la revolució que no arriba

Era un dissabte plujos, d’aquells que et recorden constantment que tens ressaca i que l’unic que desitja el cos és dormir, i jo jeia apalancat al sofa… Amb el pas de les hores l’esquena em començava a fer molt de mal, un d’aquells mals incòmodes que no et deixen descansar tranquil pero que, curiosament, no fas res per acabar-lo. Mal, cada cop mes mal, què m’obligava a seguir davant la televisio veient pel·licules dolentes? L’apalancada, l’apatia em repetia una vegada i una altra que no valia la pena alçar-se del sofa i sortir al carrer i dir ben alt el mal que em feia l’esquena…

De sobte, un fort soroll va fer-me alçar de cop… unes passes s’escoltaven al terrat de casa, unes passes estranyes que no em recordaven al de cap èsser conegut… pujo o no pujo? PAM! Un cop al terra va fer tremolar els fonaments de casa meva… PAM! La façana va caure, la màscara que em permetia ser un desconegut va caure… PAM! Una trencadissa provinent del terrat em va fer recordar d’on venien els cops. Pujo… uns èssers rars armats fins a les dents, si es que en tenien, observaven el terreny… fugir va ser la meva primera reacció, però mentre baixava les escales vaig tornar al terrat… per que fugir? no és més divertit enfrontar-se a una mort segura?

Els marcians havien invaït casa meva, el menjador era el quartel general d’una guerra entre especies i la meva habitació el punt des d’on es comunicaven amb els alts comandaments… com ho sabia? No ho sé, potser m’havien confós per un d’ells. Vaig decidir parlar amb ells…

– Piripim pimpim piripi pimpim!

Els vaig explicar que era l’espia que havien enviat feia anys enrere i que no m’enrecordava ja de parlar el seu llenguatge… suposo que s’ho van tragar… van preguntar-me si la humanitat estava capacitada per enfrontar-se a ells, els vaig respondre que la humanitat porta tant de temps apalancada al sistema capitalista que es incapaç d’enfrontar-se a uns valors que han perdut tota la seva raó de ser. “Sistema capitalista? Jajajajaj! Són l’espècie més involucionada del sistema solar! Fins i tot els plutins saben que el capital només crea ments manipulables i societats analfabetes culturalment!” diguè un marcianu rient sense parar… “Cal començar una revolució, adoptarem la forma dels humans i ens alçarem contra tot. Aviam que passa…”

I això van fer, la revolució va començar, una turba de marcians/humans va assaltar el parlament amb una ràbia continguda durant anys a causa de la por a l’opressió policial. La nit es va convertir en dia a causa de les flames que fonia els edificis de la ciutat, el vent dels càntics a la llibertat derruïa els castells de cartes construits per cures, politics i els mitjans… tot queia, tot desapareixia i només quedava el no-res… el buit, aquell buit que ens envolta constantment, aquell buit en el saber, en la consciència de la humanitat…

I aquest buit va fer fugir corrents els marcianus, no entenien com era que una espècie aparentment tant progressista (de progrés) estigués tan buida interiorment, els dogmes els havia xuclat “l’anima”, l’esperit crític. Durant un temps ens creiem a la religió, ara a la ciència… estem condemnats a creure tot el que ens venen com a cert quan s’ha demostrat, amb la decadència del cristianisme, que les veritats absolutes no poden ser possibles.

La revolució havia acabat amb tot, però la humanitat era incapaç de crear res de nou. Jo vaig decidir anar al mar, i apalancar-me de nou contant les onades que, com qualsevol intent d’aconseguir una veritat, acabaven trencant-se a l’arribar a la costa del escepticisme.


7 comments on “la revolució que no arriba

  1. moz ha dit:

    Increïble. També es poden fer alegories amb la sèrie B!

  2. Lídia ha dit:

    o sigui que desprès de la revolució res…i si ens quedem aturats encara pitjor. Conclusió: no sé, QUE FEM??

  3. Lídia ha dit:

    x cert, el Pere esta monísim! 😉

  4. blanco-nuclear ha dit:

    Lidia, perquè a la foto no s’observa el que realment duia al cap… Xavi, tindràs notícies del meu advocat, pels drets d’imatge i tot això.

