Democracia

Fa temps que em plantejo quins son els problemes de la democracia, si relament es el menys dolent de tots els sistemes politics possibles o si la proposta de la republica de Plato és mes bona. Anem per parts perque en unes poques linies m’he plantejat tres qüestions diferents, que estan estretament lligades.

Començare per dir que la nostra democracia és mes aviat un sistema liberal que s’ha anat democratitzant, aixo vol di que realment no estem en una democracia i que per tant tots els problemes politics no son tant per culpa de la democracia sino pel liberalisme. El liberalisme es basa (es podria dir) es basa en la maxima ‘lo millor per al poble’, quan en canvi la democracia el que intenta és un autogovern del poble. El liberalisme es una lectura capitalista de la republica platonica. Un cop aclarit aixó, es pot dir que el problema és el sistema liberal-democratic i que és aquest el que esta en crisis, i no tant la democracia.

Però, que passa? Es pot aplicar una altra democracia? És molt dificil. M’explico, en societats petites la democracia assamblearia o una democracia socialista és completament factible, però immersos en el capitalisme,vivint en grans ciutats, en la democracia dels partits, la democracia d’escollir el millor, és fa difícil canviar la cultura dels habitants. Durant el renaixement es van fer relats i escrits sobre les ciutats ideals, i començaven per dir que una ciutat no podia ser molt gran perque aleshores es fa molt complicat governar-la democraticament, és un argument completament logic, com més gent, més pluralitat i més complicat és poder posar-se d’acord.

Rosseau deia que la democracia era de tots els sistemes de govern el menys dolent, jo m’atreviria a dir que encara no hem vist funcionar la democracia com a tal enlloc, ja que no hi ha cap possibilitat d’aplicar-la purament. El comunisme de Cuba era democràtic, les comunes també… el que ens passa es que des de ben petits ens diuen una i una altra vegada que sols existeix una democràcia i és la nostra.

Em sembla una aberració de la llibertat d’expressió que la nostra constitucio i la de qualsevol que parteixi dels drets humans tingui com a un dels punts claus i necessaris el dret a la propietat privada. Aquest dret és unic i exclusivament liberal-capitalista, una demostracio mes de com és el nostre sistema de govern. I és aberrant perqué la constitucio pot arribar a acceptar la supressió de  l’estat pero no la supressio del dret a la propietat privada.

I sobre la Republica de Plató com a sistema de govern perfecte, sols reafirmare allo dit més amunt, és un sistema liberal. El poder en mans d’una elit intel·lectual, no seria mala idea, però qui decideix qui és l’elit i qui no? M’haure de llegir la republica de nou.

Em considerava antidemocràtic, ara penso que el problema esta en un altre lloc, en el liberalisme que com si un tumor maligne es tractes, ha acabat amb allo que feia lloable la democràcia per enterrar-la en la historia.

10 comments on “Democracia

  1. Ferran ha dit:

    No se si la democràcia és el pitjor dels millors sistemes o el millor dels pitjors sistemes: ja m’he fet un embolic. Però el que estic segur és que la república platónica no li destijo ni al meu pitjor enemic.
    El retrat que en fa Popper a La sociedad abierta y sus enemigos potser sigui una mica caricaturesc, però reflexa la majoria de les perversions d’un sistema aristocràtic com el que pretenia el senyor Plató.

  2. Uff XAvi d’aquest post em puc carregar taaantes coses!
    Aenm per pams, va:

    1.- Com pots comparar una cosa real i material amb una quimera delirant i absolutament antiaplicable com la República de Plató??

    2.- La nostre democràcia es un sistema més aviat SOCIADEMÒCRATA, ja que tenim una cosa q es diu Estat del Benestar.

    3.- EL liberalisme no es basa en “el millor” pel poble!! No t’estaras confonent amb el despotisme ilustrat?? El liberalsime es basa en la llibertat individual i el dret a la propietat!

    4.- Rosseau el problema que tenia no era amb la democràcia en si, si no amb el fet que fos indirecte.

    5.- I dale amb les ciutats ideals!! Quina deria!! La única cosa potable del renaixement es Maquiavel! Get over idealism!!

    6.- Increïblement, coincideixo amb les conclusions: el problema no és la democràcia sinó amb el capitalisme!

  3. conjuntbuit ha dit:

    No defenso la republica de plato, per res del mon, sols el comparo amb el liberalisme. Ferran en aixo estic d’acord amb tu, lo ultim que ens falta es aixo.

    La nostra socialdemocracia no es liberal? Escollim cada quatre anys el millor representant nostre. Aixo és el que defensa el liberalisme, que s’esculli allo que creiem millor i que pugui defensar millor els nostres interessos economics. Els partits politcs son producte del liberalisme no de la democracia.

    El que defenso de les utopies renaixentistes és la idea de rerefons, no es pot posar en marxa una democracia d’autogovern si allo a que s’ha de governar és massa gran. La nostra democracia esta subordinada al capitalisme.

