En algún apartado rincón del universo centelleante, desparramado en innumerables sistemas solares, hubo una vez un astro donde animales inteligentes inventaron el conocimiento. Ese fue el minuto más altanero i falaz de la “Historia Universal”: pero, a fin de cuentas, solo un minuto. Tras breves respiraciones de la naturaleza, el astro se heló y los animales inteligentes hubieron de perecer. Alguien podría inventar una fábula semejante pero, con todo, no habría ilustrado suficientemente cuán lastimoso, cuán sombrío y caduco, cuán estéril y arbitrario es el estado en el que se presenta el intelecto humano dentro de la naturaleza.
Sobre verdad y mentira en el sentido extramoral, pàg.1. F. Nietzsche.
Aquest text va ser el primer que em vaig llegir d’aquest pensador alemany, i, al meu entendre, es un dels millors textos que ha fet, quan me’ls hagi llegit tots potser canvio d’opinio.
A partir d’aquest text extreiem varies preguntes… Què és l’intelecte humà? Quin impacte ha tingut aquest sobre la naturalesa? On queda la veritat si diem que el coneixement es inventat?
ø! 
Precisament aquest text el vam treballar a classe i té una estranya virtut en un text filosòfic: és a la vegada bell i entenedor. Nietzsche, tot i l’ombra de personatge esquerp que arriba als nostres dies, era un comunicador genial.
Nietzche em recorda bastant a Jimenez Losantos, o fins i tot a Miquel Houquelbeq, pesonatges que viuen a base de provocar gratuïtament dient coses que surten totalment del llenguatge políticament correcte al qual estem habituats.
Està bé que existeixin personatges així perqué ens fan pensar i replantejar-nos les nostres idees, eprò com més llegeixo a Nietzche o escolto a Losantos, més em reafirmo en els meves opinions i més buida em sembla la seva retòrica teenager pròpia d’un botellon calimotxero.
Que l’intelecte humà es va fer amb un segón? ahm, ja, clar… un segón que va durar 4 milions d’anys d’evolució homínida!!
Inventar el coneixement? Quina paradoxa més absurda, alhora que inutil! Si clar i també vàrem inventar la bbondat i la belelsa no?
Prou! Get over Nietzche!!
Amic Glamuros, el coneixement es creat,te una historia. No existeixen les veritats absolutes, tot coneixement es local, situat en un context i una situacio historica.
ja et trobava a faltar AG!!
Aquest post era de benvinguda per comprovar si les vacances t’han fet canviar el vidre de les ulleres… pero veig que segueixes igual… be.
Ostres!!! el coneixement humà va aparèixer de cop i volta per obra de deu nostre senyor la evolucio!! Per favor! El coneixement es un proces evolutiu, pero l’inici d’aquest quin és? Quan es refereix a inventat, Nietzsche es refereix a que és humà i que va sorgir de l’esser humà, i com a tal, el coneixement nomes pot ser obra de la imaginacio… de la invencio, del crear.
La retorica teenager de Nietzsche es basa en les metafores… el que passa es que estas ofuscat en comparar Losantos amb aquest pensador i tambe ho estas pel materialisme… Clar que esta buida la metafora! la gràcia es que nosaltres l’hem d’omplir de sentit! Igual que omplim de sentit les matematiques, que per si soles son absurdes.
Cal que fem una formula de la literatura? Hi ha mes saber en la ciencia que en les humanitats?
Totes dues branques del saber son metafores del seu propi llenguatge.
Ahjaja!
Doncs si, ja torno a ser aquí, però tan sols per una setmaneta, que el més de septembre tinc una agenda divertidissima entre Igualada, Lloret de mar, Montblanc i València! (i Festes de Bellvitge, of course!)