RELAT MORALISTA
Corríen els anys 90 quan en Mòllera va caure empresonat. La seva cambra era petita, amb una finestra que donava al pati interior i des d’on no podia percebre l’aire de la llibertat. El seu captiveri era solitari i sense dret a sortir mai d’allà. Un cop al dia li oferien una ració de menjar i una ampolla d’aigua de mig litre. Cada matí es despertava amarat de suor, entre crits seus d’histéria demanant poder sortir, però ningú li feia cas. A mitja tarda arribava el que tan desitjava, el seu únic company, al qui creia un gran amic, el camell del barri.
El Mòllera vivia tancat a la seva habitació, la seva condemna, ser un consumidor de heroïna.
Un dia entre el menjar que cada dia la seva trista mare li preparava es va trobar una Biblia. A partir de les lectures del sant llibre, el Mòllera va començar a veure la llum i a intentar deixar estar els seus amics per a poder començar una vida lluny de la droga.
ø! 
Podries fer un post sobre el que vas aprendre ahir…