Mi vida en 65′

Ahir vaig anar a veure la pel·licula de Maria Ripoll Mi vida en 65′. Em va semblar un bon film, em va fer pensar coses que ja havia reflexionat abans i em va fer riure allà on tothom reia, tot i que a vegades em veia tot sol rient (cosa que ja em va passar al teatre veient el LLibertí). Unes petites reflexions:

Els humans es poden separar, entre d’altres coses, pels que han reflexionat o s’han planteja el suïcidi i els que no ho han fet i a més eviten el tema. Perque la mort és un tema tabú com el sexe? Perqué si dius que estas tan fet caldo que et vols fotre’t un tret al cap, la gent s’exclama? Jo he reflexionat sobre el suïcidi i, potser per influències de certs autors, trobo un acte de cobardia negar la vida, ja que és l’únic que tens.

Segons la directora, un nen que de petit era homosexual no ho ha de ser de gran per força… cosa que tambe vol dir que un heterosexual quan es adult pot ser homosexual. Aixo es podria entendre com que la teva orientacio sexual no esta en els gens, sino més aviat en el que t’envolta i et reprimeix.

La vida és com una rentadora, va donant voltes i tot el que hi ha dins es barreja… llavors s’atura deixant el destí de les persones quiet, flotant sobre un munt d’aigua ensabonada i bruta. Jo el que faria és obrir la porta de la rentadora mentres esta netejant.

Per acabar nomes dir que els barcelonins som capaços de quedar-nos sota la pluja i agafar un encostipat tan sol per veure una pel·licula gratis, que és el que va passar ahir… poca gent va marxar quan la pluja queia amb força. Ah! I aixo tambe es pot dir del dissabte al concert de Che Sudaka (molt recomanables per aquells que els agradi la rumba i l’ska).

3 comments on “Mi vida en 65′

  1. Laura ha dit:

    La directora no diu que un nen que era homosexual de petit no ho pugui ser d’adult, ni tan sols diu que sigui hetero d’adult, tan sols diu que ja no li agrada el nen del qual estava enamorat de petit. Tu solet has tret la conclusió de què el noi ros fos hetero, segurament la meva opinió de que està que te cagas t’ha influenciat, però aleshores no és la idea que vol transmetre la directora, sino la meva.

    a mi em va trasbalsar més…

    suicidi no és cobardia a seguir vivint només, també egoísme…

  2. conjuntbuit ha dit:

    El noi ros parla de dones durant un instant de la pel·licula. Per tant a canviat la seva orientacio sexual.

    Que reflexioni sobre uns pocs aspectes no significa que nom’hagi trasbalsat… en quin sentit et va trasbalsar?

    El suicidi es egoisme pq afecta als teus amics i familiars (si en tens), pero la mort en si es tambe egoista, ja que afecta igualment a amics i familiars.

  3. Ohh quin peaaazo d epeli! LA veritat es que la vaig disfrutaer molt!
    Jo, com la LAura, vaig entendre que el personatge seguia sent gai, però no li agradava el mateix noi.
    LA veritate s que és un film excel3lent que et permet extreure reflexions sobre moltissimes coses!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s