    Recordo la maxima de la democracia ‘el poder del poble, per al poble i PEL POBLE’. En cap lloc s’especifica que els partits siguin necessaris, que les eleccions siguin necessaries ni que la majoria és qui te la rao.

  4. Jordi ha dit:

    Ei conjuntbuit!

    Jo fa temps em vaig plantejar el següent i ho he trobat a faltar en la teva entrada:

    Com molt bé has dit, a la República de Plató es planteja una democràcia plenament elitista, on governen els millors o el millor (ara no ho recordo…).

    Bé, és obvi que podríem entrar en el debat de com escollir els millors; però jo ho plantejo diferent: amb la democràcia actual NO sabem escollir els millors i això fa de la democràcia el que és.

    Només cal veure com partits fal·làcics i antidemocràtics (JONS i tota la pesca) reben cada any un bon grapat de vots. Com podem confiar a la societat en conjunt el dret d’escollir el millor si partits com aquests reben vots? És allò que creiem millor l’objectivament millor? Obviament no, hi ha enganys pel mig…

    Però, d’altra banda; si hipotèticament aconseguíssim escollir el millor, què ens diu que aquest seguiria sent el millor en les noves circumstàncies? No es podria convertir en una tirania? I llavors hi hauria una revel·lió i tornem-hi cap a la democràcia… Com un cercle viciós!

    I si tot porta a la democràcia… quina alternativa hi ha a la democràcia que no ens pugui portar a ella?

    Bé, només volia dir això i ara mateix m’estic enfadant amb mi mateix perquè fa uns mesos vaig fer un raonament semblant a aquest però molt més elaborat. Grrr… a veure si refresco la República aquest Nadal!

  5. Ferran ha dit:

    Planteixes un tema que pot ser important: el tema de la dimensió, del tamany. Aquest tema és tan aplicable a la comunitat social a governar com al tamany dels agents en el mercat. Quan una gran corporació te el poder suficient per a, no solament decidir on fabrica el que es consumirà a Europa o als EUA, sinó també per a convencer als consumidors de què han de consumir, aleshores ja no hi ha “competència perfecta”. I, per tant, s’està manipulant la base mateixa del sistema capitalista.
    Aquest és un planteixament que no recordo haver sentit mai seriament enfocat. Tenim un fotimé d’institucions de defensa de la competéncia que no ens defensen de res.

  6. Jordi ha dit:

    La paraula és monopoli Ferran.

    I si uses Windows… planteja’t per què, has escollit entre diversos sistemes operatius (GNU/Linux, MAC, FreeBSD, Windows…) i has escollit el que tu prefereixes o simplement el monopoli ha acomplert amb tu?

  7. Ferran ha dit:

    No fa falta arribar al grau de monopoli. Fixa’t en l’industria farmacéutica, per exepmle: estan aconseguint que dia a dia s’eixamplin els límits de lo patológic i cada dia s’inventen nous síndromes per a poder curar-los amb les coses que s’inventen. I aquest exemple és una mica rebuscat: se’n podrien trobar tants d’altres …

  8. conjuntbuit ha dit:

    Ferran: La competencia perfecte és impossible, els que tenen mes mitjants per poder fer publicitat i crear-te la necesitat de consumir el seu producte estan per damunt de la resta en el sentit dels mitjans. Amb els partits politics passa el mateix, si no tens representacio en els ajuntaments, govern autonomic o govern central, obtens un pressupost menor per a fer campanya electoral i si, a sobre, hi sumes els diners privats que subvencionen els partits et trobes en que els partits petits no poden fer res. Aixo es democratic? Es clar que no, segueixo amb la idea que es liberal, qui te els cales es qui pot probar de guanyar les eleccions.

    Jordi: La democracia com a forma d’autogestio es una utopia en aquesta societat. I si, pots escollir aquell que creus millor i trobar-te que es un tira… pero qui et diu que el tira no treballara pel poble? Castro ha fet coses pel poble cubà, Lenin tambe ho va fer, fins i tot Hitler. El problema de qualsevol regim de govern es quan l’ansia de poder corre per les venes del dirigent i el porta a la bogeria o a fer de titella de les multinacionals (aquest ultim seria el democrata-liberal).

    I pel que fa als monopolis, tal com he dit al Ferran i ha dit ell, no cal tenir el monopoli, sols crear necessitats que no ho son i tenir el capital per fer-ho.

  9. Ferran ha dit:

    El compliment de les condicions del mercat per a que existeixi el que els economistes anomenen “competència perfecta” no es dona en la realitat; i això ho sap gairebé tothom. Però els lliberals fonametalistes del mercat, ignoren aquest fet.
    Jo també seria fonamentalista del mercat, si tots els mercats funcionessin com el de Collblanc: una relació entre iguals.

  10. guillem ha dit:

    bones conjuntbuit, llavors que proposes?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s