hores

Corro, cerco un lloc on poder sentir-me salvat. El carrer fosc ha omplert la nit de maldat, el carrer clar l’ha omplert de llum encegant.

Un llibre obert per un pagina indeterminada, relats inacabats de ments superficials.

Mirades creuades, sempre igual, mirades creuades que mai es mantindran.

El balanceig del metro mareja els meus sentits, la calor és agobiant, la gent encara més. Violencia espacial, no hi ha lloc per poder seguir pensant.

Crits i rialles, riure embriagat, fum d’alucinògens envoltat de malalts mentals.

Odi, amenaces, violencia verbal, la vaga no s’acaba si encara no ha començat.

Fal·lacies, tautologies, contradiccions, afirmacions… la logica inunda la ciencia de fonaments sense valor.

Viatjo en un nubol de tempestes sentimentals, la pluja refresca, el llamp em matara.

El llibre s’acaba, i la cosa segueix igual, mentides de lladres, banquers i sants.

Les hores avancen a diverses velocitats, a voltes molt lentes i d’altres no tant.

2 comments on “hores

  1. Em recorda molt a la prosa poètica absurda que em va donar a mi per escrure temps ah…

  2. una humanista curiosa ha dit:

    M’agrada el ritme d’aquest escrit

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s