    Pel que fa a la història molt bona. Et felicito. Tot i això, no crec que el capitalisme tingui la conseció per manipular la societat, qualsevol sistema acaba creant un ideari global que es com codi que ens diu com som i hem d’actuar.

    Pel que fa a la revolució, és ben certa la dita de a rey muerto, rey puesto o algu així. Hi ha un personatge, Hakim Bey, que proposa com a contrapartida a la revolució, les TAZ (Zona Temporalment Autònoma):

    “no proponemos el TAZ como un fin exclusivo en sí mismo, reemplazando todas las otras formas de organización, tácticas y objetivos. Lo defendemos porque puede proveer la clase de intensificación asociada con la revuelta sin conducir necesariamente a su violencia y sacrificio. El TAZ es como una revuelta que no se engancha con el Estado, una operación guerrillera que libera un área -de tierra, de tiempo, de imaginación- y entonces se autodisuelve para reconstruirse en cualquier otro lugar o tiempo, antes de que el Estado pueda aplastarla. Puesto que el Estado tiene más que ver con la Simulación que con la substancia, el TAZ puede ocupar estas áreas clandestinamente y llevar adelante sus propósitos subversivos por un tiempo en relativa paz. Puede que incluso algunos pequeños TAZs hayan durado vidas enteras, y ello gracias a su capacidad de permanecer ignorados, como pequeños enclaves rurales que nunca se han cruzado con el Espectáculo, que nunca han aparecido fuera de la “;vida real”; que resulta invisible a los agentes de la Simulación.” “Ponerlo en marcha puede requerir tácticas de violencia y defensa, pero su mayor fuerza reside en su invisibilidad -el Estado no puede reconocerlo porque la Historia carece de definición para él. Tan pronto como un TAZ es nombrado -representado y mediatizado- debe desaparecer, desaparece de hecho, dejando tras de sí un vacío, resurgiendo de nuevo en otro lugar, e invisible de nuevo en tanto indefinible para los términos del Espectáculo. De esa manera el TAZ es una táctica perfecta para una Era en que el estado es omnipotente y omnipresente, pero también lleno de fisuras y grietas. Y en tanto el TAZ es un microcosmo del “;sueño anarquista”; de una cultura libre no se me ocurre pensar mejor táctica para trabajar por él experimentando a la vez algún beneficio aquí y ahora.” [http://usuarios.lycos.es/msrsobrarbe/zona.htm ZONA TEMPORALMENTE AUTONOMA x Hakim Bey]

  5. ahjajaj!M’ha encantat aquest relat apocalípctic sobre els marcians en l que, com no podia ser d’altre forma, has aprofitat per fer apologia dels teus principis! Ben fet!

    Doncs res, que m’ha encantat el cameo, només pel fet d’haver acceptat ja m’has guanyat de carrer! Espero que aquest només hagi estat el primer Round i que en un futur no molt llunyà poguem fer la segona volta, si vols en aquest mateix blog (així ho edites tú, que no vegis com costa quadrar preguntes, els tipus de lletra, edtar la foto…).

    La veritat és que resulta excepionalment dificil trobar algú en mitg de la era del consum ràpid i efímer amb qui mantindre una discussió profunda i de nivell.

    Sort i endevant!

  6. conjuntbuit ha dit:

    gracies roger!!
    el segon round el deixaria pel setmebre, plantejar-nos les preguntes al juliol i poder tenir tot l’agost per respondre tranquilament i sense preses

    Com tots els que escriuen, intento fer apologia del meu ideal… unes vegades amb mes gracia que d’altres.

    ha estat tot un honor poder pensar temes dels quals no m’havia plantejat res. De nou un agraiment i no em sembla malament maquetar-ho jo… a vore que tal ho faig.

  7. Fet doncs!!! Preguntes al juliol i cameo al Septembre, m’ho anoto a la agenda eh!!
    Ara et toca començar a tú enviant-me les preguntes, val? Take your time!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s