Amor, estimar i altres

Potser deu ser fruit d’aquest dies on les roses i els llibres han multiplicat la seva venda, potser és per la manera en que sant valenti es celebra als països com Bèlgica, o potser es perque estic baix de moral… el cas es que m’he posat a pensar, cosa estranya en mi, sobre l’amor.

Encara que ja fa molts anys que hi reflexiono, no soc capaç de desenredar el gran nus que es forma al voltant d’aquest mot, masses connotacions. Estimar es un invent d’uns quants poetes que cercaven un tema amb el qual ser escoltats? No, pero parlar de l’amor i com el veiem sembla cosa de metafisics…

Segons Plató, l’amor veritable es aquell que es dona en el mon de les idees, o sigui jo puc estimar molt a algun que altre amic en aquest sentit ja que intelectualment em sento a gust amb ell (és aixo l’amor platònic). Per Aristotil, l’amor que senten tots els elements cap a la divinitat es alló que els fa moure, hi ha moviment com quan estas en un ball i cerques sense parar a aquella persona que desitjes, et mous cap a ella, t’hi apropes… però totes aquestes concepcions difereixen bastant del que molts creuen quan parlen d’amor.

He trigat anys en poder afirmar que allò al que des de petit m’han ensenyat com a sentit del mot és fals. Estimar no és sentir-se atret per una bellesa espaterrant, tampoc coincidir en la majoria de gustos amb la teva parella, no es la passió desenfrenada, no és sentir una devocio constant a ell/a, no és voler crear una familia, no es voler crear un microcosmos on nomes existeixen el tu i el jo, i uns no es mes que ara no recordo…

He mentit, he dit que estimava quan nomes volia sexe, he dit que estimava quan nomes m’agradava la seva conversa, he dit que estimava per pressio. Aquesta paraula ha estat durant temps una idea negativa, una idea que em provocava tristesa al no poder-la tastar. Fins que un dia em vaig adonar que no era res mes que una idea, una mera idea i ja esta, i com a tal, una nova definicio per crear. Des de llavors, no he plorat mes… la soletat que veia va passar a ser independencia emocional, els valors que la societat implicava a la idea eren cendra d’un foc devastador semblant a la passió… al meu voltant, l’amor havia passat a ser una columna de fum que es dil·luïa entre les respiracions profundes de la meva “anima”.

Què és l’amor?

un concepte metafisic…

7 comments on “Amor, estimar i altres

  1. Woo!
    Jo tinc un post entre mans sobre el mateix tema!
    La veritat es que resulta molt temptadora la solució platónica: situar a l’amoren una esfera idealista paralela en la que res hi podem fer més que sotmetren’s-hi, però el cert és que darrere no hi ha més que bioquímica pura, reaccions moleculars que a partir dels esquems del nstre inconsient ens faran sentir-nos atrets per algú!

  2. Una humanista curiosa ha dit:

    Mai oblidaré aquell dia de Sant Valentí a Bélgica en què Leuven es vestia de colors…

    No crec que l’amor estigui lligat a cap valor social, al menys quan es sent el de veritat (aquells que ho aconsegueixen). Podem anomenar l’amor de la manera que vulguis i caracteritzar-lo con a concepte que més ens plagui… però l’amor és en tant que el sentim i en tant que, com tu, ens fa rumiar sobre ell. Però mai l’entenem.

  3. conjuntbuit ha dit:

    AG: si l’amor son les reaccions mol·leculars i bioquímiques… no es aquesta una explicacio cientifica al zel? es l’amor quelcom purament mecanic?
    Ens volem transformar en homes maquina i ens ho venen com a tal.

    HC: L’educacio ens influeix des de petits, si no ens treiem el vel que ens tapen els ulls, seguirem creient el q ens han volgut vendre… per aixo a les escoles catalanes et matxaquen tant amb la historia de catalunya, intenten despertar el teu esperit nacionalista. Els teus parents mes grans entenen l’amor a partir del que la societat els va ensenyar en el seu temps i potser ara s’adonen de com la van cagar, per molt feliços que siguin.
    La bellesa de l’amor es que no es pot entendre.

  4. blanco-nuclear ha dit:

    l’amor…

    les reaccions mol·leculars i bioquímiques no les han creat les potencies capitalistes per transformar-nos en homes màquina, formen part de la naturalesa de l’espècie humana i de molts éssers vius. L’atracció física juntament amb les zones erògenes ens porten al sexe i, per tant, a la reproducció de l’espècie.

    A partir d’aquí… el concepte que tenim de l’amor avui en dia, no és més que una herència de la decadència del renaixement i inicis del romanticisme. L’amor és una invenció dels segles XVII – XVIII que ha arribat fins als nostres dies: un concepte aplicat a la realitat humana. De la mateixa manera que el “kanon” clàssic és el que ens dicta on cau la bellesa.

    Què s’hi pot fer enfront d’això? Rebel·lar-nos contra aquestes imposicions? o continuar jugant-hi?

  5. Subscric plenament la opinió de blanco-nuclear!!

  6. blanco-nuclear ha dit:

    em referia a l’amor com a concepte de felicitat: tenir una parella estable, una familia, etc… més tard, a mitjans s.XX, els americans li afegiran la caseta, el gos, l’electrodomèstic, el cotxe i el pollastre a l’as!!!

  7. Tom ha dit:

    Hola, podries posar-te en contacte amb mí? M’agradaria fer-te una pregunta sobre quelcom…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s