Un altre any ha passat quasi desapercebut, l’únic que m’ho fa veure és el meu voltant. L’entorn canvia. Em sento més pesat, més prudent, més racional cada dia que passa i aixó no m’agrada gens. Veig que hi ha coses que no m’omplen com voldria, que es fa pesat d’aguantar, però que quan no les tinc, les enyoro. Cada matí el carrer es desperta diferent al dia anterior, no hi ha dos carrers iguals, ni dos dies iguals… canvi heraclitià, constant barreja de ser i no ser.
Etíl·liques, així defineixo les meves últimes quatre nits. Vaig pujar a la muntanya a cercar repós i només hi he trobat paisatges hivernals excempts de neu. Dalt del punt més alt del precipici observo el que voldria que fos el meu entorn, pero lentament es desfà aquella vall per convertir-se en una gran ciutat plena d’estereotips que et lliguen a un estil, a un no viure lliurement.
Dubto del que vull, del que desitjo per por a perdre-ho, a fer-ho malbé. Un ’09 començo sense tenir res clar…
ø! 
No t’ho pensis tant 🙂 i ves més sovint a la muntanya,
Saber que no tens res clar és un molt bon punt de partida. N’hi ha que es pensen que ho tenen tot molt clar, i en canvi no s’adonen que naceguen sense rumb o en el rumb equivocat. Potser t’hauràs de preocupar el dia que ho vegis tot clar…
¿¿Prudent i racional???
ahahah
Veig que començes l’any amb humor eh!! M’encanta la teva ironia!!
Passa’t pel meu blog i ajuda’m a triar un nou subtítol!
Anyway, bon any!