Per la rambla

Ostres!! L’altre dia per la rambla de Barcelona vaig viure una experiència impressionant!! Segur que no us ho creieu, però us juro que tot el que dic va passar de veritat…

El divendres vaig quedar amb uns companys de la universitat per anar a fer unes birres i parlar de les nostres vacances. Mentres baixavem (cap a les deu de la nit) ens vam creuar amb un grup de turistes que celebraven un comiat de soltera… portaven uns vestits molt curts, les típiques diademes fàl·liques i molts litres d’alcohol a sobre. Aquestes dones ens van preguntar per algun bar que estigues bé, nosaltres veient el panorama, vam optar per acompanyar-les fins al London Bar, un bar situat al Nou de la Rambla que avans de la intrusió de la llei del civisme feia música en directe, i pendre amb elles unes absentes. Al cap de dos o tres absentes vam deixar les turistes a la porta d’Enfants i vam anar a passejar per la rambla.

A les portes del Liceu ens vam trobar una batalla campal entre burgesos que sortien de la òpera i una colla de punks que feien botellón. Potser a causa de l’alcohol ens vam unir a la baralla obrint un nou front, els que es barallaven per que si… a l’arribar els mossos d’esquadra, vam marxar corrents pels estrets carrers del barri gòtic. Curiosament vam arribar a un carrer conegut, el carrer d’en Roca, ple de bars dignes de documentals sobre la degradació humana. Allà vam entrar al 2º Acto a fer una cervesa i recuperar-nos dels cops de puny dels burgesos i companyia.

Unes cinc cerveses mes tard i un parell de cubates, ja teníem el fetge a to com per dirigir-nos a alguna de les discoteques de la plaça Reial. Per escollir una vam utilitzar una ampolla de cava que havíem trobat a terra i l’haviem fet rodar fins que parés… al Jamboree. Allà ens vam dirigir. Gràcies a l’eloqüència d’un dels meus companys, per algo estudiem retòrica, vam entrar gratuitament i, a sobre, ens van donar consumicions. A dins ens vam trobar amb un concert de latin-jazz molt animat i a les turistes del principi de la nit. Com era d’esperar, ens vam començar a enrollar amb les joves sota la mirada etílica de les seves mares… “I’m from California!!”, cridaven mentres ballavem els ritmes caribenys més sensuals. La nit va continuar dins de la discoteca.

Eren les sis del matí i no sabíem si anar a dormir acompanyats o quedar-nos a esmorzar i anar despres a saludar als companys de classe que tenien recuperacions… vam optar per lo segon, la cara dels companys va valer la pena. Hores més tard arribava a casa per dinar i fer la migdiada. La nit següent? … No ho recordo bé…

Advertir que les històries que molta gent explica s’inflen de mala manera… on queda allò cert? No en res, ja ho dic ara…

5 comments on “Per la rambla

  1. Vaia tela d’història no? Sona ultra-inverossimil!!!

    Per cert, apoies a McCain i encara assegures que no es de dretes la teva visió postmoderna de la realitat? Bé, no ho acceptes però ets coherent…

    I Obama no és idealista EN TERMES FILOSÒFICS si no en l’accepció vulgar de la paraula!!

  2. conjuntbuit ha dit:

    Dema tindras la meva visio sobre les eleccions americanes, ja que trobo poc logic que vagi dient que prefereixo McCain de president sense dir per quines causes… una, i ja te la dic ara, es per portar la contraria a la majoria, una altra es per poder tenir quelcom pel qual queixar-nos durant quatre anys… si tenim uns EUA ultraconservadors la politica internacional pot arribar a ser molt interessant, sobretot amb el creixent imperialisme rus.

  3. moz ha dit:

    Aquí un que vol a McCain per pura morbositat!! En fi jo també he viscut històries surrealistes d’aquesta mena. L’alcohol et dóna superpoders, com per exemple aguantar cops de puny, seduir jovincelles californianes o, perquè no, beure més alcohol. Ara, que el més impressionant de tots és el teletransport: ara ets aquí i després, no saps com, ets en un altre lloc!

  4. Biel ha dit:

    M’agrada aquesta vessant dionística que tens a voltes.

  5. Et recordo que la teoria de “com pitjor millor2 la va inventar el KPD (Partit Comunista d’Alemanya) quan Hitler va ser nomenat canciller. Pocs mesos més tard el partit era ilegalitzat, acusat falsament de cremar el Reichstag, i tots els seus membres deportats a camps de concentració.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s