Un exemple de…

FEMINISTA  IGNORANT:  Gemma Lienas, escriptora.

He tingut el plaer de llegir un dels textos que mes famosa va fer aquesta escriptora, es deia “El diari vermell de la Carlota”. Era un llibre purament pedagogic on es feia una apologia del feminisme mes ignorant i radical amb l’excusa de ser una novela que ensenyava i parlava sense embuts de la sexualitat. Per que faig aquesta afirmació tan rotunda?

El feminisme es una lliuta sensata si no es porta a l’extrem, com molts dels moviments antisistema. El problema es que la radicalitzacio d’aquest moviment es producte d’una falta de coneixement i, en moltes dones autodenominades feministes, d’ignorancia. L’exemple mes clar es la Gemma Lienas. En el llibre que vaig llegir i en algunes de les seves intervencions al Periodico de Catalunya, aquesta autora posa en evidencia el que intento argumentar. Al llibre posa en ridicul l’home, el tracta com a un esser despreciable i penos a la hora de fer sexe, a mes fa una critica al fet que un posi per davant la vida dels demes a la seva… o sigui, si al enfonsar-se un vaixell un home opta per deixar pujar als bots salvavides a la seva dona i als seus fills, es un masclista que creu que els debils son els que s’han de salvar… no es masclisme, es una persona solidaria o una persona que no vol viure mes.

El feminisme radical porta als limits qualsevol tonteria, tot es discriminant. El llenguatge es discriminant, pero si s’utiltza a l’inversa, tambe ho es. Si en comptes d’utilitzar el masculi, ho fem amb el femeni, no s’esta discriminant a l’home? La discriminacio mai pot ser positiva. Tots hauriem de ser igual per poder ser lliures, pero el problema no esta en el llenguatge, sino encom s’apliquen les lleis i els criteris que tenen les empreses en el tema de sous. Pel que fa al llenguatge tinc unes propostes:

  1. Parlar en el genere majoritari en el moment de la conversa, no en ambits globals.
  2. Parlar en el genere al qual pertanys, seria mes discriminatori?
  3. Substituir les professions per “les persones que es dediquen a…”
  4. Deixar de parlar.

Pel que fa a la igualtat de genere, es una lluita que trigara temps a guanyar-se si segueixen havent-hi talibans tan masclistes com feministes.

8 comments on “Un exemple de…

  1. Ui Xavi que exaltada que et veig!
    Hauries de saber estimada, que llenguatge té un poder simbòlic molt important (Noam Chomsky te suena, no?).
    Quin probelma teniu les heteras en que se us tracti en femení? Mai ho he entes de veritat! Us poseu totes exaltades, com si la vostra ultramasculinitat estigués amenaçada… Es una cosa que mai he entés!!

  2. conjuntbuit ha dit:

    a mi m’es igual com s’utilitzi el llenguatge, el que critico es que es critiqui un us paritari de la llengua, quan aixo l’unic que fa es allargar mes i mes les frases, ja ens costa escoltar per si sol que nomes ens falta omplir la nostra retorica amb palla.

    A mi que em parlin en femeni o masculi tan em fa… jo nomes defenso que si ha d’haver una igualtat de genere en aixo tan simbolic, que sigui a partir d’unes normes que s’ensenyin a l’escola, i d’aqui venia la meva proposta.

    I el pq del post no era el llenguatge si no els talibans del sexisme, i la seva ignorancia amb el que defensen (tan homes com dones).

  3. “La discriminacio mai pot ser positiva”

    Buff no m’havia aturat a llegir aquetsa frase que té telita tela!

    La discriminació no pot ser mai postitiva??? Lo cualoo? Vale, deixem tots els minusvàlids i persones amb discapacitats físiques al atur! Perfecte! No posem cap dona al Parlament, ni al Govern! Ni res! Vengaaa! Fiestaa A veure, una cosa és la sobreprotecció estúpida, però uns minims… no?

    Avui publiques el combat no? Deixam un coment quan ho hagis fet!

  4. conjuntbuit ha dit:

    qualsevol discriminacio no es positiva. Si un discapcitat no treballa, esta essent discriminat. El problema no es nostre sino de la empresa i la politica i l’estat el que a de fer es actuar contra aquesta.
    si una empresa nomes contractes dones, estaria fent discriminacio. Els tallers per disminuits psiquics fant discriminacio i no ajuden a integrar aquestes persones en la societat, el que fa es crear un ghetto on nomes es relacionaran amb gent amb els mateixos problemes que ells.
    continuo la llista??

    la igualtat s’ha de defensar en tots els ambits, pero la seva defensar no ha de significar una altra discriminacio. Un home i una dona han de tenir els mateixos drets siguin com siguin, no ha de tenir un mes drets que altres.

