Donat que des del dissabte la notícia mediàtica ha estat aquest vendaval que ha fet adonar-nos un cop més que la Natura (la meva gran divinitat a la que cada cap de setmana li ofereixo el meu fetge com a sacrifici) està per sobre de qualsevol acció, construcció i arbre. Es vol demanar que el Baix Llobregat sigui declarada zona catastròfica… jo demanaria que els cervells d’aquells que ens governen siguin declarats completament buits. Arbres caiguts, portes rebentades, totxanes i sostres d’uralita volant… Que no sabem construir? Bufa el vent a uns 120 kmh (almenys a L’H) i la meitat dels sostres queden arrasats.
Bufa el vent i ens adonem que som insignificants davant la força d’allò que des de sempre hem intentat controlar. Quan retornarem la mirada a allò que ens avisa que ens estem passant i que és necessaria una neteja de la humanitat?
Bé, aquests dies cada cop que el vent em recorda on tinc la cara em ve al cap una cançó de la Troba Kung-fú que us la dedico a tots anomenada Bufa el Vent.
ø! 
suposo que el fet de declarar-ho zona catastròfica és més que res una qüestió econòmica…
Jo que també visc al Baix Llobregat puc afirmar amb vergonya que aquesta comarca fa molts anys que és una “zona catastròfica”. Els nostres polítics (possiblement els que ens mereixem) son molt mes catastròfics que qualsevol vendaval.
Completament d’acord amb el Miki! El Baix llobregat es una catastrofe en si! No m’extranya que s’ensorrin edificis quan la majoria de blocs es varen fer despressa i corrents als 60’s davant la inmigració massiva sense cap planificació urbanística, criteri estètic o mediambiental!!