Alternatives al capitalisme

Ahir va ser una nit de llargues converses sobre el futur de la humanitat, o el que pugui passar si la crisis que ens venen els mitjans realment existeix i es produeix… Amb una clarividència alcoholitzada vaig pensar dues alternatives al capitalisme, una semblant al comunisme i el hippisme dels 60 (ho haig de reconèixer) i l’altre més pròxima a un nihilisme compulsiu.

Alternativa hippy-guay: Seguint el que vaig dir d’Epicur, des de fa molts anys s’hem passa pel cap una vegada i una altre poder portar a terme un altre jardi, amb els matissos que se’ns passés pel cap fer. Seria una comuna on l’autarquia permetria viure lliurement de la resta de la humanitat… fins que ens vinguessin i ens diguessin que aquells terrenys son de no se qui i que els mossos estan preparats per fer-nos fora.

Alternativa destroyer: No fer res per mitigar els efectes del canvi climatic i destruir-nos massivament sense deixar ni un sol humà sobre la Terra. Fariem un favor a la naturalesa i ens fariem un favor a naltros mateixos.

jo soc partidari de la primera els dies que estic una mica content (pocs) i de la segona cada cop que miro les noticies o llegeixo el diari (cada dia)

Algu te una proposta millor?

6 comments on “Alternatives al capitalisme

  1. A veure!
    L’alternativa hippi no te res de comunista ja que si tu crees una microrealiat paralela, com seria una casa okupa er exepmple, aixó no afecta en absolut a la realitat econòmica en si: es a dir, una gota d’oli no transforma la densitat del oceà!

    L’alternativa destroyer: efectivment la història ens ha ensenyat que els canvis mediambientas dràstics prodeuixen profundes transformacions socioeconòmiques, com ara al mesolític a Eurpa, el neolític al creixent fèrtil i en preiodes contemporanis, tant la Revolució francesa va anra precedida de sequeres i males collites.

    En tot cas ambdues propostes serien idealistes ja que no partexen d’una anàlisi racional de la realitat.

    Però el problema es que el capitalisme té ua capacitat tan brutal d’adaptació a tot tipus de circumstàncies que ara per ara és indestructible: ha sobreviscut al crack del 29, a dues guerres mundials, a la guerra freda, a periodes de recessió i de bonança… així doncs des d’un punt de visa materialista el més apropiar seria, ja que no es donen les circumtàncies materials per trobar un egló dèbil a la cadena, poptar per una solució refromista: optar per un sistema que protegeixi l’estat davant el capital; es a dir no ja intentar destruir el capitalisme sino evitar que el capitalisme acabi de destuir el poc que ens queda de estat del benestar.

  2. Eiii molt currades les preguntes del cameo eh! He decidit que el publicarè divendres per la tarda així també tinc jo temps per documentar-me i no em descuadra l’ordre dels posts d’aquesta setmana!

    Ens llegim!

  3. Ferran ha dit:

    La primera alternativa és algo semblant al suicidi: me’n vaig del món perqué no m’agrada. Una posibilitat com qualsevol altra; aixó sí: una mica insolidària.

    La segona alternativa és el laissez faire, le monde va de lui même: tampoc és una alternativa real. És ignorar la realitat; tant insolidària com la primera.

    El problema real és que, en aquests temps de pensament dèbil (Vattimo dixit), a ningú se li acudeixen alternatives realitzables que siguin solidàries. I han de ser solidàries perque, tal com anem, o ens salvem tots o no se salva ni déu.

  4. moz ha dit:

    Tinc entès que hi ha una espècie de moviment per internet de gent que no pensa tenir fills perquè entén que la perpetuació de la raça humana durà a la destrucció del planeta.

  5. conjuntbuit ha dit:

    No se’ns passa pel cap alternatives solidaries pq la solidaritat es un valor que ja no interessa a gran part de la soccietat occidental… enviem diners als pobres quans ens ho recorden i per netejar la nostra consciencia, pero els que hem begut d’aquest valor som pocs, molts pocs. Llavors arriba el punt en que et sents humiliat per tots els egoistes que t’envolten ja que s’aprofiten del teu “savoir faire” i decideixes que a la humanitat ja no li deus res fins que aquesta no et demostri que viure en societat on desconeixes la meitat dels qui t’envolten et pot produir mes be que mal…

    No voler tenir fills es una opcio que sempre em ronda pel cap. Pero no es pq destruirem el planeta (ja que al cap i a la fi, es allo que passara) si no pq no vull que creixin en unes condicions socials pitjors a les que jo he tingut, i no em refereixo al capital, sino a l’aspecte cultural i d’interrelacio amb la gent.

    La cerca d’una alternativa solidaria ha de ser produir-se en una microsocietat on la confiança amb els companys sigui un dels principals fonaments, aixo en termes generals es impossible d’assolir.

  6. Es evident que la solució nihilista més práctica és fomentar la homosexualitat! Que millor per no tenir fills!!

    D’acord en la teva idea en conrtra d ela caritat cristiana al 3r món, amb la neteja puntual de la conciécia burgesano anem enlloc!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s