L’Hedonisme egoísta

Porto un temps llarg intentant compendre la societat del meu voltant, cercant quines són les seves caréncies com a tal i per quines raons a vegades em sento completament distant del meu entorn tot i mantenir-hi un contacte directe i costant. Tota la reflexió pretenia ser una dura crítica a la hipocresía, però lentament et vas omplint de merda fins adonar-te que ella no és la culpable, sino la conseqüència de la postura moral i ètica que ha adoptat la major part de la gent: l’hedonisme egoísta.

Estem en una societat ultra-hedonista que es pensa que el fonament és Epicur, però la majoria pensa en Epicur com un pensador irracional i completament donat als plaers més cinétics… una visió massa llunyana al que ens explica Diogenes Laercio (<Vida de filosofos antiguos> llibre X>). Aquesta afirmació és una evidència empírica, només cal passejar-se per Barcelona un dia de cada dia per la nit o pels carrers de qualsevol altra ciutat divendres i dissabte per la nit. L’alcohol, el sexe i el menjar com uns porcs és per a molts la seva única meta a la vida. El motor de la societat esta basat en aixó i tots els mitjans ho saben i ho exploten sense parar. Algú sap quants bars hi ha a Bellvitge? Un parell o tres per cada bloc de pisos (o fitxa de dominó), aproximadament la distribució és bar, banc, fruiteria, bar, forn de pa, banc, bar. I si parlessim de Tallers o altres carrers de Barcelona els bars encara en són més. Això no és més que una mostra del que he afirmat al principi.

Egoista, aquest és l’adjectiu que més s’avé a l’hedonisme. Per què? En una societat tan individualista com la nostra el més evident és que tots intentem escombrar cap a casa. L’egoísme ens porta a arrossegar els nostres companys a on nosaltres volguem i fer un ús de la doxa per tal d’aconseguir el que desitjem per sobre de tot. Avui vull anar a tal lloc tan si vols com si no, sé que estaràs cansat perque portes tot el dia currant i jo dormint però, com que tinc una gran capacitat de persuasió i necessito que algú m’acompanyi per tenir una conversa superflua, et menjare el tarro tan com pugui per a que vinguis… però em comptes de dir-li així utilitzes l’hipocresia per aconseguir-ho. És egoista també en el sentit que acabes ajuntant-te amb aquells que creus que et donaran el que vols, o sigui que no es cerca mai el bé comú sinò el propi.

Malgrat que aquest discurs fa aigües per moltes bandes, és només el preàmbul d’un anàlisi més profund (sense necessitat d’adentrar-me en la historia del pensament) procuran millorar els fonaments d’aquesta afirmació i cercant exemples molt més clarificadors, sobretot amb la part del egoísme. Tot i això, penso que un dels factors que porta a la gent a no actuar en comunitat i pensar <<Mentre no em molestin m’és igual el que passi!>> sense cercar un bé comú terrenal és aquest hedonisme egoista radical.

7 comments on “L’Hedonisme egoísta

  1. Jo simplement crec que el que passa és que des d ela segona meitat del s.XX i especialment en les dues dècades s’han deslocalitzat tots els centres productius a llocs llunyans del 1r mon, on produïr surt més barat, i per tant a Occident ha passat a ser una societat exclusivament consumista i no productora.

    El consum és un fet individual i epr tant s’han destruït les grans xarxes socials de començament del XX: sindicats i associacions de tot tipus han deixat pas a individus que miren la tele i compren.

    En una economia basada en el consum i no en la producció és bàsic generar una demanda constantment creixent. Com? Creant una macrocultura del hedonisme.

  2. madebymiki ha dit:

    1000% d’acord amb l’arqueòleg glamurós, aquest hedonisme egoísta de la nostra societat és totalment necessari per l’economia consumista que patim. Ara que potser les coses poc a poc estan canviant, cada vegada mes es parla de decreixement i de passar cap una cultura mes col·lectiva.

