Asertivo: Es aquel estilo de comunicación abierto a las opiniones ajenas, dándoles la misma importancia que a las propias. Parte del respeto hacia los demás y hacia uno mismo, planteando con seguridad y confianza lo que se quiere, aceptando que la postura de los demás no tiene por qué coincidir con la propia y evitando los conflictos de forma directa, abierta y honesta. (més informació a aquí)
- Derecho a ser tratado con respeto y dignidad.
- En ocasiones, derecho a ser el primero.
- Derecho a equivocarse y a hacerse responsable de sus propios errores.
- Derecho a tener sus propios valores, opiniones y creencias.
- Derecho a tener sus propias necesidades y que éstas sean tan importantes como las de los demás.
- Derecho a experimentar y a expresar los propios sentimientos y emociones, haciéndose responsable de ellos.
- Derecho a cambiar de opinión, idea o línea de acción.
- Derecho a protestar cuando se es tratado de una manera injusta.
- Derecho a cambiar lo que no nos es satisfactorio.
- Derecho a detenerse y pensar antes de actuar.
- Derecho a pedir lo que se quiere.
- Derecho a ser independiente.
- Derecho a superarse, aun superando a los demás. (Castanyer: 1996:48)
- Derecho a que se le reconozca un trabajo bien hecho.
- Derecho a decidir qué hacer con el propio cuerpo, tiempo y propiedades.
- Derecho a hacer menos de lo que humanamente se es capaz de hacer.
- Derecho a ignorar los consejos de los demás.
- Derecho a rechazar peticiones sin sentirse culpable o egoísta.
- Derecho a estar solo aun cuando otras personas deseen nuestra compañía.
- Derecho a no justificarse ante los demás.
- Derecho a decidir si uno quiere o no responsabilizarse de los problemas de otros.
- Derecho a no anticiparse a las necesidades y deseos de los demás.
- Derecho a no estar pendiente de la buena voluntad de los demás.
- Derecho a elegir entre responder o no hacerlo.
- Derecho a sentir y expresar el dolor.
- Derecho a hablar sobre un problema con la persona implicada y, en los casos límite en los que los derechos de cada uno no estén del todo claros, llegar a un compromiso viable.
- Derecho a no comportarse de forma asertiva o socialmente hábil.
- Derecho a vulnerar, de forma ocasional, algunos de los derechos personales.
- Derecho a hacer cualquier cosa mientras no se violen los derechos de otra persona.
- Derecho a tener derechos.
- Derecho a renunciar o a hacer uso de estos derechos.
Bé, és una curiositat que em vaig trobar enun centre cultural i creia convenient mostrar-los i veure que en penseu. Per part meva, penso que alguns dels drets estarien dins del que es diria sentit comú. També crec que aquests drets poden ser una alternativa als drets humans liberals (i això últim no és una opinió, els drets humans són liberals) o mostren que es pot pensar diferent i crear nous camins i pactes socials.
ø! 
Algunes puntualitzacions:
2.- En quines ocasions tenim dret a ser els primers??
9.- Per a mi no és satisfactori el govern actual. Per tant, tinc dret a canviar-ho…
13.- Dret a superar-se i fins i tot superar als altres?? Si ens superem els uns als altres al final tots seríem superherois!!
19.- Dret a estar sól encara que altres vulguin companyia. No hi ha cap dreta a estar en companyia encara que els altres vulguin estar sols??
Reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi…
Per això em van fer gràcia… hi ha alguns una mica estranys que mirats seriament semblen fets amb ironia i tot!!
“alternativa als drets humans liberals”
Home, no! Aquests drets giren tots sobre la llibertat d’expressió!! Els drets humans son molt més amplis i menys relativistes.
I jo que faig??, sempre he tingut problemes de manca d’assertivitat, però problemes de debò, com per haver anat al psicòleg a suavitzar el tema. És molt fotut no ser assertiu, us ho puc assegurar.
Ah! i trobo molt constructiu el post, tot i que per a mi resulta “ciència ficció”.
Si els drets humans és la culminació de la modernitat, això del post és la pura postmodernitat. Molts drets i cap deure.
Penso que estem permanentment parlant de drets i no parlem mai de deures. Cal assumir la responsabilitat que comporta qualsevol grau de llibertat.
jo crec que els drets humans n contradiuen els assertius, ni al contrari, sinó que tenim abdues llistes de drets. El que passa és que com ha dit el Roger els drets humans són més generals. Tot i que ambdós tipus de drets molt sovint són lògics, i costa entendre perquè s’han d’escriure i no sobreentendre, i perquè a vegades no se segueixes, crec que els assertius són més quotidians, per resoldre petits conflictes de convivència.