  5. Biel ha dit:

    Perdona, però jo crec que el fet de deixar pujar primer les dones i els nens als bots salvavides, és un exemple molt il.lustratiu del què és la masculinitat. Crec que pot ser més una qüestió de mantenir el principi de masculinitat que no pas un exemple de solidaritat o d’humanitat. Ser “mascle” mata. Un ha de demostrar que no té por, que sap guardar la serenor…
    I pel què fa al llenguatge, estic d’acord amb el comentari del glamurós que el llenguatge no és mai neutre. És a través del llenguatge, id’altres mitjans que s’assoleix una “dominació sombòlica”

  6. Rafel ha dit:

    Certes corrents feministes (que no “el feminisme” així, generalitzant) són criticables en aspectes concrets, com tot és potencialment criticable en aquesta vida.

    Ara bé, em sembla un pèl desproporcionat indignar-se pel que diuen unes teòriques tiquis miquis que s’avorreixen bastant o que estan apoltronades darrera una càtedra, mentre segueixi havent al món l’opressió tan forta que hi ha cap a les dones (discriminacions socials, violència, assassinats, castració, violacions…).

    Vull dir que m’indigna més les dones que són violades diàriament al món (catalunya inclosa), que no el que digui una acadèmica avorrida sobre si hem de dir miembras o miembros!

    Hi ha tant masclisme al món, sobretot fora d’Europa occidental, i és un masclisme tan assassí i tan bèstia, tan genocida que no vindrà d’un miembro o una miembra.

    Sobre el tema de discriminació positiva, jo crec que s’ha de fer en els casos més flagrants (en aquest sentit és lícit obligar les grans empreses a contractar minusvàlids o obligar les escoles concertades a acollir nens immigrants). Si es pot evitar, millor evitar-la, però per desgràcia, les quotes continuen sent necessàries en alguns àmbits.

  7. Rafel ha dit:

    I per donar acte de fe que el masclisme a casa nostra encara és una xacra: no conec cap home de la meva família a qui hagin magrejat o intentat forçar o violentar amb tocaments anant pel carrer i totes les dones de la meva família han estat víctima d’això (a mi de jovenet em paraven per atracar-me, de joves a les meves germanes les paraven per atracar-les i toca’ls-hi l’entrecuix i les tetes!). A mí capmetge m’ha ficat mà, a la meva mare un parell de metges l’han magrejada de valent i es va haver de defensar!

    Continua havent molt masclisme a casa nostra. Altra cosa és que no ho vulguem veure. I centrar el debat en les miembras o miembros no ajuda, precisament.

  8. conjuntbuit ha dit:

    En Rafael ha donat en el clau, critico la postura de la Gemma Lienas que des del seu apartament escriu sobre el que el masclisme vol debatir, sobre la discriminacio en l’ambit de la linguistica. Clar que el llenguatge dona cultura i la cultura una serie de valors… pero el que es dona diariament en el mon no es producte del llenguatge. Es producte d’una educacio clarament masclista.

    De petits ens eduquen com si estiguessim a la grecia antiga, les dones son quasi com esclaves (estan a casa i fan fills i els cuiden). Les tres “K” nazis (Cuina, Nens i Esglesia) persisteixen en la nostra ment, on es pot canviar l’esglesia per treball. Pero segueixen sent les dones les que es dediquen majoritariament a cuidar la casa i els infants. Ara les dones son explotades en dos llocs, a la feina i a casa… poques families, per sort cada cop mes, fan una feina equitativa dins la llar.

    Tambe s’hauria d’analitzar si l’homosexualitat no esta discriminada… m’he passat dotze dies defensant-la, criticant que s’insulti algu anomenant-lo homosexual (i totes les paraules pejoratives que s’han inventat els heterosexuals grollers), deixant oberta la porta de la llibertatde l’opcio sexual… i igualment he tallat qualsevol simptoma de masclisme, sobretot quan els nois guanyaven a les noies (que poques vegades van ser)

    A lo que anavem, el llenguatge deixara de ser masclista quan l’educacio deixi de ser-ho, i fer-ho a l’inversa es donar coba als masclistes per discutir sobre un problema que no es el fundamental.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s