Ahir, durant un sopar, se’m va ocorrer quelcom per fer que fos minimament original i poder, en la mesura de lo possible, fer somiure a tots aquells que em llegiu. Es tracta de reformular els refranys existents i crear-n’he de nous dels pobres mesos que no en tenen.
Pel Gener moltes coses voldre fer.
Al febrer el fred sembla ser menys sever.
Març! Tot conté quelcom de fals.
Per l’Abril Russia pot llançar un missil.
Al Maig ja no se el que em faig.
Juny! Ui! Ui! Mira tu quin puny.
Per l’Agost sempre faig el gos.
Al Setembre faves tendres.
Per l’Octubre no trovo res que s’acabi en ‘-ubre’
Al Novembre neix una hembra.
Pel Desembre tot s’acaba, fins i tot la sembra.
ø! 
mmmm…no t’ho prenguis malament, però sort que la sabiduria popular té més habilitats per fer rodolins!
jejeje… si, aixo ho donava per fet, pero no n’havia sentit mai cap pels ultims mesos de l’any.
Si algu en sap algun… endevant
N’he trobat algunes del refranyer a veure què et semblen:
El setembre s’emporta els ponts o eixuga les fonts.
Quan l’octubre ja és finit mor la mosca i el mosquit.
Pel novembre el foc ja pots encendre.
Pel desembre tremola el vent i l’home més valent.
El millor es la d’Octubre!!
jajaja estic d’acord amb el Biel!!! però l’objectiu de fer somriure l’has aconseguit.
p.d. Confesa-ho! això és una copiada del meu poema de sisè! t’he pillat xaval! per una vegada que em miro el teu blog…
a mi és que això em sona a menstruació