Oh ràbia positiva que corre dins meu i que omple cada un dels meus capil·lars de violéncia! M’has fet alçar-me del llit, m’has fet caminar violentament, m’has deixat entre mig de les flames que t’alimenten.
Nit odiosa… tot acaba si no comença? Tot ha acabat i aquesta nit alegre s’ha tornat odiosa. Riures, sento riures al meu voltant, a cas les estrelles i la lluna es mofen de mi? Si, es mofen de mi.
Què vols? Què volies? Esperes? Jo, ja no res.
Qui era jo? I tu? Qui vol un café? No! Mai més.
Com avanço ara? Com es un esperit dansaire i alhora un de violent… trastorn bipolar, esquizofrenia…
Quan la llum del migdia deixarà d’encegar-me i em permetrà veure’t amb claredat?
mai
Esperit violent, nocturn, dansaire… esperit enemic de la teva llum.
ø! 