Al mercat

Són quarts d’onze del matí, el moviment incessant de carros amunt i avall, de les converses sobre les crisis o de com cuinar cada carn, de les cues per torns es van movent de parada en parada, tot aixo em recorda que és dissabte i és hora punta en el mercat. Entro i surto varies vegades per les quatre portes d’accés, cada una té la seva gràcia particular… una té escales, una altra s’obre automaticament, n’hi ha una que sempre rau oberta per poder airejar l’olor del peix i la última és aquella on sempre hi ha un parell de gitanes venen banos, calces lletges, llimones i caps d’alls. Però avui totes tenen una cosa molt especial i que em demostra que és dissabte, un cop traspasses el marc de la porta, una olor a pollastre a l’ast irromp amb força a la meva malmesa fossa nassal.

Explosions de colors, aixó agrada a tothom, les parades de fruita i verdura són una mescla ordenada de colors vius que conviden a mirar, a observar atentament com si d’un quadre impresionista es tractés… penso en Monet, en com li hagués impactat aquella imatge i com hauria estat capaç de plasmar-la en una tela.

Olor de mar, com si viatgéssim en un veler pel Mediterrani sentin la brisa acariciant la nostra cara, les parades de peix i marisc són el punt del mercat més viu, més fresc, veure tots els peixos col·locats mirant al públic, amb aquella cara agressiva i descarada, com aquell dadaïsme que volia trencar amb l’art… i m’imagino Duchamp, creant una performance sobre les sardines i utilitzant com a simbol eròtic les petxines i les llagostes.

I el roig de la sang arriba a la meva retina, la passió transformada en mort bovina i en explosió de gustos al meu paladar, potser les parades més cruels per veure, sobretot quan ets un infant, són les de carn. Conills penjats del revés, cervells, ronyons, fetges, pollastres desplomats i gallines posades com si estiguessin dormint, el terror i el poder que el ser humà es creu que té per damunt de la resta d’animals exposat de cara al públic com si fos un crit desesperat de la naturalesa per acabar amb tant d’antropocentrisme… i se m’apareix de cop el crit de Munch, però amb el murmulli de la gent ningú el pot escoltar.

Marxo direcció a casa, i segueixo pensant, sota totes aquestes imatges vaig créixer influenciat, mort, olors, frescor, colors i vida… m’encanta anar al mercat!

9 comments on “Al mercat

  1. Visca el Dia i el Condis!!
    Grans superficies al poder!!!

  2. Una humanista curiosa ha dit:

    La veritable llàstima d’aquells animals és saber com van viure… i com els van matar.

    El mercat em porta bons records de quan era ben petita

  3. Biel ha dit:

    Wow, quina força descrpitiva!!

  4. Ferran ha dit:

    Jo hi procuro anar els divendres: és més tranquil, sobre tot si hi vas a primera hora. I no fotis cas de l’arqueòleg que “está más pallá que pacá”. On hi hagi una verdulera, una peixatera o un bacallaner que et coneguin pel teu nom, que es treguin totes les grans (i impersonals) superfícies.

  5. conjuntbuit ha dit:

    AG: Jajajaja!!! No se si em pendre en serio aquest comentari, tenint en compte que el funcionament dels mercats es cooperatiu (quelcom bastant d’esquerres) i que, tal com ha dit en Ferran, el tracte de la gent es molt millor.

    Humanista: Lo bo del mercat es que la majoria de carns son de qualitat, i exceptuant allines i conills, la resta solen ser animals que han viscut en una falsa lliberta semblant a la nostra.

    Biel: Gracies, sempre va be que algu t’apugi l’ego perdut.

    Ferran: I tant, millor el mercat!! tot i que treballar-hi es bastant dur i per aixo s’esta perdent.

  6. mia ha dit:

    Ferran, parles com un vell…
    I jo que vaig deixar d’anar a la verduleria del poble perquè el verduler em deia princesa??
    Clar, que pensant-ho bé, d’aquí a un parell d’anys aniré per aquest mateix motiu, i llavor deixaré d’anar-hi perquè ja no m’ho dirà… umm
    Conjunt buit, m’agrada molt el teu blog!

  7. Laura ha dit:

    ostres! m’han donat ganes d’anar-hi a comprar!! com es nota que ho has viscut d’aprop, però com mola alhora que vegis la realitat de meneres tan originals!!

    si, el que té el mercat és que hi ha tracte, i això té les seves avantatges i les seves desavantatges…

    bona tabalada, hem marxat a les 19h per falta de moviment i peus congelats com el mixti de la paella…

  8. Et puc ben assegurar que tot i viure davant mateix del mercat MAI en la meva vida he comprat en un lloc q no sigui un super!
    Odio demanar tanda i fer cues per cada producte! Ho sento pel teu negoci familiar, pero soc un Caprabo-boy!

  9. conjuntbuit ha dit:

    Ho sento mes aviat per a tu Arqueoleg, els supermercats tenen menor qualitat en els productes ‘frescos’ i un preu molt semblant. El super va be per anar a comprar beguda, detergent i altres productes que al mercat no trobaries.

    Aixo de les cues es molt facil de saltar-se-les, nomes cal que facis com el Ferran i anar-hi els divendres, i si pots a les 4 de la tarda millor.

    MIA: espero que aixi continui, i si, potser et deixara de dir-t’ho, pero no deixara de ser amable ni d’explicar-te com cuinar els seus productes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s