El sr Wolf i els set immigrants

Ja ha tornat de nou el personatge preferit per tots els infants i joves, el senyor Wolf! Aquell empresari del totxo que era molt dolent i només pensava en poder especular i especular.

Aquesta historia que us explicaré li va passar al Moha, un amic meu marroquí que vivía en un pis pastera al Raval amb els seus sis germans i la seva mare. De tota aquesta familia el més petit era el meu amic, la resta treballaven dur per poder donar al Moha una bona educació i aconseguir així que trobes una feina més digna que la dels seus estimats germans.

L’unic moment del dia que es trobaven tots era a l’arribada del crepuscle, allà xerraven i menjaven l’únic apat del dia (i no perque estiguessin fent el ramadà). Les coses funcionaven bastant bé per a la familia d’en Moha, fins que una nit va aparèixer el senyor Wolf. Aquest home els va amenaçar de denunciar-los a la polica si no fotien el camp de casa, pero no li van fer cas. Durant la setmana següent en Wolf es dedicà a enviar cartes a casa del Moha amb amenaces i, a part, va començar a fer una campanya entre els veïns en contra d’ells.

Una tarda, quan tot havia arribat al seu punt àlgid, quan els veïns els miraven malament i els seus germans tenien por d’agafar cap feina relacionada amb el totxo; la mare va decidir sortir a comprar quelcom per sopar. Les hores passaven i ella no tornava. Quan ja eren les dotze de la nit, el timbre va sonar i el germà més gran va anar a obrir la porta pensant-se que era sa mare, en Moha, en canvi, va optar per amagar-se en un fals terra que hi havia a la seva habitació i que era on guardava la maria.

Un grup de senyors quadrats van rebentar la porta i van començar a pegar a cadascun dels germans fins a estavornir-los, el senyor Wolf va entrar despres, va mirar que no quedés ningú, va deixar una nota per la mare i va marxar cridant per l’escala que si algú el nombrava li passaria el mateix.

‘Fins que no decideixis marxar del pis, no et retornare els teus cinc fills. Ja saps qui sóc.’

Al cap de cinc minuts va arribar la mare i va començar a plorar desesperada, li havien tret lo més preuat per a ella i no sabia que fer, ni si trucar a la policia, ja que si ho feia, potser els retornaven al Marroc. Quan en Moha va escoltar els plors de sa mare va sortir i li va dir que ell l’ajudaria a trobar els seus germans.

El dia següent ens vàrem reunir uns quants a la rambla del Raval, però veient que si ens quedavem més estona xerrant asseguts a terra la policia ens faria fora i intentaria posar-nos alguna multa, vam anar cap a casa el Moha. Allà vam decidir cercar la cova, que era el local on el senyor Wolf feia tots els seus xanxullos, i un cop trobada entrar per la força… no era un pla gaire intel·ligent, però tampoc podiem pensar gaire.

En un parell de dies vam trobar la cova i aquella nit mateixa un grup de vint estudiants universitaris i en Moha amb deu amics més del barri, vam entrar-hi per la força. Després d’una baralla amb molts desperfectes de mobiliari i poc de personal, vam reduïr les forces wolfianes i alliberàrem els germans d’en Moha.

Per desgràcia, els veïns van acabar denunciant el pis on vivien perque, segons deien, s’havien escoltat baralles i perque no eren bona gent. La familia sencera va decidir marxar a un altre lloc d’Espanya més tolerant, excepte en Moha que va acabar batxillerat i ara prova de fer una carrera, encara que les traves per aconseguir beca li dificultin molt compaginar feina i estudis.

Pel que fa al senyor Wolf, es va sortir amb la seva i va fer fora de tot l’immoble als seus habitants, el va tirar a terra i va aprofitar que l’Ajuntament de Barcelona vol canviar la imatge del Raval per proposar fer-hi un luxós hotel al costat de la rambla de l’esmentat barri.

La moralina d’aquesta historia, si es que la te, és que hi ha gent en el nostre mateix barri que ho passa pitjor que nosaltres, que no viuen sino que sobreviuen, i que per culpa de la desinformació tendim a culpar alguns sectors de mals que sense aquests també hi eren.

3 comments on “El sr Wolf i els set immigrants

  1. madebymiki ha dit:

    Algú se les ha d’empalmar, i el mon es ben ple de “wolfs” uns ja ho son i uns altres s’hi tornaran. Ja se sap lo poc que duren les alegries a cal pobre.

  2. I si en comptes de jugar a la seva carta de violència i posar-vos al seu nivell haguessiu estat mñés astuts recoplilant proves per portar-lo davant un jutge, alhora que fer pressió a través dels mitjans i pressió als polítics?

  3. conjuntbuit ha dit:

    Madebymiki: Es cert, i a sobre hi ha sectors politics que els defensen.

    AG:Pq potser era lo mes fàcil… la prova mes acusadora era la de la nota d’amenaça, però la confiança que teniem aleshores amb el sistema judicial era mes aviat baixa…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s