Com és que estudio filosofia?

En un arrebat d’autoreflexió possiblement produit al veure els 1100€ que haig de pagar pels dos semestres d’aquest curs m’ha vigut al cap una qüestió que durant tot un curs passat rondava sense parar. Perquè estudio filosofia?

Per tenir un titol universitari? No, aquesta seria la resposta de molts dels meus companys pero no és el meu cas… al començar cercava un espai on poder alimentar encara més les qüestions que en sorgien del cap i conèixer amb profunditat els inicis de totes aquestes “palles mentals”. L’any passat trobava absurd continuar, tot era semre el mateix, les explicacions eren sempre dels mateixos autors (que si Kant això, que si Aristotil allò, que si Platò no se qué) … fins que aquesta setmana he recobrat en certa mesura l’afany pel saber, pel coneixer. Què ha produit el canvi? Metafisica i filosofia del llenguatge.

Porto dos divendres arribant a la bonica ciutat on visc sota un pensament constant sobre el ser, l’infinit i el no-res. No puc extreure cap mena de conclusio, però m’agrada quedar-me en aquest estat de no saber.

Però tot acabarà. I aleshores tornarè a assignatures que no em facin pensar, tornarè a la historia de la filosofia. I això em provoca un neguit considerable. Perque la carrera de filosofia és en realitat la carrera de Historia de la filosofia? Aquest sistema hauria de canviar, pero per desgracia amb el pla de bolonya encara serà més dificil. Entres a la facultat ple d’idees i ganes de fer coses i al cap d’un parell de semestres ets un pensador durment més… Passeges pels passadissos del 4rt pis de l’edifici de la UB del carrer Montealegre num.6 i poques persones semblen estar gaudint la carrera. Inicies primer amb una il·lusio ingenua, produida per professors de certa qualitat, i al cap d’un any et veus dins d’un lloc on per obligació amb tu mateix per allò que comences vols acabar ràpid.

He tingut una crisi existencial amb la carrera, i gracies a la creació d’un grups d’estudiants d’una associacio en pro de l’art, de la creació PROPIA, de la innovació en el pensament, del FER i no ESPERAR, he recuperat les ganes d’acabar la carrera i saber que despres hi haura alguna persona amb la qual discutir i proposar un nou projecte filosofic, una nova manera d’apendre i ensenyar.

5 comments on “Com és que estudio filosofia?

  1. Doncs la veritat es que conec a bastanta gent que ha fet la teva carrera i tothom es queixa del mateix: molta biografia de gans pensadors (en masculí, of course) i cap espai on reflexionar.

    Curiosament a la meva carrera passava al contrari, tot i que paradoxalment se suposa que hauriem d’estar empollant com a bojos dates i noms; però resulta que el Departament de Prehistòria estava ple de marxistes il·luminats que varen decidir que la nostre aula havia de tenir una taula rodona on el professor havia d’estar al mateix nivell que l’alumne i totes les matéries s’havien de donar mitjançant el debat i la reflexió col·ectiva, a partir de lectures previes que tú feies a casa.

    La veritat es que va ser molt guai però arribava un punt que embafava taaanta reflexió i quan he entrat al mon laboral he trobat a faltar una mica més de coneixements pràctics en l’arqueologia de camp.

  2. Ferran ha dit:

    Em sembla que tots els estudiants de filosofia han tingut la mateixa crisi existencial.

    En el meu cas (jo no la vaig fer de jove, sino quan ja era més grandet) vaig començar perquè volia comprendre el món. El resultar va estar que el món és incomprensible i, per això, em vaig decantar per la part de la filosofia que sembla més sòlida: la lógica i la filosofia de la ciència. La metafísica em produeix urticaria i de la ètica, no se que dir-te: si ni tan sols sóc capaç jo mateix, en moltes ocasions, de saber si actuo be o malament …

  3. conjuntbuit ha dit:

    La lògica és un joc, un cop saps les normes pots passar-t’ho d’allò més bé. Són com les mates.
    La ètica es una de les pitjors assignatures que he fet… sols els del departament de etica saben que es actuar be… jo dubto de que hi hagi valors universals, i per tant de que la etica sigui util fora del context cultural (i d’aqui també ho dubto)
    Pel que fa a la metafisica i la resta d’assignatures… bé, aixo dels gustos van variant segons l’edat.
    Si molts ens em emportat un pal al estudiar la carrera, pq ningu és capaç de dir-li al decanat per on falla? Tinc tot un curs en representacio dels estudiants de la facultat per intentar-ho…

  4. pinucset ha dit:

    Hola conjuntbuit!

    A mi m’agrada bastant la filosofia (tot i fer 1r d’enginyeria química) i m’ha semblat trist de veure que l’ambient a la facultat de filosofia és el que jo ja m’imaginava…

    D’altra banda, em sembla molt interessant aquesta creació d’una associació per l’art, etc. En pots parlar una mica més? Feu trobades? Teniu web? Etc.

    Per la meva part, jo i un company estem iniciant un projecte semblant a la ciutat de Manresa per crear un espai de debat filosòfic.

    Pots veure’n el blog aquí: stoapuigterra.wordpress.com Malauradament no ho hem pogut acabar d’engegar perquè ens ha enganxat el principi de curs i de vida universitària, els carnets de conduir, etc. Tot i així, encara que estigui sine die preveiem fer-ho aviat (si més no quan ens haguem habituat als canvis d’aquest any).

    Així que res, salut!

  5. pinucset ha dit:

    Arqueòleg, em pots dir on vas fer arqueologia? (Més que res per curiositat i perquè em sembla fantàstic com vau fer la carrera).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s