la noia del pati

N’Armasenda aprofitava la hora del pati per sortir de l’institut on no es sentia gaire involucrada i passejar-se pel centre comercial proper. Allà hi veia els alumnes de Batxillerat fuman porros i, en epoca d’examens, beben cerveses per poder afrontar amb millor cara el control de Filosofia sobre metafísica. Ella probava de passar desaparcebuda, pero una noia amb un nom tan extravagant en un institut ple d’ignorants era coneguda… coneguda negativament, o sigui que tot deu se n’enfotia d’ella. Coses com ‘¿Armasenda? ¿Eso que es, el nombre de una marca de champu?’ o ‘Jajaja la teva lletgessa et fa una gran Arma. Si senyor! Els teus pares la van clavar!’ eren el pa de cada dia.

Què hi feia en el centre comercial? La seva familia no tenia prous diners per comprar-li la moda que tant marca als adolescents, aquelles tendencies que si no les segueixes et quedes fora de la societat estudiantil. Totes les seves companyes de classe vestien de Zara, Mango, Stradiviarius… vestien de l’imperi textil espanyol anomenat INDITEX, una de les empreses espanyoles mes internacionals i que el mon no sap que es d’aqui. Així que la nostra estimada Armasenda es recorria en mitja hora totes les botigues emprovant-se la roba que mai aconseguiria tenir.

Cada cop que es posava aquella jaqueta beix que tant li agradava es sentia transportada lluny d’aquell entorn tant odiat, s’imaginava a la universitat estudiant quelcom interessant, envoltat de gent amb la qual poder parlar de qualsevol cosa i que no se n’enrigues del seu nom o almenys que fessin bromes que mai hagues sentit. S’imaginava tenint amics, poder sentir alguna cosa per algun noi i no tenir por de dir-li res, de no temer tornar a casa i rebre una pallissa o sentir-se increpada… i així va passar-se durant tota la ESO. A l’arribar a classe sols pensava en poder sortir d’aquell lloc tard o d’hora. Creia que estudiant de valent podria marxar més ràpid.

Abrics, camisses, pantalons, vestits, sabates… cada esbarjo era una pasarel·la diferent, cada canvi de temporada, un dels dies mes feliços d’aquesta noia. Les venedores ja la coneixien, era la noia del pati. De fet, quan va acabar el batxillerat amb matricula d’honor, entre totes li van regalar aquell abric que sempre havia desitjat i que, com si d’una droga es tractes, l’havia fet evadir de la realitat durant prou temps com per aguantar la duresa de la seva vida. L’Armasenda va estrenar el seu abric el primer dia de la universitat. Estava radiant, per fi havia marxat de l’institut per sempre més! Es sentia alliberada, feliç com mai ho havia estat.

Però de malparits n’hi ha a tot arreu.

Durant uns mesos tot funcionava be, encara que la timidessa li passava factura i no es podia relacionar amb ningú per por a la opinio dels seus companys. Fins que un dia l’assamblea de facultats del Raval, cansada d’intentar fer sentir la veu dels estudiants en contra de l’EEES sense que el rectorat ni la degana d’historia els fes cas van optar per fer una vaga total del 17 al 21 de Novembre. Va ser aleshores quan l’Armasenda es va veure enmig d’una discussió entre piquets i estudiants que volien entrar a fer classe que va acabar amb una brutal tangana en la que un assambleari injectat d’odi i violencia va acabar apallisant a la noia del pati, quan ella nomes estava alla.

Despres d’aixo ja no es sap res mes d’ella, aquella mirada inquisitiva que la feia especial ja no omplia les classes de la facultat de filosofia, les seves intervencions amb aquella suau veu dolça que sempre refutava les teories del professor ja no es sentirien mes, la noia de la jaqueta beix (que li deiem nosaltres) havia desaparegut i cap alumne es preocupa perque ella no s’havia relacionat amb ningu… Tot i aixo, per a molta gent s’havia convertit en un simbol de la repressio que l’assamblea exerceix als estudiants.

Potser llegirem d’aqui poc que una tal Armasenda ha estat cremada per un parell de pijos borratxos en el caixer on dormia. Tal com ja he dit, de malparits n’hi ha a tot arreu.

3 comments on “la noia del pati

  1. Armessenda???
    M’en se d’una q està d ecamí…
    esperem que el nom no la condicioni per tenir una vida tan tràgica!!

  2. Una humanista curiosa ha dit:

    i de gent de puta mare també hi ha a tot arreu

  3. conjuntbuit ha dit:

    AG: és d’on he tret el nom precisament… i esperem que no tingui aquesta mala sort.

    Humanista: Per descomptat, pero escriure sobre lo idilica que es la vida m’es una mica dificil. Ja fare un relat maravellos sobre lo encertat que estava Leibniz al dir que estem al millor dels mons possibles. jajaja

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s