengua en la amjoria dels països, en decriment de la creació del Dr. Ludovic Lazarus Zamenhof. Ha estat una llàstima, ja que l’esperanto és un llenguatge completament nou i, per tant, excempt de connotacions imperialistes.

Actualment sembla que l’anglés ha de ser la llengua del món, però jo penso que hi ha un llengutatge capaç de trencar amb això. Un llenguatge que no entén de traduccions perquè no varia segons l’estat en el que es parla (bé, exceptuant als espanyols que sempre hem de donar la nota). Aquest és el llenguatge dels signes, és a dir, el que parlen els sords muts. En que en baso per afirmar això?

El llenguatge dels signes és no verbal, i com a tal no dóna pas a possibles diferències entre idiomes. No té connotacions liberals ni comunistes, ja que és necessari per a un grup de persones i aquestes poden tenir ideologies, però no influenciaran en els símbols que utilitzin. Permet que dues persones de països diferents s’entenguin a la perfecció sense necessitat d’apendre l’idioma de l’altre. No es sentirien les discussions, ja que no es parla i per tant la violencia verbal desapareixeria, cosa que ens estalviaria bastantes baralles.

Trobo que seria interessant començar a apostar per a aquest llenguatge per tal de que tots puguem entendre’ns perfectament sense un idioma imposat i arribar a aconseguir fer realitat el somni del Doctor Ludovic.

9 comments on “El llenguatge universal

  1. Biel ha dit:

    Sento comunicar-te que el llenguatge de signes no es universal, hi ha un sistema pel catala i un pel castella, i el japones es diferent. I no es d’estranyar, perque el sistema de signes es basa en el sistema linguistic verbal i en l’entorn cultural en que s’utilitza.
    Doncs jo m’alegro que una llengua de laboratori com l’esperanto no hagi triunfat. El dia en que arribem a fer servir un llenguatge deslligat totalment de la cultura, de connotacions, voldra dir que ens quedara molt poc d’humans. Prefereixo el mon en el que vivim amb les seves imperfeccions, on la llengua es indestrincable d’un context culural, que un mon descafeinat amb un llenguatge neutral.
    El problema no es idiomatic, sino com pot ser que a vegades em senti com un extraterrestre parlant entre catalans?

  2. Biel!!Estas viu!!

    No creus, peró, que seria més senzill si tothom aprles a acasa seva el seu idioma natural i fessim servir un d’artificial esquemàtic, senzill i sense excepcions per relacions amb l’extranger??

  3. RS ha dit:

    Biel, no podia estar més d’acord amb algú!

    Arqueòleg, segur que seria artificial i més senzill, igual que fabricar nens en laboratoris, per exemple, els podem fer al nostre gust, macos i perfectes, pel nostre ús i abús, que divertit! La raó genera monstres, és cert.

  4. madebymiki ha dit:

    Vaja, jo tinc un amic esperantista, i m’ha regalat diccionaris, converses i tota la seva convicció. I no se’m ha encomanat gaire…
    Tinc uns oncles sords i sovint em costa entendre el que em volen dir, segur que tinc problemes amb els idiomes…

  5. A.D.Barbagli ha dit:

    Per començar, l’anglès és l’idioma més fàcil que conec.

    No entenc com podria desaparèixer la violència verbal, el dels signes és un llenguatge que et permet dir-li fill de puta a qualsevol, si et ve de gust.

    “seria interessant començar a apostar per a aquest llenguatge per tal de que tots puguem entendre’ns perfectament sense un idioma imposat”. Si imposes conèixer el llenguatge de signes és com si imposes un altre idioma. Tot i aixi trobo molt més ric el llenguatge parlat, estàs matant el teatre, part de la musica, etc.

    No entenc que diguis que “no té connotacions liberals o comunistes”. Jo el castellà no el sento amb connotacions racistes o l’italià amb connotacions ecosocialistes. El llenguatge de signes pot donar lloc a mals entesos, igual que el llenguatge parlat. I si que és verbal.

    (No tinc accents tancats.)

  6. conjuntbuit ha dit:

    Suposo que tens raó artur quan dius que el teatre quedaria afectat, tot i que he vist obres de teatre en llenguatge de signes. En això d’acord.

    Per altra banda, la imposició d’un idioma per damunt de la resta dóna connotacions imperialistes, i si és per qüestions econòmiques encara en té més (l’anglés). L’esperanto té connotacions esquerranes pq és el moviment amb el qual s’ha adaptat més.

    Pel que fa al tema de discutir-se, la majoria de les converses que acaben a crits, comencen per l’exaltació d’un dels dos parlants que apuja el to de la veu i això porta a que els parlants es posin nerviosos sols per aquesta veu alçada.
    Per cert, com que és verbal un llenguatge per a muts??

    Malgrat tot, l’error del post ha estat creure que el llenguatge dels signes es bastant més universal que la resta. Com m’ha fet veure en Biel.

  7. A.D.Barbagli ha dit:

    Els mals-entesos en les converses i l’exaltacio es poden donar sigui en converses parlades que en converses en llenguatge de signes. Aquest ultim és un llenguatge que s’ajuda molt de l’expressio facial i, evidentment, d’una gesticulacio exageradissima. El to de veu és traduible a uns gestos poc agraciats o una cara de mofa o desacord violent.

    El llenguatge dels signes el considero verbal ja que, a diferència d’altres tipus de moviments de gesticulacio, aquest comprèn la paraula.

    No estic d’acord que una llengua tingui connotacions. I si els anglesos es fan els guays perquè tenen la primera llengua parlada al mon a mi m’importa poc; em sembla una bona llengua “universal”. Els de Roma es fan els guays per raons històriques i tampoc els hi faig cas.

  8. ahse ha dit:

    Jo crec que si tots utilitzariem un llenguatge de signes universal, es perdria molt. Primer perque els llenguatges de paraules et donen molts matisos. Segon, perque hi ha gran diferencies culturals entre els pobles, les quals es reflecteixen en les llengues. Tercer, perque certs estudis demostren canvis dins la personalitat de la persona segons el llenguatge que s’utilitza. Que et sembla aixo, per exemple:

    “Nairan Ramirez Esparza, doctorando de la Universidad de Texas en Austin, ha cartografiado los rasgos de personalidad de 225 sujetos bilingues en espanyol y en ingles, residentes en EE.UU. o en Mexico, mientras estos respondian a preguntas formuladas en uno y otro idioma. Ramirez Esparza y sus colegas apreciaron tres diferencias importantes: los sujetos, al usar ingles, eran mas extravertidos, mas complacientes y responsables que al usar espanyol.”
    (troç d’un article curt d’una revista Mente y Cerebro)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s