  3. A.D.Barbagli ha dit:

    No existeix el “fer favors”. No existeix, en realitat, una forma de viure humana no egoista, no existeix no fer el que volem. El sacrifici que creiem fer no és real. “Jo treballo perquè si no ho fes em moriria de gana, però jo no vull treballar, és un sacrifici”. ¡Més sacrifici seria morir de gana, carai!

    Amb tot això vull donar a entendre que, tal i com ho veig jo, criticar l’egoisme és com criticar la necessitat de menjar; inútil i potser mesquí. Sí que és cert que l’egocentrisme pot pesar massa en certes ocasions o pots ser un puto hipòcrita quan busques favors, però egoistes ho som sempre.

    Per altra banda no estic d’acord amb el que diu vostè de l’alcohol, el sexe i el menjar com un porc com a metes d’aquesta gent despreciable. ¡Tant de bo fos així! ¡Un món on la gent té aquests objectius! ¡Ens deixaríem de les putes grans fortunes, els fanatismes i tota la pesca!

    Justament la lacra cau en el fet que la gent té uns objectius superficials, obsessius, imaginaris; això concorda amb el que diu l’Arqueòleg. Tot i que la gent sembli tan hedonista, en el fons són treballadors frustrats amb molta merda de futur al cap, per no parlar d’uns ideals quasi nihilistes (a.k.a. post-moderns). La solució, segons crec, és no tenir objectius. Perquè «l’home prefereix creure en el no res que no creure». I amb què mor si no és amb RES?

    L’hedonisme, davant d’aquesta espècie, en seria una primera cura.

  4. RS ha dit:

    Crec que tens raó quan descrius el teu entorn. A mi m’agrada una paraula que per ella sola ho diu tot: massa. El problema és que sortir-ne requereix una forta convicció i una fortíssima voluntat perquè ser massa és tan còmode. Hem posat la llibertat per damunt de tot sense saber què fer-ne d’aquesta llibertat, quan l’ideal seria posar la llibertat com a valor suprem però sabent-la utilitzar per alguna cosa creativa, no es tracta de ser “lliure de” sinó de ser “lliure per”. Només la voluntat de cada u de forma individual i independent pot treure’ns de forat.

  5. deambulant ha dit:

    A.D. BARBAGLI: crec entendre que contraposes dos tipus de persona, l’hedonista que viu la vida posant el seu plaer inmediat per damunt de tot i de tots, per a qui (com es desprén del text) l’alcohol, el sexe i el menjar com un porc son les metes a la vida, i una altra figura, que és el que dius que hi ha realment, que son persones que aspiren obsessivament tenir, a posseïr, a conquerir, a imposar ideologies… i que no son pròpiament hedonistes, és així? potser aquests últims son els menys i estàn controlant des de dalt. Ja els hi va bé que la resta siguin del primer grup, siguin hedonistes sense més, i per tant siguin gent sense objectius i que estiguin pendents constantment d’ells mateixos. De totes maneres no entenc la relació que fas quan dius que molta gent no son hedonistes pq son “treballadors frustrats amb molta merda de futur al cap”. Diria justament que els hi han fet pensar que aquest futur és i serà així per sempre (una merda) i hi han uns pocs als qui ja els hi va bé que als qui que els treballadors es creguin persones frustrades, però aquests justament crec que si han triat aquest “hedonisme”, encara que sigui com a mode d’escapar. Xo no es pot negar que això existeixi.

    RS: La força individual és clau, pq és l’exemple per començar a treballar, però no crec que siguem tant independents com creiem. Estem massa encadenats per una societat (que paradoxalment som nosaltres) que ens oprimeix i no ens deixa realment triar individualment UN ALTRE CAMÍ.

  6. RS ha dit:

    Deambulant,

    Tens raó, som part de la massa, però en aquesta massa hi ha qui sap que en forma part i qui viu en la ignorància.

    Salutacions.

  7. deambulant ha dit:

    RS: I qué és millor, com va dir Mill, ser un porc satisfet o un Sòcrates insatisfet?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s